És una tarda de pluja forta, com la d'avui, potser ens ha agafat desprevinguts.
Som a la casa que somies amb llar de foc i tu estàs encenent-la. T'agrada el foc, t'agrada la llenya i a mi m'agrada que t'agradi. Em dona una sensació ancestral.
Quan ja tira t'apresso a seure al meu costat, tinc ganes de fer-te petons entre rialles. Tinc ganes de sentir l'escalfor del foc i la del teu cos.
Ens fem els petons que fa estona que ens esperen. Suaus, divertits però que ens posen seriosos. No diem res.
Parem per abraçar-nos. Fort. Com aquell dia. Sense moure'ns, sense dir res. Només les nostres respiracions i els batecs dels nostres cors. I et torno a acariciar el cabell, és suau. I m'apretes més contra tu i jo a tu contra mi, només per notar-nos més. Com aquell dia
Tornarem als petons, sí, i les meves mans es voldran ficar per dintre de la teva roba, per tocar-te més, per notar-te més. Suaument, quasi dissimuladament, a poc a poc, palpant cada racó...
Vull tocar-te, vull que em deixis tocar-te i vull que em toquis amb les teves mans fortes...
Potser no serà la primera vegada que ho fem però ens seguirà agradant igual.
I així és la meva fantasia d'avui...una vegada i una altra al meu cervell.
