M'encantes

 Avui

Avui ha sigut un dia TAN bonic...

Realment no sé ben bé què ha passat.

Era un dia sense massa cosa especial a part de que era l'últim del trimestre.

I no l'he començat gaire bé perquè des d'ahir estava molt remoguda pensant en que fa DOS anys va ser el pitjor dia de la meva vida, quan ella se n'anava amb el seu amant.

I més que pel fet en si, per la manera com va anar tot (ja ho diu l'Aitana). 

Però sembla que el karma em vol recompensar. L'any passat li vaig dir que aquest dia em devia una abraçada i n'hi vaig fer 3. 

Aquest any també li he fet una abraçada espontània. Aiii...ha dit. 

Hem estat un dia d'aquells d'enamorades que dic jo, tot i que ja sé que no és.

Però son els dies que tot flueix. Jo sempre voldria estar a prop seu tot el rato però a vegades no flueix i en dies com avui és que si em descuido me la menjo, tot el rato al costat. Menys a l'hora de dinar perquè no m'hi he posat perquè no sé...després tinc la sensació com que li estic massa a sobre...

Son els dies que vagi on vagi és allà, miri on miri em mira, està pendent de mi i jo d'ella (això sempre), estem en confiança, en sintonia, en comunicació. 

Ja no penso allò de no podríem estar sempre així? Simplement penso avui hem estat així. 

Hem tingut una conversa espontània tan PRECIOSA. La de l'abraçada. 

No sé...m'ha dit que  estava remoguda (i jo també), que ja havia començat el dia malament (no m'ha dit per què) però jo l'he vist que estava bé. Que estava com trista...però bé, tranquil·la amb nosaltres...amb mi. 

I que li feia mal el cap i li he posat la mà i s'ha anat a apartar (perquè estàvem parlant de coses que havia somiat jo i que si tenia poders...) i diu aviam si m'ho passaràs o algo així. 

Però llavors jo m'he posat com rotllo a tranquil·litzar un gatet esquerp...xxxt...

No sé com ha anat si primer li he fet l'abraçada, li he acariciat la barbeta o li he dit la frase màgica que ha sigut preciosa i que li ha fet fer el somriure més bonic que mai he vist. 

Li he dit que no tenia el xixi pa farolillos, he fet una broma d'una frase que  m'havia sortit a l'instagram i li he dit: 

És que l'altre dia tal (la meva Confessora) em va enviar l'enllaç d'una samarreta que diu "fa per tu" i ara només em surten anuncis de samarretes amb missatge. 

I diu, quina era?

I jo: doncs hi ha un cor i posa (pausa dramàtica...la miro als ulls) M'ENCANTES.

I ha somrigut vergonyosament mirant al terra com dient "calla tonta"...

Bueno, en realitat no sé què ha pensat, esclar, però l'expressió era aquesta. 

I tot ha continuat com si res. 

Fins i tot quan hem marxat ens hem enviat missatges per la carretera.

Només vull estar aquí pensant en aquell somriure. 

Per què no podria funcionar i que al final s'enamorés de mi?

Suposo que això només passa a les series. 

Després estàvem allà i la mirava i la mirava i pensava...és que només vull estar aquí mirant com existeixes, com et mous, com parles i gesticules i somrius...

Repeteixo: soc feliç amb tu. Soc feliç quan hi ets. M'encantes. 

No et passa el mateix?

Tinc la sensació com quan ens abraçàvem cada dia al principi...com si ho visquéssim igual en el moment però després no signifiqués el mateix en les nostres vides. 

Però bueno, ara puc continuar amb la meva, de vida i hi tinc això tan bonic, tots aquests moments de veure't existir i estar en el món. 

No vull pensar en quan no ens veurem. 

No ho vull pensar.

Ves de viatge i si veus el teu amant, doncs que et faci profit. Que algú gaudeixi del teu cos preciós, almenys. Que algú acaricii la teva pell i el teu sexe. Que algú et provoqui orgasmes i et faci petons...encara que no sigui jo. 

I si fos el llibre que escriuria a partir de la nostra història potser enmig de tot això pensaries en mi...

Enamoradíssima.

Enamoradíssima estic...i així vull seguir per sempre. 

Gràcies per existir en la meva vida.