Llum

 Imagino els moments després d'haver-nos estimat. Rient, fent-nos carícies, tornant a començar, parlant de tonteries...segur que m'explicaries coses molt interessants, tu que ets una dona de món, pel que puc intuir.

M'agradaria mirar-te, sentir la teva veu i veure com el sol fa formes amb les cortines. Sí, seria de dia perquè m'inspires llum. M'agradaria mirar la forma del teu cos. Aviam com ets?? A la llum del sol.

I m'agradaria notar com em desitges i com estàs flipada d'estar amb mi, i com fins i tot sembla que et fa una mica de vergonya.

Et trobo a faltar, ja t'ho vaig dir que em passaria...

Avui t'he tornat a clicar like a posts antics però tampoc has reaccionat de cap manera.

Et podria haver dit de quedar avui O ahir...però volia gaudir més dies de l'expectativa de tenir una cita amb tu. Encara la tinc. La deixo uns quants dies més amb mi.

Poliamor

 D'acord

Doncs per continuar amb el surrealisme, N.P. vol quedar amb mi per parlar de poliamor.

Ahà...

Jo és que últimament no puc flipar més.

Som dues persones que en principi representa que no estem flirtejant però del no res, passem a quedar per parlar de poliamor.

Això què és? Mmmm..al meu poble se'n diu flirtejar però bueno...farem com que no i parlarem de poliamor.

Jo que volia demanar-li una cita, i me l'ha demanat ella a mi. Ah, i es confirma que no té parella.

Em fa la sensació que estic entenent moltes coses, com per exemple que es pot gaudir del procés encara que "no passi res" perquè estic sota zero preocupada, estressada o decebuda de continuar dues històries que en principi sembla que no conduiran enlloc. Estic gaudint i flipant tant del procés que m'és igual el desenllaç.

Amb G. hem continuat parlant i l'altre dia em va enviar un escrit que havia trobat sobre el desig que gairebé em cau el tx*txi a terra.

Penso que o bé no es planteja ni remotament que ella em pugui atreure o és que em tira els trastos directament. Ufff, és que em parla d'una manera que sembla que sigui jo, sembla que sigui ella qui hagi escrit aquest blog, crec que podria signar els articles un per un.

Seguim somiant amb tanta força que la vida es converteixi en un somni i els somnis en la vida perquè en tots els contextos som la mateixa persona i mereixem el mateix desig correspost.

Amen

Confessions

 No sé ni per on començar.

La realitat no és que superi la ficció i la imaginació, és que sembla que begui d'ella.

G. s'ha obert en canal (figuradament, esclar) per mi. 

La seva suposada relació de parella no és tal cosa des de fa ANYS. Reconec que això no em va sorprendre gaire...

Fa ANYS que parla amb un paio per missatge i aquest cap de setmana passat s'han vist (i liat, esclar) per primer cop. Això encara no sé com encaixar-ho. Considerant que fins fa poc pensava que tenia parella i ara sé que té un amant...doncs no sé si la situació millora o empitjora. Té un amant com a totes les meves fantasies amb la petita diferència que no sóc jo.

Van quedar el cap de setmana reproduint fil per randa la meva fantasia d'anar de viatge amb ella. Fins i tot em va fer el mateix comentari de que no podia enviar les fotos perquè era secret. Jo no sabia si riure O plorar. De fet vam fer bastant les dues coses.

Faig una PAUSA per recordar que tot això que estic dient és totalment REAL, no és cap fantasia ni cap somni.

Vam continuar parlant molt i està totalment en la mateixa energia que jo de viure la vida i deixar que t'atravessi. No podia creure estar tenint aquesta conversa amb ELLA!!! Tot el que porto mesos parlant amb altra gent de cop sortia de la seva boca.

M'he quedat amb la sensació de que tot el que he viscut amb ella, percebut, rebut i sentit ha sigut totalment real i compartit i només tinc ganes de continuar perquè el seu amant viu a la quinta forca i jo la veig cada dia.

I em poso en el paper de superseductora i es que fins i tot me'l crec i tinc ganes de sortir a l'escenari. Estic impacient.

Estic en estat de shock i totalment eufòrica.

No puc preveure què passarà de cap de les maneres. No podria estar més sorpresa.

Estic eufòrica d'haver vist la G. que porto tot aquest temps somiant i haver comprovat que és absolutament REAL. Estic emocionada de que haguem tingut aquesta connexió que ara encara és més gran i profunda.

Em sento com una bruixa totalment poderosa d'haver captat i absorbit tot això que les seves paraules callaven.

Em sento més a prop seu que mai.

I fins aquí la realitat que ha agafat la ficció i li ha donat 4 patades per obrir-se pas.

Comentaris

 Perdoneu, temporalment no puc posar comentaris però us llegeixo.

N.P. em diu pel meu nom cada cop que em veu i em somriu de lluny. Avui quasi ballem...però no.

G. m'ha dit que m'ha d'explicar coses i que son de uiuiuiuiuui. Mare meva...mama por. Però endavant. Estic cardíaca fins que puguem parlar.

He de neutralitzar com sigui la imaginació negativa. Com m'ha dit una amiga, posats a ser pel·liculeres, siguem-ho al nostre favor.

Vull continuar pensant converses amb ella com ahir feia. 

Però sigui el que sigui el que em vol explicar, m'ho vol explicar. Ens hem de veure com sigui.

Estic cardíaca, ho he dit? Doncs ho repeteixo.

Batibull

 Estic bloquejada. Avui he somiat amb G. Abraçada inclosa, esclar i li he dit, tot i que he dissimulat dient que també havia somiat amb una altra (que també era veritat, tot i que no he especificat la diferència en les trobades...).

Després he vist N.P., ens hem saludat, crec que hem parlat per segon cop a la nostra vida. No para de posar-me likes però tot és molt eteri .

I no tinc filtre quan parlo amb M.C., així que no sé què puc arribar a dir-li. Parlem per watsap perquè és com una cuca de llum, molt difícil de veure. Ves que no li digui i tot. 

I dic que estic bloquejada perquè avui sento que res avança ni condueix a cap dels meus objectius.

Sento que la realitat està massa lluny de la fantasia i no sé com acostar-les.

Avui sento i percebo que tot és impossible.

Aniré a dormir abraçant aquesta sensació juntament amb les converses imaginàries amb G.  en què em diu que ella també ha somiat amb mi, i que ha somiat que érem amants i que li ha agradat...venga ya...per imaginar, que no quedi, no? Doncs vinga. M'imagino la seva veu i les cares que posaria ella.

Tècnica

 Tècnica de seducció de moment fallida amb N. P. --> posar-li like a posts moooolt antics al seu instagram . Cap comentari ni referència. Però bueno, allà queda...

Tímida fantasia amb ella: com que és una dona de món, em porta a un lloc extraordinàriament bonic. Jo estic molt centrada en mi, mirant el lloc hermós i sentint-me important perquè m'hi ha portat. 

I ella agafa i em fa un petó. No sé si m'ho esperava, si m'agrada, si ho vull...però ho agraeixo i em deixo fer. Així passarem l'estona de manera més amena. Qui sap. Uns petonets no fan mal...Estaria bé. 

I parlaríem de poesia..

Sorpresa

 Us ho cregueu o no ahir vaig veure G.

Veure literalment i encara una mica malament perquè estava fosc.

Lo nostre ja sembla un amor melodramàtic, separades pel destí (a la meva jo romàntica això li encanta). 

Vam estar parlant ella des de la seva finestra i jo des del carrer. 

Seria massa llarg i detallat explicar per què i com però imagineu-nos com uns Romeu i Julieta, bàsicament. 

Van passar altres coses rocambolesques i enrevessades però aquí el que ens interessa és que, per missatge, em va dir que unes amigues seves "eren molt boniques" i aquí va entrar la meva jo seductora, la meva energia alfa, i li va dir que "no tant com tu 😘". Em va retornar un adhesiu molt cuqui que vaig interpretar com de "alegria+vergonya". 

Si tingués tots els poders per saber què sent o fins a on és capaç de sentir...

Ahir pensava en una possible conversa en què aclaríssim els nostres sentiments i lo interessant de la fantasia de conversa és que jo en cap moment em sentia malament de sentir el que sento o de poder-li comunicar. 

Si em preguntés què sento jo li diria que què li fa pensar que sento algo. Si em digués que ella no sent res li diria que en quin moment s'ho ha preguntat i coses així. A la fantasia, esclar, després de vegades la realitat et dona d'hòsties a la cara. Però no m'imaginava una conversa freda o en què ella em digués que parés de tirar-li els trastos o algo així perquè ho noto tot tan fluid que vull continuar endavant!! Vull trencar la barrera de que em faci por que passi alguna cosa (passi o no passi, eh). Que jo sigui capaç de veure algun senyal de que sí i no posar-me histèrica ni perdre els papers. Aquest és el meu objectiu. 

Avui post entre la fantasia i la realitat. Un altre objectiu és que s'acostin. 

N. P.

 N. P. m'envia missatges que imagino que envia a tothom o també a molta altra gent però que cada  vegada penso: per què m'envia això a mi?

N. P. i jo amb prou feines ens coneixem, més de vista que una altra cosa. Sobretot de les xarxes socials, però si ens veiem també ens saludem. 

N. P. és una mica suggerent. La trobo una persona interessant, amb moltes inquietuds i poètica. Penso que ens intuïm molt semblants en aquestes coses. 

M'agradaria conèixer-la més i veure què passa. Si això fos una sèrie americana li demanaria una cita.

Però ei, q això és aquí i les coses van com van. 

Almenys també crec que no té parella. 

Qui sap si la festa major, que tantes fantasies desperta, ens depara alguna trobada més palpable...

Té un somriure molt bonic i uns ullets que se li tanquen quan ho fa (bueno, ehem...somriure, vull dir). 

No l'he vista prou bé com per somiar amb ella.

Tot seria com un presomni. Com unes ganes de somiar-hi. Però en les meves circumstàncies (ai, si us expliqués..) totes els camins són apreciables. 

Glaçó

 Us podeu imaginar quin joc m'ha inspirat un glaçó? Doncs sí, el joc adolescent de passar-se'l sense tocar-lo...

La gràcia de la fantasia és la situació inesperada, digna del show de Truman, com em va passar aquella vegada amb en P. que ni en la meva millor fantasia hauria ideat un escenari més propici perquè ens enrollessim amb un joc XORRA adolescent (però ja no erem adolescents, ni molt menys) i tots els de la festa ens vam anar caldejant però ell i jo teníem una connexió especial que tothom va notar (i festejar, s'ha de dir). Quina sensació cada cop que ens triàvem. Mare meva quins petons amb una persona per qui no hauria donat un duro...Fa més de deu anys i de vegades encara hi penso...potser ho he idealitzat però en el moment ja va ser tan IDEAL que és difícil haver-ho idealitzat més. M'agradaria tenir una pel·lícula d'aquella nit. 

Però tornem amb G. en un escenari absolutament impensable però en què hem començat a jugar al joc de passar-nos un glaçó de boca en boca. 

Els nostres cossos saben què hem de fer per encaixar, tot és molt fluid, ja ho hem experimentat i no ens costa gens trobar la posició per passar el glaçó castament la primera vegada tot i que sospitosament la resta del cos ha seguit la dinàmica d'abraçar-se i acostar-se molt a l'altre cos. 

Ens entra el riure tonto i quan el glaçó fa la volta (tot molt covid friendly) és més petit i aquest cop no és tot tan cast perquè tot i que tenim els llavis freds i una miqueta insensibles, la fredor contrasta amb l'escalfor de dins la boca i mentre em passes el glaçó aprofites per llepar-me i deixar els llavis uns  segons en contacte amb els meus. 

Em separo amb el glaçó a la boca però els ulls en tu, penetrants i mentre em giro cap a la propera concursant, tu no treus la mà de la meva cintura i jo t'acaricio el braç. 

Quan em torno a girar cap a tu, tampoc has deixat de mirar-me i de cop ens importa un rave si ens miren i ens fem un petó ja del tot calent. No ens importa que xiulin i riguin. I fins i tot aplaudeixin. 

Sabem que ens atraiem G., ho sabem a la fantasia i potser un dia ho sabrem a la realitat. 

Vull posar l'energia en crear oportunitats tot i que ara estigui tot parat....

Feliç càlid i alhora gelat dia, princesa. 

Desviació

 Jo intentant tenir una fantasia amb M. C., més o menys derivada d'aquell altre post, en ambient de festa major i un cert tonteig que ve d'antic, també...i al meu cervell il·luminat no se li acudeix una altra cosa que al mig de la gentada em trobi a G. (a la fantasia, esclar); M. C. se'n vagi a prendre pel sac i desaparegui de la fantasia...i torni a sentir l'enyorada abraçada de cabells suaus i petons apassionats (a les galtes) de G.

No l'enyoro, no, noooo, no us confongueu. 

La (no)història amb M. C. també va molar en el seu moment però era una persona (bé, encara ho és) que no em responia tant i a més a més de manera molt intermitent, com si diguéssim quan a ella li interessava. I no em compensa gens. Suposo que el meu cervell ja se n'ha adonat.

Però home...un dia de tonteig i fins i tot de petons no estaria de més, per donar una mica de salseta a la vida, no? Almenys ella no té parella. Aquesta sí que si algun dia aconseguís conduir-hi la conversa li diria que abans m'agradava, també, ni que sigui per donar salseta a la vida, tu. En realitat hi podria coquetejar obertament però  em falten oportunitats, sempre està marxant, sempre vist i no vist, quan no m'ho espero em respon i em sento super a prop però quan jo voldria no. I, aviam, tinc una edat, ja sé de sobres que això NO m'interessa ni em funciona. 

Per cert, que té un somriure preciós i unes dents ENCANTADORES. Ja està, aquest és el personatge que us presento avui. Bona nit!

P. D. Intentaré continuar amb la fantasia amb ella ni que sigui per diversificar...

Racons

 Bueno va...

En un moment de tendresa he recordat com més d'aprop a G. tot i que en aquests moments la percebo més com un amor platònic, com si fos la famosa E. (a qui, per cert, avui he vist pel carrer. Ella no m'ha vist).

De cop ens he imaginat a la feina un dia qualsevol i la situació era que ja estem liades. Bueno, us ho podeu imaginar pel títol, anar buscant racons on fer-nos petons i on empotrar-nos i després sortir dissimuladament sense que ningú s'adoni que estàvem tancades a dins...ella pentinant-se els cabells...

M'imagino el seu cos prement fort el meu i les meves mans per dins de la seva samarreta esgarrapant-li suaument l'esquena...i després prement-la encara més cap a mi...

Oi que seria divertit? I si li proposo? Jajajja no, no; estic de broma. Vols que ens n'anem pels racons a morrejar-nos i a esgarrapar-nos l'esquena? Tranquil·la, que jo faig molt bé els petons, ja veuràs, soc molt bona amant. 

Em debato entre imaginar que per ella també seria divertit o seria com més desesperat. M'agrada pensar en la primera opció en què tot seria gens melodramàtic, seria un divertimento i després ens miraríem de reüll i se'ns escaparia el riure o ens picaríem l'ullet quan ningú no mirés. Tota la resta seria dissimulat. Estaríem tan entretingudes buscant un moment propici que quan ho aconseguíssim tot serien focs artificials. Ens agafaríem amb tantes ganes que només de tocar-nos ja vessaríem de plaer. Mmmmm, si tingués tots els poders, faria que aquesta nit ho somiessis, bonica i sexy G. Estarà bronzejada la teva pell blanca? 

Vull veure't però encara vull més que tu vulguis veure'm a mi. 

Seca

Estic seca en falta d'estímuls...no sé, potser em tornarà la imaginació.

Estic massa trista com per ser optimista en res i l'estiu és molt monòton i avorrit. 

Guionistes, necessito realitat. Ja no puc estirar més del fil. 

Bon estiu, els que en gaudiu.