Actituds

 Sempre m'he preguntat on comença realment la relació sexual...perquè per mi molt abans mooooolt abans ja hi ha coses que son sexuals. Que ja estan en mode sexual. 

Fins i tot si mai has tingut ni tindràs sexe amb aquesta persona (com és el cas de G.).

O ni tan sols saps si voldries tenir-n'hi ni és la teva intenció principal (com és el cas de la crush per un dia).

Amb G. no hi ha dubte que hi ha hagut moltíssims episodis que per mi han sigut sexe i de vegades encara ho son però accepto que potser per ella no, almenys no totes...almenys no socialment acceptades...però sempre pensaré que alguns episodis ho han sigut de veritat. Encara recordo algunes abraçades i algunes converses i algunes actituds més sexuals que sexuals...però bueno, parlant en propietat no, no hem fet mai sexe. 

Amb la crush per un dia hem tingut alguns acostaments i algunes actituds corporals que per mi ho comencen a ser però també admeto que pot ser que per ella ni de conya, jo què sé. 

De totes maneres, hi ha algunes actituds, fets, ritmes, cadències...no sé...ho resumiré en ACTITUDS que per mi son en mode sexe o en mode seducció i després us explicaré per què.

Avui li he dit si volia venir a un concert que jo anava a la tarda i m'ha dit que no podia perquè anava al teatre i hem parlat una estona per watsap. Li he dit que jo ahir havia anat a veure "germans de sang" i  m'ha dit que realment no sabia de què anava i li he dit vinga va, quan quedem per mirar-la? Vaja...la versió antiga que està penjada a internet...

I dic vinga va, demà. 

I diu d'acord! Vine a casa mentre es fa la sopa de peix...aix...perdoneu però és molt romàntic...

Ai no, he dit, que demà és la cavalcada. 

Ah, bueno, doncs ja quedarem.

Podria haver sigut una conversa qualsevol amb una amiga/companya qualsevol.

Però per què dic que té aquest ritme sexual? Pel fet de voler molt. De voler ja...però...ai no...encara no...uffff, em sembla super sexy...

I després també ho he relacionat amb G. i el llenguatge secret dels storys (per cert, us diu alguna cosa que l'amiga xupiguaiíssima no me'ls obri des de que son vacances quan els obria religiosament SEMPRE? La veritat és que m'és igual perquè no son per ella i fins i tot a vegades em molesta que els miri, però la veritat és que no li veig el sentit. Sento com si més que mirar-los els espia quan és període de feina...no sé...bé, m'és igual, que li donguin).

Ara fa dies que G. les torna a obrir (perdoneu el meu gènere fluid a la paraula story...em surt així) i em sorprèn, m'alegra i em torna a crear addicció i por per quan torni a no fer-ho. 

Diguéssim que quan porta dies seguits no m'alegra tant que les obri...quan fa dies que no les obre i l'obre...com us deia en el post passat...és un xute...pffff...orgàsmic.

Així és el sexe per mi. 

Et faig un petó i després no et deixo que me'l facis...ufffff...això m'ho feia la meva amant de les dues setmanes i em tornava boja. Jo li anava a fer un petó i s'allunyava juganera, quan totes dues ens estàvem morint de ganes. 

A vegades sento que G. juga a aquest joc i fins i tot jo hi jugo. Ara no la publico, doncs. aviam si la trobes a faltar...mira, viure d'il·lusió també està bé. Segurament jugo sola però almenys jugo en la meva imaginació. 

I tornant a la crush per un dia, després d'haver parlat per watsap he sortit al carrer i l'he vist a la cua del forn. 

I no sé per què no he volgut saludar-la ni dir-li res. 

Volia com que fos més inabastable? Jo què sé, ja havia tingut la meva dosi del dia? Però volia veure-la, per això li he dit si venia al concert...

I ja l'he vist...però no li he volgut dir res. No ho he entès però he decidit respectar el que em demanava el cos. 

També em remet al que vaig dir al principi: jo no vull ser amiga seva.

O sigui, sí.

Però no.

Jo el que vull és lligar i coquetejar i si és així no puc donar-ho tot, no puc estar superdisponible i ser una amiga super guai perquè NO vull ser una amiga.

O sigui sí.

Però no.

No vull ser UNA amiga.

I ja queda menys per tornar  a veure G. (ja us haureu acostumat a que parli de temes barrejats, perdoneu la neurodivergència) i no estic preparada. 

Per veure-la a ella sí.

Per torna a aquell ambient laboral i hostil no.

Hauré de fer alguna cosa.

Però el que em rebenta és que la supervivència laboral ens passi per sobre i es carregui el que pugui haver o deixar d'haver entre nosaltres. 

No sé. 

Com diu una amiga...jo a lo meu i a petar-ho tot. Ja...uf.

Que els hi donguin a les unes, a les altres i a tothom.

Menys a la meva G. mentre encara és aquí...passem d'elles, amor meu, vine amb mi i fugim d'aquesta merda.

Aquesta és una altra de les moltes coses que ens separen. 

Ella necessita encaixar i sobreviure d'alguna manera...no sé com explicar-ho...i jo prioritzo viure la meva vida i ser jo mateixa malgrat el que això pugui suposar.

Per això tornaria a perseguir-la pels racons per abraçar-la malgrat TOT. 

Però ella no vol.

Ella vol que la seva amiga sigui l'altra. Doncs molt bé. Jo no ocuparé el seu lloc.

La psicòloga flipava quan li vaig dir que m'havia dit que no em pensés que jo ocuparia el lloc de l'amiga xupiguai. La psicòloga deia: no li hauria dit el mateix a qualsevol? Aaaaaaaaaaai amiga....NI DE PUTA CONYA. 

Per això no puc abandonar el pensament que la idolatració de l'altra és dedicada A MI. 

Però bueno, deixem-ho estar.

He de viure la meva vida, amics.

Així que a veure quin dia puc anar a casa de la crush per un dia a veure una obra de teatre a la tele i aviam com reacciona el nostre cos perquè m'interessa més.

Tot i que el que pugui sentir sigui una altra cosa i tan diferent. 

El que sento, he sentit per G. és inigualable. Mai es repetirà perquè sí que ho havia sentit, però mai hi havia estat tan a prop, mai havia durat tant i mai ho havia compartit tant amb la persona....mai havia sigut tan palpable, tan REAL per un temps i per uns moments. 

Quan anava allà i esperàvem a estar soles per abraçar-nos. I ella no dubtava. I no m'esquivava. I em deia, ai, espera un moment que em poso bé i em tornava a abraçar i estàvem com dos amants al sofà acurrucades (de veritat). I després només era capaç de dir que li sabia greu per mi...

Va home va!! 

En fi. Prou ja.

Així està la cosa, au, vaya XAPA he fotut.