Dos plans

 Bueno, ja comencem malament perquè aquesta paraula em sona molt estranya així a seques però ara m'entendreu.

Els dos plan son el pla superficial i el pla espiritual o profund. Dit així s'entén millor, no?

Doncs amb G. i d'altra banda amb tothom i concretament amb el món he pensat que m'hi relaciono en dos plans.

Ho penso en ella perquè ella és el món. Tot el que em passa amb ella em passa amb el món i tot el que em passa amb el món em passa amb ella. 

Sí, què voleu, és així. 

Doncs en el pla superficial hi hauria les converses sobre la feina, sobre la compra del super, sobre el temps o fins i tot sobre esdeveniments quotidians de la vida, incloent-hi els gustos, les opinions, la manera de parlar, jo què sé...com et situes socialment, blablablabla, mil coses. Diguéssim que el dia a dia.

I en el pla espiritual hi hauria les coses profundes, com ens afecta aquest pla superficial, els nostres sentiments, el vincle que tenim, el que podem sentir (o no sentir) per l'altra, la sexualitat, la visió del món, el que esperem de la vida, del vincle, les nostres pors, etc. 

Moltes vegades amb G. el conflicte està en la gestió d'aquests dos plans (uf...no em sento gens còmoda amb aquesta paraula...) i el fet que s'alimentin i es mostrin de manera proporcionada.

El pla espiritual és el que ens ha torturat sempre. En el que jo crec que vam connectar (que estem connectades) però sembla ser que ella no ho creu i/o vol negar que mai hagi passat res o que mai hagi importat res del que ha passat. Jo hi vull entrar, necessito alimentar-lo, vull viure'l i compartir-lo amb ella però no puc perquè ella es vol quedar en el 

Pla superficial, que també és intermitent segons està l'altre. Podem estar super xerraires, fent bromes i compartint mirades com avui i així el pla espiritual no es veu. 

Però G. és una persona que el pla espiritual li transparenta i quan el pla superficial s'aprima vol dir que el pla espiritual està bullint.

I llavors és quan s'allunya de mi.

Perquè quedi clar que NO compartim el pla espiritual que és on, no sé per què perquè no m'ho ha dit mai ni m'ha donat la oportunitat de rectificar o reflexionar-hi...deia...on no sé per què, sento que li he fallat i que el que ha trobat en mi no li serveix. 

Jo creia que havíem connectat, que li feia suport, que estàvem com unides en això, en aquest pla espiritual. Però sembla ser que no, crec que ja m'ha quedat clar.

Per això ara el pla superficial se'm fa poca cosa. M'agrada, perquè quan no hi ha ni això ja no puc ni somiar en el pla profund. Però no en tinc prou i a més se'm transparenta massa la mala hòstia que li surt tot i que estigui bé i el concepte del món on vol encaixar que no m'agrada. 

Bé, no sé si m'estic explicant perquè tinc com un atac de filosofia i estic com aprofundint moltíssim en tots els temes en què penso, no sé què em passa, deu ser la calor (per dir algo). 

Tornant a la terra, avui ha sigut un dia guai en què hem xerrat i hem compartit moltes coses i sí, així és com vull estar però tinc gana del món espiritual, necessito alimentar-lo i no puc. I això em posa trista i em deixa buida.

Però com que per sort, la resta de la meva vida m'alimenta molt, puc anar deixant anar encara. Al final ho aconseguiré del tot.

I espero que almenys ens quedi un bonic pla superficial on pugui tornar a mirar un moment aviam si transparenta la seva bonica ànima que tan vol amagar no sé per què cony. Tan bonic que seria veure-la al món en tot el seu esplendor...