Es veu que ara sí

 Bueeeno, bueno, doncs resulta que l'amiga xupiguai SÍ que està enfadada amb mi i ha anat a queixar-se a la directora. 

Que ahir em va dir que demà parlarà amb les dues.

Molt bé, tinc ganes d'escoltar-la perquè del que s'ha queixat a la directora son coses de la feina que no n'hi ha per posar-se així, jo sé que em té ràbia per coses més profundes però això segur que no m'ho dirà.

Una amiga diu que té enveja de la feina, com perquè queda malament al meu costat perquè jo brillo més. 

Podria ser. 

El que em mata i em repateja, esclar, en realitat ella m'és igual...o sigui no però...però el que no suporto és que parli malament de mi a G. i pensar que estigui borde amb mi per culpa de l'altra.

Després de passar ahir un dia de merda pensant en tot això, avui en algun moment he decidit que què collons, que m'és igual el que digui la rabiosa aquesta, que a mi el que m'interessa és G. i he anat com directament a ella.

I oi que no passa res? Doncs actuo com si no passa res com ja feia...però sembla que avui ja se li ha girat la jeia i ja em parlava, li feien gràcia les meves bromes i em continuava les converses.

Jo és que mira, en sèrio...

Ara, a la pròxima que torni a no parlar-me li tornaré a dir. I així tot el rato.

Avui m'entraven ganes de dir-li: ho veus? Així és com estàs tu de normal, per què després no em parles? Almenys no em diguis que és "per res". 

En fi...continuem.

Lo que noto és que em costa molt estar en el modo "enamorada". Després de gairebé 3 anys...se m'estarà passant?

No sé, ja ho he dit mil cops, només vull estar normal com avui, no vull pensar que m'odia i que em té ràbia i a sobre no saber-ho segur i sobretot no saber per què.

No. No s'ha acabat perquè això no quedarà així...a part de que és que no puc deixar de pensar que és una persona que aprecio, estimo i M'IMPORTA. 

I no, no la vull perdre COM A PERSONA. 

Aviam què em diu demà la xupiguai-rabioseta.