Ja sé que t'he de deixar anar i ho estic fent. Ja sé que no vol dir res que ahir estiguéssim properes físicament perquè sentia que em venies a buscar i volies que et toqués. Això no canvia res.
No sé per què ho fas i ja no vull saber-ho. No sé si notes la meva distància i et fa por que passi algo, que es mogui algo i vols que tot segueixi igual o si t'acostes perquè també d'alguna manera m'enyores, com jo a tu. No en tinc ni idea.
Però els moments en què sento que m'encantes i que m'atraus i que m'agrades tantíssim...
Com quan veig que no t'has depilat l'aixella i vull tocar-te els pelets finets i una mica llargs, clarets...déu meu, m'encanten els teus braços i tot el que els envolta; sobretot perquè la majoria del temps no els puc veure i quan els veig per mi és com un striptis...és molt eròtic.
I quan t'agafes el cabell com si t'anessis a fer una cua i t'ho poses tot ben posat i quan ho tens ja ben pentinat deixes anar. Com t'encanta tocar-te el cabell. Com em segueix encantant el teu cabell i em segueix semblant super eròtic. No te'l tallis, amor, no te'l tallis, el tens preciós. I tan morena que t'has tenyit...encara et destanquen més els ulls clars. Em moro.
Avui t'he abraçat per darrere i t'he fet un petó a la galta. I t'he demanat perdó perquè primer he entrat avasallando (una mica sí, m'has dit) i t'acaricio una miqueta perquè és que no ho puc resistir. Ho necessito...I el tacte de la teva galta als meus llavis és mel.
A vegades penso que ets un gat i que si no t'agrada que et toqui ho notaré i t'apartaràs o em bufaràs. I com que no ho fas...però potser no ets un gat. I mai sabré si t'agraden els meus petons i les meves carícies subtils disfressades de "que blanca estàs de pell" o "on és que et fa mal?".
Però totes aquestes coses no canvien absolutament res. I continues no volent-me a la teva vida i no volent fer res per acostar-te a mi. I em seguiràs dient que no a res que et proposi de fer només per diversió, per veure'ns fora de la feina o per fiançar el nostre lligam. Res. Tu no vols això. Tot et continua important una merda. Encara que tinguem un moment de proximitat i fins i tot potser un dia o una setmana, de vegades. Al final tot torna on no vull estar.
Mai passarem d'aquí.
Una història que no avança com tu voldries, com ja em vas dir al principi de tot. Potser no ha avançat com jo hauria volgut però anda que no ha avançat i em continua REPATEJANT que ho neguis. Que neguis que ha passat res. Que no ho apreciis ni li donis valor.
Però tal com vaig fer per Nadal, em valido a mi mateixa. no necessito que m'ho diguis. Ho sé. Ha passat, tot i que tu després no ho valoris, ho vulguis minimitzar o facis veure que no perquè no t'interessa.
La meva energia ara està en desconnectar de tu i allunyar-me. La setmana que ve és el teu sant...m'agradaria deixar-te una xuxe a la taquilla amb una nota de feliç sant...potser ho faig. Al final es tracta d'afegir moments bonics a la vida però em fa pena. Em fa pena fer coses que sento que no construeixen res.
Em "cuides" perquè "et vaig bé". I t'acostes a mi perquè inconscientment sents que estic distant. I em manes coses i a mi m'encanta fer-les, quina tonteria. Jo no soc així, en realitat odio que em diguin el que he de fer.
Al llit acabaríem fent un bdsm...o com se digui això de dominació i submissió. Perquè a tu t'encanta manar-me coses: ves-hi ara. I jo ho faig encantada. Sense qüestionar res, només perquè tu ho vols.
Com desitgeu...i així sempre seré el teu príncep de la pel·lícula que tu mai apreciaràs.
(per cert, vinga va, de quina peli és la frase?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada