Em van preguntar que si sentia orgull d'anar amb aquesta persona.
No sé explicar per què però de tu en sentiria molt.
Perquè ets guapo? Perquè ets simpàtic i t'encanta parlar amb la gent? Segur
Avui he imaginat que venies a buscar-me a la feina i quan et veia et feia un petó. I ens quedàvem abraçats així de cantó.
I sentia tan d'orgull...
Llàstima que no sigui real.
Avui una minifantasia d'un segon.
És que tota tu ets una fantasia.
Haver-te descobert. Capbussar-me en tu, en la teva escriptura, la teva existència, el teu ésser, la teva història, la teva veu, la teva mirada...M'excita tant!
Sé que és totalment irreal però en alguns moments això fins i tot és millor perquè quasi és com si ets una part de mi i això em permet concentrar-me en mi, que és el que necessito.
Et sento dins meu com si només allà existeixes. De fet és així perquè en qui estic pensant no és en la E. real, sinó en la que m'estic inventant. És com si tu també fossis un personatge de la meva novel·la interior i en això també m'emmirallo en tu.
Què has despertat en mi!? Per favor...
Però gràcies de totes maneres perquè si no fos que vols compartir el teu món interior amb la resta de la humanitat, jo no hauria rebut mai això ni ara estaria així.
Continuo esperant el dia que et trobi. Segurament només et veuré passar i tot continuarà igual. Però així continuaré creient en la màgia del món i de l'amor, el desig i la connexió.
Fins aviat amor de mentida.
Avui no és una fantasia però vull compartir el plaer indescriptible d'anar pel món amb ganes de trobar-te. De mirar fixament a la gent que passa a veure si són tu.
Del gust de tenir davant tot el que podria ser, malgrat la seguretat absoluta de que no serà pas.
No deixa de ser una fantasia aplicada.
I parlar distretament de tu a tothom aviam què passa.
M'agrada ser així d'obsessiva, em produeix molt de plaer.
I..ai! Quan et vegi! Perquè estic convençuda que arribarà el dia.
Vull viure sempre així, en aquest moment inicial de màxima il·lusió.
Vull somiar amb la teva veu i el teu riure.
Estem un dia qualsevol amb una de les nostres converses sempre agradables i apassionades sobre el tema que sigui i de cop t'inclines cap a mi, m'abraces i, esclar, jo també t'abraço.
Encaixem tan bé com aquell cop.
Però també recordant aquell cop em deixes anar, et separes de mi i em demanes perdó. No vols que hi torni a haver malentesos i tibantor.
Però jo ara estic diferent i et dic ai no, home! Va!
Em somrius i em tornes a abraçar
T'estrenyo fort
Et prometo que no pensaré res raro, et dic. I ric.
T'estrenyo més fort i tu a mi
M'alço una mica per abraçar-te millor i riem.
Riem fort! Recordant aquells malentesos i aquella abraçada.
No puc abraçar-te més fort, gairebé em faig mal però és que m'agrada tant!
Em separo de tu i et faig un petó
Un pico
Gairebé infantil
I ric, i riem!
Noooo, no no, i ara!! Faig per treure-li ferro
I continuem com si res fent altres coses
S'ha trencat el gel del tot ja, oi?
Ara els nostres cors estan més fosos encara.
I més que ho estaran
Ets el contrari d'idealitzar perquè ets tot el que semblaria que no...i estranyament tot m'encanta.
Avui la fantasia és fer-se un petó quan no ho tenies previst.
No, no és gens original, és amb la famosa.
Quan ja ens hem mirat uns quants cops intensament coincidim en algun lloc amb menys gent, xerrem de coses banals però la intensitat als ulls no minva. És com quan estàs parlant amb algú normal però de cop mires directament als ulls, al fons i s'obre com un corrent d'energia que us connecta...Doncs així.
En un moment sembla que ens quedem soles...mires la porta i te m'acostes una passa. Reculo però els meus ulls et conviden a acostar-te més. Premo els llavis com a preludi de quan tu premeràs els teus contra els meus. És un petó així, premut, com el que vaig veure fa uns dies en aquella escena. El petó s'entrellaça amb la respiració i de seguida s'acaba, és clar, per si entra algú... que entra, distret...
Ens obliga a només mirar-nos un altre cop i un altre cop el mig somriure cap endins.
Et pregunten coses i jo et somric ja obertament des de darrere de l'entrevistadora improvisada.
Faig que se t'escapi el riure i això m'agrada.
Qui no s'ha imaginat amb algú famós@?? Ja que s'acosta Sant Jordi...
Potser ens trobaríem al forn i em tornaries a mirar d'aquella manera, com quan em vas signar el llibre i faries aquell somriure com cap endintre perquè tu te'n recordes de mi.
I llegeixo el teu llibre i sembla que em parlis directament a mi i que jo pugui entrar dins teu perquè t'has compartit. Perquè el teu personatge evidentment no ets tu però tot el que li passa està dins teu. I és bonic.
I només ens miraríem així, un momentet més de lo permès. I a mi també em sortiria aquest somriure cap endintre i potser em posaria una mica vermella.
Potser no sabria què dir-te.
Potser et diria que estic llegint el llibre i que m'està encantant però això potser ja t'ho diu tothom.
Potser et diria que no el vull llegir perquè no vull que s'acabi.
I sí, em posaries una mica.
Però jo a tu també, en realitat.
I podria llegir el desig que llegeixo a les pàgines també als teus ulls.
I com que ara ja ens coneixem segurament ens veuríem més sovint i ens miraríem de lluny molta estona. Sense que ningú se n'adonés, només tu i jo. Empassaríem saliva i seria com fer l'amor a distància.
Sento la cremor a les galtes.
Llegeixo per allà que no hem de posar cara a les fantasies però per mi això és impossible. L'únic que em motiva a fantasiejar és una cara precisament. Una persona en concret. En aquest cas tu. Oh, escriu-me als ulls!
Tinc una amiga que és preciosa
I no, no és que m'atregui però de vegades somio que li faig un petó
Somio que juguem al joc del petons. Només hi he jugat un cop a la meva vida.
Somio que hi juguem i que algú ha dit que sé fer bé els petons i aleshores ella ha de triar persona i diu que ho vol comprovar.
Ens fa una mica de vergonya perquè som amigues però ho fem i és un petó super tendre i apassionat alhora. A les nostres llengues no els hi importa l'amistat, sembla ser.
La resta d'amiguis comencen a xiular perquè dura una miqueta massa, ens animem bastant i sembla que ningú vol parar. Quant dura un petó estandard?
Ostres, tu també saps fer molt bé petons...
Al final acabem amb un somriure i tu tens els ulls tancats.
No és res
No significa res
Però recordarem aquest petó com qui s'ha menjat el bombó més bo de la caixa
El joc continua però nosaltres ens anem mirant entre la gent amb un somriure còmplice.
Passen moltes coses en aquest joc imaginari.
Com per exemple que un tal D. s'ho mira i se li tensa la mandíbula
