Arriba el canvi de torn, com cada dia. Tu arribes, jo me'n vaig.
Com cada dia, un petit instant, tot bé? sí. Les novetats de la feina, res, al capdevall.
Com cada dia, la foscor i una veu que xiuxiueja, ens hem d'apropar perquè no podem cridar.
Com cada dia un raig de frescor que dura un segon.
Fins demà
Només m'imagino que tu també desitgessis aquest instant de falsa i imposada intimitat com jo i et tragués un somriure mig dissimulat.
I que aquest petit desig que quasi no es veu ni es nota un dia creixés i creixés i el féssim realitat.
I un dia enlloc de preguntar-me per les coses de cada dia de cop em fessis un petó.
Que pel·liculero, no?
Potser hauria de treballar en una petita conversa prèvia o alguna referència que fes que ens atrevíssim a fer-nos-el. Potser hauria d'esperar els dies en que ens veurem amb llum i potser parlarem de coses que ens connectaran i ens mirarem als ulls i ens somriurem.
Ni en la imaginació soc capaç d'acceptar que ningú se senti atret@ per mi. Quina ràbia
Vinga va, imaginació!! Som poderoses, si en el món de la fantasia tot pot ser, per què li has de trobar una justificació? És la imaginació!
Imaginem que la NC se senti atreta secretament per mi. Per què? Què importa? Perquè sí! I per què no? Per el meu somriure encantador i la meva veu avellutada...jo què sé... perquè faig bona olor o per res de tot això. Simplement perquè sí.
Imaginem que el seu subconscient la porta cap a mi, físicament i com que és mutu es manifesta, com dues pedres fogueres que en xocar fan una guspira.
Una guspira com tu.
Aquesta fantasia m'està costant molt. He de travessar alguna cosa...
No tindria cap sentit i en canvi a mi m'encantaria veure la teva silueta entrar i menjar-te la boca així perquè sí i punt. Sense cap sentit.
I que tot fos tan mutu i tan evident i tan impulsiu que les dues ho féssim
Un dia arribes rient, com m'has trobat avui a mi, rient sola, i m'expliques una anècdota tonta del camí. Et miro somrient perquè m'agrada molt la teva veu i com parles i com mous la boca i perquè te la vull menjar. Es veu que et miro més del compte perquè em dius que què. Res, que m'encanta com parles. I tu fas una caiguda d'ulls que em deixa veient estrelles fins demà.
L'endemà és quan arribes i senzillament em morreges, després d'assegurar-te que no ens veu ningú. Tot i que, per bé de la fantasia d'un altre dia, algú ens veu sense ser vista...G.
Encara tinc el gust de la teva saliva però no et dic res...només fins demà. No vegis demà quan arribis quines ganes ens tindrem...
En la fantasia no puc entendre com és que t'atrec però m'és igual, he de viure amb això, sense entendre-ho però assumir que és possible i que serà real amb algú.
Sé que de totes les fantasies que escrigui cap es complirà però quan n'hagi pensat 100 es complirà la 101 i encara serà més excitant.
Perquè em sento poderosa de poder fantasiejar i de poder desitjar i sé que em surt pels ulls i algú ho veurà. i ja serà meu@
El meu desig cap als altres m'alimenta a mi i em dona poder i punt. Perquè ho dic jo.
