N. P.

 N. P. m'envia missatges que imagino que envia a tothom o també a molta altra gent però que cada  vegada penso: per què m'envia això a mi?

N. P. i jo amb prou feines ens coneixem, més de vista que una altra cosa. Sobretot de les xarxes socials, però si ens veiem també ens saludem. 

N. P. és una mica suggerent. La trobo una persona interessant, amb moltes inquietuds i poètica. Penso que ens intuïm molt semblants en aquestes coses. 

M'agradaria conèixer-la més i veure què passa. Si això fos una sèrie americana li demanaria una cita.

Però ei, q això és aquí i les coses van com van. 

Almenys també crec que no té parella. 

Qui sap si la festa major, que tantes fantasies desperta, ens depara alguna trobada més palpable...

Té un somriure molt bonic i uns ullets que se li tanquen quan ho fa (bueno, ehem...somriure, vull dir). 

No l'he vista prou bé com per somiar amb ella.

Tot seria com un presomni. Com unes ganes de somiar-hi. Però en les meves circumstàncies (ai, si us expliqués..) totes els camins són apreciables.