Els guionistes...

 Anava a escriure sobre G.

Anava a dir que...uf...era molt llarg per aquestes hores de la nit.

Ho he parlat amb la meva Confessora (em vull arrancar els cabells de pensar que marxarà...espero que torni). I m'ha ajudat molt. M'agrada perquè amb ella no em sento jutjada i sento que m'acompanya en el punt en el que estic a cada moment. I alhora em dona una visió diferent. 

Però si que és cert que G. continua rància i sosa. 

Quan està així com "bé" en el sentit de normal i superfuncional sento que em rebutja, no sé, com si em té por per aviam si diré algo que la desestabilitzarà. Alterar. Aquesta era la paraula que no em sortia abans. Perquè l'altero i m'adono que al final vaig com amb peus de plom i jo NO vull estar així. 

I d'altra banda tinc la sensació com si em volgués picar, ja em passava a principi de curs. Com si em volgués fer enfadar perquè salti jo en comptes d'ella.

Doncs no tinc ganes de saltar. Lo únic que tinc ganes és d'allunyar-me. Si és el que vols, amor, ho aconsegueixes.

Doncs anava a dir tot això però és que els guionistes de vegades em flipen.

A la meva coral ara ens està dirigint una persona que ha vingut d'un altre país només per un temps curt (ho dic perquè els guionistes sempre fan coses però amb un final impossible i tal, no fos cas). És una persona fascinant molt apassionada i m'encanta haver-la conegut i estar compartint aquest petit espai de vida amb ella (i molta altra gent...). Es pot dir que ja estic in love i en crush amb ella, dintre de que no és que tinguem una connexió personal sinó de grup però com que ella és la directora és com que totes les mirades estan en ella...no sé si m'explico. La meva la primera. 

Doncs ahir quan vam acabar l'assaig volia fer unes preguntes a algunes de les cantaires i a mi me'n va fer una. Farà un vídeo amb les respostes però va penjar una story només amb la meva resposta. Glups.

I avui diu una al grup: V. necessita un mòbil si algú l'hi pot deixar. 

Doncs justament fa 3 dies vaig endreçar el meu antic mòbil que funciona bé però m'anava malament (sobretot per les fotos) i dic ah, jo.

Total, que ens hem estat enviant missatges i hem quedat demà perquè li passi el mòbil. 

O sigui, els guionistes dient-me "els teus desitjos son ordres". Tot i que clar, no té cap mena de continuïtat aquesta història més enllà de gaudir més profundament d'aquests moments perquè la vida és ara així que m'encanta.

Però em refereixo a que no penseu que res d'això canviarà la meva vida.

Potser simplement m'ajuda demà a passar de G. que és el que tinc ganes de fer.

Aviam si jugo al teu joc què et sembla.