Dia de reis

 Nit de reis.

Penjo una story bonica, tendre...en el meu món imaginari on el llenguatge secret de les storys existeix i és una comunicació amb G. (a la vida real qui sap...segurament no).

Penso. És la nit de reis, estarà concentrada i no les obrirà. No ho fa.

Al matí penso...el matí de reis no les obrirà. 

I sí.

Mentre la imagino menjant el tortell de Reis al matí com un dia va explicar que feia. Si sabés que recordo i atresoro tot el que diu...segurament li semblaria una psicòpata. 

Segurament ho sóc. 

Total, que m'ha semblat un preciós regal de reis tot i que segurament no ho és perquè no vol dir absolutament res però és un regal a la meva imaginació, a la meva jo que viu al marge de la realitat avorrida. 

I torno a pensar que amb la seva existència i amb aquest mínim amb què ja soc feliç el món és molt més bonic.

Tan bonic com un matí de reis poder-li "dir" aquesta frase bonica que havia triat per ella. 

Segurament quan una es conforma amb poc és molt fàcil que ho perdi. 

Perquè dijous tornarem a la "vida real" i tornarem al camp de batalla i a l'ambient laboral hostil i al mode supervivència. 

Em sento preparada per viure al marge d'ella i fer la meva i només mirar-la de lluny, com una aparició. 

Però qui sap.

Després l'amiga xupiguaiíssima escut i barrera entre nosaltres continuarà existint i sent la seva ombra i la meva creu. I encara se n'afegiran d'altres. Altres a qui triarà sempre per davant meu. A mi que mai em triarà. 

Però jo a ella sí. 

I punt.

Espero que hagueu tingut un bonic dia de reis com jo.