Fantasies

 Una part de mi vol tornar a les fantasies. 

Una part de mi fa que em giri cap a ella i noti l'impuls d'abraçar-la...encara...

Una part de mi s'alegra que avui haguem segut al costat i recorda...encara...com es pentinava (com sempre fa) i anava tirant cabells a terra i jo pensant...potser m'estan tocant la cama...

Una part de mi vol viure aquesta fantasia de mentida mentre encara sigui possible.

Una part de mi ensuma fort i tanca els ulls quan sento la seva olor...encara...

Aquesta part de mi fa que estigui trista, encara, i que em senti perduda sense ella, encara. 

Però com a mínim ara, aquesta part de mi no espera res d'ella ni d'aquesta història a part d'ensumar i recordar...

Sé que ja mai més tornarà a fer res prou ambigu com per donar-me esperança.

En part l'hi agraeixo.

En part la maleeixo per haver-ho fet tant de temps i em venen al cap totes les vegades que, encara que digui que "no ha fet res" sí que ho ha fet i m'ha donat esperança de que érem alguna cosa especial. 

Les vegades que m'ha buscat i que m'ha creat més enganxe que si haguéssim follat. 

Al capdvall, però...ho tornaria a fer per molt que em faci mal; ho tornaria a fer exactament igual (stay homas dixit).

Tornaria a viure tots els bons moments que he viscut al seu costat i tornaria a abraçar-la totes les vegades que ho he fet. 

Uf...sort que demà ja és divendres. he de continuar practicant la ignoració perquè si no, mireu on me'n vaig. 

Veure-la cada dia em torna a sumir en la desesperança vital. Perquè tot, comparat amb ella, és massa gris i avorrit.