Per començar diré que, com era d'esperar i com millor que sigui, estic sin noticias de G.(urb). Jo tampoc tinc punyeteres ganes de dir-li res ni de saber res d'ella ni de veure-la mai més. I quan la torni a veure tinc ganes de no parlar-li i no dir-li mai més res. Em sento traïda i negada i no em dona la gana de fer com si res. Punt.
D'aaaaaaaaltra banda aquesta setmana passada vaig estar a un lloc convivint amb gent que no coneixia (bueno, alguns sí però en general no) i clar, jo, hola què tal, només arribar em vaig agenciar una CRUSH vaja, per resumir, algú que et motiva. No busqueu la definició al google perquè no estic d'acord amb la que posa. Per mi té més a veure amb la sensació d' AQUESTA cançó. Estic xocat uuuh-uh....Doncs això.
La crush: A.
Connexió immediata bidireccional per a sorpresa meva. Em sorprenia que jo em fixés en algú i que de cop tot fluís tan fàcil i això, tan bidireccional. Que d'alguna manera ella també s'hagués "fixat" en mi. Ho poso entre cometes perquè per les circumstàncies entenc que s'hi va fixar d'una altra manera.
Jo tampoc és que m'enamorés, simplement això, tenia ganes de mirar-la, de saber d'ella, d'estar a prop seu...volia mirar el seu somriure (encisador...), la seva pell, saber com era més profundament. Com dient...aviam-te??? Molt fortament i tot el rato.
No estava malament quan no hi era (no, clar...no fotem) però quan hi era estava millor, volia que hi fos, volia seure al seu costat, però sense forçar i quan no podia ser pensava oooh, llàstima.
Ella em mirava, em mirava molt. Sense forçar però també sentia que volia estar al meu costat, que volia saber més de mi.
Al cap d'una hora de conèixe'ns ja estàvem sorprenentment a prop i com amb molta confiança.
Quan ens tocàvem era com un moment màgic i especial. Vam ballar una dansa que ens havíem de donar la mà i vaig fer com una pausa dramàtica en plan...vaig a donar-li la mà i li vaig agafar a consciència.
Jo que sé, que m'agrada molt quan passa això, ho trobo super màgic, em sorpren, m'apassiona, em crida, jo vull viure sempre així, en estat de crush amb tothom, amb algú...
Ara, també us dic que algun dia m'agradaria anar més enllà, més enllà em refereixo amb que passi això amb algú que també tingui interès carnal en mi (per dir-ho finament). A. era, esclar, com no, #esmivida heteroambparella. Però això, ningú ens treu les vivències que hem tingut i que ens encanti haver-nos conegut.
No sé ni si etiquetar la persona perquè almenys fins l'any que ve no crec que la vegi ni que això tingui cap mena de continuitat. Jo tampoc faré gaire res perquè en tingui. Passo de forçar res ni res de res en absolut, necessito vacances d'això.
Però m'ha regenerat molt.
M'ha donat esperances que la història es pot repetir tantes vegades com sigui necessari fins que avanci i després continuar-se repetint avanci o no avanci.
I que no hi ha pressa. A. té 10 anys més que jo.
La vida segueix, la vida flueix, la vida és vida.
La vida està plena de connexions. De connexions profundes i màgiques com les que jo necessito. Penso seguir vivint així. I ningú em negarà.
Mare meva...quin riure, quin somriure que tenia A. Una monada de persona. Tan fàcil, tan bonic, tan fluid i màgic.
I així sempre, siusplau.
