Un fi en si mateix

 Avui sí que em ve de gust parlar de la crush per un dia perquè avui hem tingut un moment que m'ha semblat bonic. 

El que deia un dia de la mirada és d'un dia que estàvem de viatge (en grup) aquest estiu i em va venir un petit moment com de desig per ella...com de crush (per un dia)  i me la vaig mirar amb desig, per un moment. Vaig voler-lo sentir dins meu, en realitat.

Em va mirar als ulls (sovint ens hi mirem) i jo només sentia la intensitat en mi.

I em va dir "neeena! Quina mirada!". Amb un to com de..ual·la! No sé com explicar-ho amb paraules. Sí, com dient quina intensitat.

I res, només que em va agradar que la intensitat em sortís pels ulls i ella la pillés. 

I avui, després d'altres mirades com sempre. Avui no només ens hem vist sinó que hem començat ja els assajos amb la coral on continuem assajant l'una davant de l'altra, per això ens mirem. I fem complicitat i brometes, vaja, la faig riure molt jejeje. I ella a mi també. Riem molt. Que bonic.

Doncs avui hem marxat juntes com (gairebé) sempre fem. I m'agrada molt. Hi ha altra gent que també va cap allà però avui no hi eren o altres dies no venen i sovint marxem soles ella i jo.

I on ens acomiadem de vegades em fa pena perquè marxa molt ràpid.

Però avui estàvem com molt properes físicament mentre marxàvem. Li he fet una mitja abraçada amb una broma i estàvem així com molt a prop.

Sempre que ens acomiadem penso en abraçar-la però, com deia també en un post un dia, veig que no ve a cuentu, que el cos no ens hi porta.

Però avui sí.

Avui no marxava tan ràpid i hem fet com unes voltes, com unes feres reconeixent-se mentre acabàvem de parlar, ningú acabava de marxar...

I li he fet l'abraçada. Vaja, ens l'hem fet però jo l'he proposat (amb el cos). I també li he fet un petó a la galta. 

Ai, mira, m'ha agradat molt. 

Ha sigut una abraçada forta, sentida i llarga Molt orgànica i bonica.

Potser m'ho invento però he sentit que també li havia agradat molt. 

Ha marxat com amb un somriure tonto quan li he dit bona nit.

Us imagineu que me l'estigués lligant? Bueno, jo no massa. 

Perquè en realitat no miro més enllà. Miro només el moment present perquè no tinc com un interès més enllà. Però alhora sí. 

Com deia també un dia la vull conèixer més, vull estar més amb ella. Vull amb ella. Però a aquest ritme. 

No és que amb G. no pensés en fer sexe amb ella perquè hi pensava tot el rato cada dia però quan l'abraçava, quan la tocava i estava a prop seu, en aquell moment, no era una avantsala del sexe (bueno, per mi molts cops ja era sexe), no era encaminat a "mira, així un dia ens enrotllarem per fi". Era un fi en si mateix.

Doncs amb la crush per un dia no penso en fer sexe amb ella però sí que sento que aquests petits contactes físics i visuals també son un fi en si mateixos. La miro per mirar-la i l'abraço per abraçar-la.

Independentment de les fantasies que tingui (o no) amb ella. 

I m'agrada i m'il·lusiona i em posa contenta i em fa sentir molt bé.