Res

 Al final no ens hem vist per culpa dels motius que la feien plorar...i he trobat tan a faltar estar allà per abraçar-la! No sé si ens veurem aviat. Anem veient. 

De totes maneres, i sense tenir res a veure amb haver-nos vist o no...sento que se m'estan assecant les fantasies. O passa algo més tangible o això va de baixa. Guioooniiiisteeees. Help.

Continuo pensant en aquell comentari que em deia: digues-li i no ho allarguis. Però puc no allargar-ho sense dir-li res. 

L'altre dia m'explicava una amiga que ara està consumant (per dir-ho finament) un amor que va començar fa 14 anys. La connexió existeix però després la vida ens deixa fer-ne algunes coses i altres no. La connexió sempre existeix. 

Sí que m'agradaria parlar-ne amb G. I dir-li que he notat molta connexió i que quan m'abraça se'm remou tot. M'agradaria poder imaginar què contestaria. No el que m'agradaria, sinó realment poder anticipar-ho. Bé, ja sé que no tinc una bola de vidre per saber-ho però...no sé si m'explico. 

Parlar-ne profundament, seriosament, dels nostres sentiments. Els que podem sentir i els que no. Però que quedés ja tot al seu lloc. Ho veig impossible, no ho puc ni imaginar.

O imagino una d'aquestes fantasies que ja coneixeu tan bé en què les coses s'esdevenen o no sé què he de fer. 

Estic pensant en desbloquejar coses que penso que tinc pendents des de l'adolescència. Molt bé no sé com però m'hi dirigeixo.