Poesia...

G. està xungui, ja ho vaig dir. Un dels temes que més la martiritza son els seus pares, en el sentit de que estan grans i els hi passen coses...i bueno...seria molt llarg d'explicar...En la mini conversa d'ahir (o abans d'ahir, no sé) em va dir que havien portat la seva mare a la mateixa residència on està el seu pare des de fa un any i pico.

Però avui va i m'envia una foto de les seves mans (dels seus pares) entrellaçades...Sense dir res més.

Aquesta dona és poesia pura...com no m'he d'enamorar de tu?

Per mi el missatge era: tu sabràs apreciar la poesia del moment...i sí.

He plorat. M'ha semblat preciós que fes una foto d'això i que me l'enviés...

Vull mantenir aquesta connexió poètica, és el meu únic objectiu. 

Amb A. he après a que no cal que "passi" res, la seducció és un fi en si mateix, i si ens agrada compartir moments, doncs creem moments per compartir, és així de senzill.