Peuets

 Doncs sí, avui hem tornat a fer peuets una bona estona per sota la taula.

Podem fer com que no està passant. 

Vale.

Però allà estem amb el tiqui-tiqui movent els peus en absolut CONTACTE. Bueno...amb les sabates posades...mmm...si no, ja...oi? I no era un contacte subtil, era fent pressió cap a l'altra. 

Estic massa esverada entre una cosa i l'altra.

Avui també li he tornat a pelar la poma...va, que no la tiraré per terra, li he dit. 

Hem estat molta estona MOLT  a prop, avui, a la que em girava me la trobava. Un altre cop? Feiem catxondeo ja...

Deixeu-me dir que quan ella no vol, aquestes coses no passen. 

Qui s'ha hagut d'anar a rentar les dents precisament en el moment en què jo m'estava canviant per marxar? M'estic cordant la sabata feliçment, aixeco el cap i una mica més i me la menjo. 

He sortit quasi marejada perquè entre la proximitat, el moviment, posa el jersei, treu el jersei, l'esverament i el catxondeo estava  marejada amb la seva olor. Feliçment marejada. 

Llàstima que s'acabarà en el moment menys pensat (o sí...) i que tot el que puja baixa però sort que aquesta peli ja l'he vist i no m'espero res. 

Perquè després no em diu res per les tardes (tampoc tindria per què) ni em dirà res el cap de setmana, ni em dirà res a les properes vacances i si li dic jo tornarà a contestar-me amb monosíl·labs i a no voler quedar mai i ja estic cansada.

Intento fer com ella. Allà estem així. Fora no som res. Em fot. Però és el que hi ha. Yo entiendo que jode, pero es lo que hay (sempre hi ha una cançó, una frase de peli o de serie).

Demà marxo amb A. i tinc moltes ganes també.

Em sento molt poliamorosa. 

No vull oblidar

 Només escric per no oblidar més momentets que tenim.

Com avui. 

Quan hem estat en una reunió d'equip i tot i que no estàvem al costat, els nostres peus es tocaven. 

He notat molta estona la pressió del seu peu contra el meu, gairebé l'estava trepitjant.

Sí.

Segurament era jo qui ho feia i ella no li donava importància o ni tan sols se n'adonava, potser jo molts cops estic en contacte així amb algú altre i no li dono importància.

Però al final...creuo la cama cap aquí, la creuo cap allà ha arribat el moment que he esperat totes aquestes reunions...ha encreuat la cama per darrere de la meva, no sé si m'explico. Ella ha creuat una seva per damunt de la seva mateixa i després entortolligada amb la meva.

Ha sigut una estona molt curta perquè s'ha hagut de canviar de lloc per endollar l'ordinador o no sé què putes però ho ha fet...era molta superfície de contacte per mi...

Segur que ha sigut per ella com entortolligar la cama a la pota d'una cadira...però per mi no. 

En fi.

La peli que ja sé com acaba: en absolutament res i ja ni tan sols m'afecta.

Però vull viure i recordar aquests moments perquè m'agraden.

Perquè em posen, perquè els sento molt endins. La seva escalfor i el seu contacte.

Avui sentia que quan l'anava a ajudar...es deixava anar.

Sentia que agraïa que jo m'ocupés de la situació. 

El que sempre la reconcome: que s'ha d'ocupar ella de tot.

I quan la sento així, com que entro i deixa anar...sento que l'estic estimant. 

Ho faig de gust i perquè em surt així i ens encaixa, no és cap esforç ni sacrifici per mi però em sento molt bé de sentir el seu ...aquest deixar-se anar en mi. Ni que sigui laboralment parlant. 

Avui he estat entre farta (de saber com acaba la pel·lícula), distant, tampoc vull suplicar per la seva atenció, ja massa temps que ho havia fet i a més a més tenia ganes de pensar en A. tot i que en presència de G. no puc.

Doncs entre farta i distant i carinyosa i propera en alguns moments...sobretot al final del dia quan ha vingut a seure al meu costat per dinar i quan hem estat amb els peus...esclar...Les sabates es tocaven i jo botava la cama, volia que ho notés, ho ha de notar! En fi, però és igual...nada...tiene importancia...(sempre hi ha una cançó o en aquest cas frase de pel·lícula). 

Vull més momentets.

Els vull atresorar perquè sé que s'acabaran i a més mai trobarem un espai fora de la feina per viure'ls.

Els col·lecciono. 

Avui m'enduc la seva escalfor al peu.

Sembla mentida com es pot connectar una sensació al peu amb una sensació a l'entrecuix...

Si és que quan dic que em posa no ho dic per dir, és algo absolutament LITERAL. 

Momentets

 Els petits momentets de cada dia...

M'encanta la complicitat que tenen els nostres cossos en acostar-se, xiuxiuejar-se, esquivar-se, provocar-se...és com si nosaltres hi anéssim a remolc.

Les mirades...els somriures...cadascun d'ells és un món. Pararia el món a cada somriure, a cada brometa, a cada cosa que em demana...com quan em fa anar a buscar el mòbil per no anar-hi ella i la miro com dient...quina barra...però ho faig perquè m'encanta. 

Quan arriba al matí i diu que té fred i em moro de ganes d'abraçar-la i escalfar-la...

Quan no li agrada el menjar i em mira amb cara de fàstic i somrient alhora.

Quan em torna a dir una vegada i una altra que l'altero...i jo li dic que s'altera sola, que jo no li faig res. Però m'encanta alterar-la, ojalà l'alterés encara moltíssim més. 

Quan li dic que vaya moc em va fotre l'altre dia (venia a la conversa) i m'ofereix el mocador perquè s'està mocant...aquesta confi...uf...

Quan ve a seure al meu costat i comença a dir-me en veu alta aviam el missatge que ha d'enviar, que aviam què posa...i jo m'imagino un vespre qualsevol a casa amb aquesta confi...ui...quita quita, no imaginis tant. 

I les companyes que van passant i em van fent cares com dient...esteu aqui junteteeees uuuuh. Sí, ha vingut ella, penso. 

Quan està de mal humor perquè està cansada i li fa mal l'esquena i no para fins que em diu exactament a on li fa mal: aquí, veus? Aquí, aquí, just aquí...no em feu treure la frase de context...uf, COM NO HE D'ESTAR ESVERADA!?

Si ha d'estar així m'invento totes les crush i nòvies que convingui! 

En un moment de bogeria he pensat que divendres em posava a la butxaca de l'abric el cor que jo li vaig posar a la seva quan va marxar de viatge amb el seu amant...però no passarà. Seria l'explosió del món sencer. 

Per cert, que a l'amic invisible m'ha tocat la lesbiana que em volia lligar per fer-li gelos però que no puc perquè no m'agrada...mmmm...gràcies guionistes, ho penso aprofitar. 

Per què és tot tan bonic??

Esveramenta

 Estic molt esverada. 

G. estava avui com tota xisposa, com alegre...tot i que mai sé quan pot passar de l'alegria a la tristesa...o a la mala llet. Sembla que està bé i de cop està fatal...però diguéssim que avui estava com mimosa i graciosa, no sé, hem rigut de bon matí...

Moments i dies que adoro.

Però si estic esverada no és per això, tot i que el benestar és com que m'inspira a anar més enllà i llavors em fa ràbia perquè clar...no. 

És que divendres me'n vaig de viatge amb A.!! Tot i que ara no pugui pensar en ella perquè G. em té ABSORBIDA,  només tinc ulls per ella, és molt heavy.

El que més m'esvera és anar parlant tot el rato davant de G. de que me'n vaig de viatge amb la meva crush i tothom amb el catxondeito de aviam si passa algo...(spoiler: no)...em remou. 

Molt.

Estic com al otro lado de quan ella va marxar de viatge a veure el seu amant.

Ara...trobeu les 7 diferències, també. Ella anava a tiro segur i ningú de la feina ho sabia. Només jo que estava sufriendo en silencio...

Per una banda em sento poderosa i per una altra penso que li importa una merda. Intento desxifrar la seva cara de poker cada cop que surt el tema...però com que és la reina de dissimular...sincerament no tinc ni idea de què pensa si és que pensa algo o simplement li suda. 

Total, que estic com una moto amb tot plegat i esveradíssima. 

Em fa una mica de pena no compartir-ho amb A. perquè va tan a tope que no para i diu que no té temps d'estar nerviosa...aviam com va el cap de setmana. Igualment em fa molta ilu, no només per anar amb ella, que també. 

Divendres...espera que trec la bola de vidre...marxaré una mica frustrada perquè no hauré pogut arribar a escatir si li importa, si li afecta, si li fa ràbia...si vol venir (com diu la meva confident...jejeje...). I no em dirà res de res la molt...

Aquesta ràbia que em fa també m'esvera. 

Cada dia que passa sense que em digui res em fa ràbia. 

Avui li he pelat una poma perquè tenia una butllofa a la mà i li donava just el ganivet...i m'he posat tan nerviosa que m'ha caigut un tros a terra...Moooolt bé...

En fi.

Esveramenta. 

Ah.

I el mig somriure quan vaig a dir-li FINS DEMÀ només a ella davant de tothom i ella em diu adeu. 

EM

MA

TA

Tornen les fantasies

 No pot parar de venir-me al cap la fantasia del trio.

No en si mateix (que també)...va ser de les primeres ja, no sé per què, no acostumo a tenir aquestes fantasies, en sèrio.

No en si mateix, sinó el fet de que ella i jo en parléssim explícitament.

Que em digués que li agradaria, que em digués que ho desitja.

Que ha parlat de mi amb ell...jo què sé.

No entenc que sigui la relació en què he patit més gelosia i alhora sentir que m'agradaria estar amb ella I AMB ALGÚ MÉS! No ho entenc...és molt contradictori.

És com si ell formés part d'ella. 

M'agradaria tant parlar clarament amb ella de tot...encara que no canviés res, encara que tot continués igual...però parlar clarament del que ha passat, del que sento, del que ella pugui sentir perquè NO EM CREC que sigui només indiferència. 

Si en parléssim, del trio, imagino que seria com una mena de transacció, que en parlaríem com fredament i que seria un secret sumaríssim. 

El tinglado que es podria arribar a muntar...m'encantaria.

Podríem quasi vertebrar la nostra vida al voltant d'això.

Penso...no ho sé...potser també és una fantasia...que em podria quedar com estic, en el dia a dia, em refereixo. Fins i tot pel que fa a ella. Podria mantenir la distància...

No sé, crec que estic desvariejant. 

Estic intoxicada per la meva pròpia oxcitocina o endorfines o quin coi d'hormona sigui la que em fa segregar la seva existència...

En fi...tot i que ella no ho vulgui reconèixer...FINS DEMÀ.

Aviam com arriba...perquè els dilluns son el seu dia dolent. Vull veure què em diuen els seus ulls. 

Fins demà

 Encara estic una mica enfadada.

La noto molt rabiosa cap a mi però alhora tornem a tenir mirades i apropaments que em posen malaltíssima..després de la conversa sobre el trio...mare meva...

És que la miro als ulls i se'm surt l'ànima pels meus...Dient-li qualsevol xorrada. 

I després que no em vol dir fins demà (o fins dilluns, en cas d'avui que és divendres...). Què és, per portar-me la contrària, només?

Li dic fins dilluns...i ella bon cap de setmana. I jo que no, que fins dilluns i diu que bon cap de setmana va primer. Bah, serà catxondeo i prou.

Avui...coses de la feina...gairebé no l'he vist en tot el matí. He estat atacadíssima. No només per no veure-la a ella, sinó també perquè m'ha tocat una feina molt estàtica i tinc massa energia com per estar així. 

Li he anat a dir...a les fosques...sí, altra vegada...que  tenia un foc i una energia a dins...no només era per haver estat inactiva tot el matí però clar, això no li he dit. Però m'he ocupat de dir-li amb la mirada. Suposo que no ho haurà percebut. O sí.

Després ha vingut ella on era jo parlant amb la meva confident i les nostres mirades s'han quedat enganxades amb pega...rotllo la primera que aparti la mirada perd, semblava. 

Lo bo és que jo estava ben tranquil·la. Simplement era com: em quedo aquí.

Em quedo en els teus ulls i en la teva mirada.

La setmana que ve marxo amb A. de viatge...

Tinc una mica la sensació que li torno la pilota a G. per quan ella va marxar de viatge amb el seu amant. Vale que A. i jo no som amants...però em sento una mica poderosa.

I segurament no és per això, però G. està rabiosa amb mi.

I jo amb ella.

Espero que aquesta setmana que ve continui aquesta ràbia tan intensa perquè és que em posa a mil. Tinc ganes, com al principi de tot...de lligar-me fins les pedres del camí, aviam si oblido que lo únic que vull son els seus ulls, el seu cos, la seva pell, el seu alè, la seva olor...i la seva ràbia.  

Baralla i reconciliació

 Ahir em vaig emprenyar, va continuar amb el rotllo de que no li parlés que l'altero i ja em vaig emprenyar. Vaig estar molt enfadada i vaig marxar sense dir-li res (ni a ella ni a ningú) i als cinc minuts  ja em va escriure: adéu, ehhh .

La mato.

Avui estava suau com un xaiet.

Tot el dia darrere meu, uns somriures, unes mirades...buah, com sempre. 

És que fins i tot no se m'ha passat l'enfado del tot perquè és que aquesta peli ja l'he vist i sí sí, molt de subidon i molt anar-me darrere per després quedar-me igual i quan li surt de la figa tornar a ignorar-me.

No sé si necessita que m'enfadi amb ella per sentir-se important...jo què sé. Però que m'enfadi de veritat.  Perquè li faci cas? Però si ja n'hi faig.

Per sentir el meu poderio?

Mira, no entenc res però ja m'està tocant els nassos. 

I a sobre després...uf...és que és massa llarg...jo i la meva confident, que l'estic posant al dia de tot i em fa il·lusió perquè és com la primera vegada que una mirada de fora em torna el mateix que jo veig i no em fa sentir que estic boja i que veig visions. Graaaaacies.

Intento resumir. Hem montat una performance per parlar davant de G. del viatge que aniré la setmana que ve (!) amb A., la meva crush d'estiu. I hem teatralitzat la conversa per dir en veu alta que era la meva crush, que teniem feeling i  ensenyar la seva foto. 

Tot perquè G. ho veiés, clar i perquè la confident pogués observar com reaccionava.

Ha flipat, diu que li ha fet ràbia, que m'ha tirat un munt d'indirectes i és que la conversa ha anat a parar a parlar de com dormiriem en el viatge i tal i qual i que si jo i A. dormiríem al mateix llit i jijiji, jajaja (conversa entre tothom, eh? Amb G. a primera fila) i algú ha dit que potser alguna de les altres que venien al viatge s'afegia.

I G. salta i diu "a ella -o sigui, jo- no li importa que s'afegeixi algú". Clara referència a AQUEST episodi. Quan li vaig dir que havia somiat que feiem un trio amb el seu amant.

Continuant amb la conversa d'avui, li dic "home...depèn, és que les  altres que venen no em posen" i diu "bueno, però si li posa a ella...". 

Mira.

És que no puc flipar més. 

La confident, que en el moment de la conversa no sabia res de la conversa de fa un segle i mig del trio (i que mai sabrà com va ser exactament perquè no sap lo del viajecito, clar) ha flipat molt, diu que era per dir-li " que vols venir a l'habitació, tu també??", que era com lo únic que faltava per dir.

Bé, estic flipant molt fortament de que pugui posar sobre la taula un altre cop aquell episodi. Flipo moltíssim.

Però d'altra banda, penso bah...tant jugar per després res de res de res de res. 

Ara...crec que és lo més eròtic que m'ha dit mai. 

M'ha deixat amb la sensació que li agradaria fer realitat aquell somni fals (perquè no ho havia somiat, simplement tenia ganes de dir-li). 

No sap que amb A. no vull fer un trio. 

Però amb ella no m'importaria que hi hagués algú més perquè mentre hi sigui ella tot serà eròtic. 

Em posa malaltíssima.

Si voleu saber el secret per mantenir l'atracció i l'erotisme: no consumeu mai res. A la imaginació tot continua sent igual d'eròtic sempre. 

A veure demà...divendres...ja em fa pena que es torni a desinflar tot. Sempre igual, mecagoncristo...estic emprenyada, encara. 

Per cert, acabo de parlar amb NC. i em moro de pena de ja no veure-la i trobo molt a faltar les seves abraçades i lo millor és que li dic i que tenim unes converses tan boniques de tirar-nos els trastos en broma (que mai conduiran enlloc però ja està bé) que m'encanta. Forever crush.