Divendres...

 ...capítol 457...

Avui he anat a la nostra cita diària no convocada i...merda! No estàvem soles! Amb lo qual he hagut d'estar molt lluny d'ella. La mirava, em mirava però esclar...no sé què pensava ella. 

He hagut de marxar...i després he tornat. Li he dit que no li havia pogut dir adéu (= abraçar-la). He entrat vermella com un tomàquet amb el cor a mil per hora, no sabia ni què dir. He estat uns minuts i després, esclar, l'he abraçat, així perquè sí ja sense ni pensar amb quina excusa. 

Més ja no em puc delatar (tot el rato dic el mateix i no paro de fer coses més delatores). Ho ha de saber per força! 

La meva intuïció em diu que li ha agradat, que ho esperava, jo què sé. Visc en pànic de que em digui...bueno prou, fins aquí, que em digui no et confonguis, que em deixi fer però no senti res. Però ja vaig dir que pararia quan em parés...així que...

Si no sembla que li molesti, per què he d'estar pensant que li molestarà? És que de veritat...

Potser no hi hauria d'haver tornat a anar per donar-li la oportunitat de que ho trobés a faltar. Però era divendres...jo què sé...no ho he pogut evitar (amb el meu cos independitzat de mi). 

Tinc dos dies per relaxar-me, desconnectar i canviar el xip.

Al final 5 dies seguits d'abraçades, jo ja no puc parar, hosti tu.

Després quan he dit adeu m'ha mirat amb un mig somriure.

Ho sap tot i s'ho passa bomba veient-me? Ho sap tot i se li desperta alguna cosa?

En tot cas es necessita temps per fer xup-xup.

Dilluns veurem què em demana el cos i si em fa cas o no. 

Llàgrimes

 Avui em torno a sentir com si haguéssim fet l'amor. Això vol dir que demà tornarà la baixada? Pietat, sisplau. 

Avui he anat al nostre lloc de trobada diari. M'esperaves, digue-ho. 

T'he fet un massatge, t'ha semblat lo més normal del món i t'has apartat els cabells. L'emoció em supera quan ho penso i no puc deixar de plorar. Quan m'ha semblat que ja n'hi havia prou t'he abraçat per darrere, no podíem estar més ben col·locades, un aplaudiment per les guionistes i escenògrafes del dia d'avui. T'he acariciat els braços, he recolzat el cap a la teva espatlla i he posat la cara al costat de la teva mentre dèiem joquèséquè perquè se m'oblida el que em dius. 

Tenia el rostre encès i una calor que em moria quan he sortit d'allà, no sé com no se n'han adonat. 

Cada dia em costa menys acariciar-te, ni ho penso. Encara tinc por de molestar-te. Vull que ja sigui demà a la nostra hora. I tinc por de que demà sigui diferent. 4 dies seguits amb abraçades i carícies. 

Avui em sentia com el Petit Príncep amb la Guineu, com si t'estic captivant venint cada dia a la mateixa hora i no dient res, el llenguatge és font de malentesos. 

I a la tarda m'has enviat una cosa qualsevol, ho sabia. Eh, soc aquí! Sembla que em dius. Ja ho sé, bonica, massa que ho sé, tinc un nus a la gola permanent des de que t'he deixat de tocar.

I quan he marxat i he dit adéu a tothom m'has mirat als ulls. 

I demà què? Hauràs somiat per fi en mi? Enyores el meu contacte? És absolutament màgic. 

Em deixaràs ofegar-me en els teus ulls? Em somriuràs amb complicitat? Digue'm que això no s'acabarà mai, encara que sigui mentida. How wonderful life is now you're in the world. 

Son llàgrimes d'emoció, de felicitat, de desig, de por...les que no paren de brollar-me. 

Cap post de fantasia pot igualar l'emoció que he sentit avui amb el plus de tacte i realitat. Serà il·lusió? Ho estaré somiant? Tan de bo somiem juntes 10 minuts cada dia. Gràcies, gràcies per avui, tinc la teva abraçada tan endins...que no sé si podré dormir. 

Muntanya russa

 Uf, que difícil és viure a la muntanya russa, ara a dalt, ara a baix...jolin, avui he estat fatal tot i que ha començat el dia donant-me una penyora d'amor (no, però per mi sí) que era una tira d'aquestes que porten les samarretes quan son noves per penjar-les...doncs se l'estava arrencant i en un moment d'estrés que no he acabat d'entendre molt, me l'ha donat depressa i corrent i jo l'he dut lligada al canell tot el dia (no sé si ho ha pillat, en tot cas no m'ha dit res) i ara fa de punt del llibre de poesia que parla d'ella (sense ser ella).

La miro als ulls com bussejant...i res.

M'ha abraçat per tercer dia consecutiu...però avui semblava "per quedar bé". 

M'estan avassallant les ganes de dir-li...pensava en explicar-li que dissabte he tornat a quedar amb N.P. per donar-li el seu llibre d'aniversari i afegir-hi "algo he de fer, ja que tu no em fas cas..." així, mig en conya però parlar-ne. 

Tinc por de dir-li i després no saber estar, perdre la dignitat i molestar-la. A estones, en tinc.

Altres estones penso doncs què passa si ho  sap (si en realitat, penso que ja ho sap)? Jo em puc mantenir igual o més digna que ara. No és res de mal, al revés.

Puc viure somiant-la però no puc viure tenint-la a tocar i no tocant-la.

Evidentment, dins del meu cervell, la resposta si li dic, sempre és no. Suposo que no es pot anar així pel món.

Però també penso que si li dic s'haurà acabat el joc i m'encanta jugar-hi. 

No sé, li vull dir però no està decidit ni quan ni com ni si...

També sé que no vol que ningú ens senti però quan estem soles tampoc canvia res...

Sincerament, la meva percepció (almenys avui) és que no vol. I punt. Per la raó que sigui i ho he de respectar i acceptar.

Potser aclarir-ho m'ajudarà a anar cap a una altra banda.

No em puc imaginar la trobada amb P+, fa més de 10 anys que no ens veiem, però sempre que ens hem vist ha sigut explosiu. La manera de no patir era no veure'ns, no parlar ni saber res de l'altra persona. Però ha aparegut, com sempre que la meva vida està del revés. Diu que no, que a vegades ha aparegut i no li he fet ni cas (cert) però ara era el moment. És molt bèstia que anem a quedar, no us ho podeu imaginar. 

Jolin, moltes gràcies per comentar, els que ho feu. Avui estic molt tova i com una cabra. A veure demà...qui sap!

Esverament

 Avui estic com a l'altre hemisferi perquè arriba la tardor però per mi sembla que arribi la primavera. 

Segueixo els instints del meu cos, no sé si m'enduré una cara de mans...però avui l'atracció en el sentit literal de la paraula ha continuat fins a extrems inversemblants. 

Avui em sentia poderosa, la mirava amb cara de pícara fins a posar-la vermella,  la mirava als ulls tan profundament que quasi m'ennuego, l'he acariciat i abraçat gairebé com si fóssim nòvies. 

La veritat és que no sé què m'ha agafat però així ha estat el dia d'avui. I espereu-vos, aviam demà, jo què sé, em vull deixar sorprendre per mi mateixa. 

D'altra banda he quedat amb P+ (la persona dels millors petons de la meva vida, juntament amb P. però P+ me'n va fer molts més durant molts més dies) per veure'ns. Fa més de 10 anys que no ens veiem i hi ha hagut MOLTS canvis (creieu-me). Flipo. 

I he de quedar amb N.P. per donar-li el seu regal d'aniversari (un altre llibre) però està molt sosa, no sé què ha passat...aviam com va...

Avui super power a topeeee. Què està passant als astres??

Moments poètics

 Avui, entre moltes altres coses, pensava en una vegada que se'm van declarar de la manera més senzilla i innocent. Potser hauria d'haver fet el mateix ja fa temps. 

Ens vam veure un cap de setmana (amb aquesta amant que va durar molt poc) i quan va marxar em va dir que durant el cap de setmana havia tingut tota l'estona moltes ganes d'abraçar-me i que què havia de fer?? No dir-m'ho? Jo em moria pels seus ossos, així que va ser explosiu però ara penso...hi havia la possibilitat que jo li digués que no?? No li vaig donar cap senyal clar, crec recordar, no vam coquetejar obertament ni res. I si li hagués dit que no o m'hagués sigut igual?? Ella s'hi va llançar, apa, aquí t'ho deixo! I jo vaig respondre, mare meva, si vaig respondre...

En alguns moments penso...i si vaig i li dic els sentiments a G. però de la manera més natural i pura? Tipo: últimament trobo que estàs molt guapa o no sé què em passa que no puc parar de pensar en tu o ostres! Avui he somiat que em liava amb tu! I m'ha agradat. Tan simple, com si jo acabés de descobrir-ho...Jo deixo la idea aquí al meu cervell i després ell ja farà...

La pega és que quan la tinc davant em mengen els pensaments negatius: segur que nooooo blablabla...per què no puc mantenir l'actitud positiva? o almenys neutre!! En el sentit de que potser sí i potser no. Quan la tinc davant em desmonta i em sento molt petita i tinc la sensació que estarà pensant...ai pobreta. Per què?? 

Avui ha dit que tenia fresca i ha assenyalat el seu braç amb la pell de gallina i jo estava al costat i li he fet una frega a la pell com per escalfar-la. El meu cos sol, sense el meu permís se n'ha anat a abraçar-la, així de forma lateral, només d'haver-la tocat se me n'hi anava. Ella m'ha rodejat amb el seu braç i hem rigut. Així és com vull que sigui. Com dèiem amb una amiga una època (així una mica com per riure) dir...ui! Perdona...que t'he morrejat??  Doncs tipo així però de debò. Em vull DESMELENAR, deixa'm gaudir del desastre! Tot i que avui em sentia molt descontrolada, l'he abraçat sense voler, me n'he anat al seu espai només perquè sí per veure-la, li he enviat un missatge que em podria haver estalviat quan he marxat...que algú em pari, siusplau. 

I ara us comparteixo un altre cop els moments poètics del dia, vinga va. 

"No he pogut evitar abraçar-te, ho has vist? És superior a mi, és atracció en el sentit literal de la paraula, exerceixes gravetat sobre el meu ésser. I els peus m'arrosseguen per anar-te a veure un moment més. 

Descobreixo que tens els ulls verd daurat, vull dir-t'ho un dia, mira, així tinc un nou objectiu  mental. Trobaré l'ocasió.

Vull fer-te happier, com la meva cançó de tu. No és teva, és meva per tu, ho entens? M'agradaria que pogués ser nostra.

Seria una fantasia que tot fos pràcticament igual que ara però compartit amb tu, seria molt bonic, dolceta, viuries els dies amb màgia, com jo. 

Aniré a comprar la colònia, t'ho prometo, t'he d'enamorar com sigui.

Has oblidat que et vaig dir bon dia perquè sí? No recordava que en el somni ploraves tant, vull somiar-te un altre cop, vull somiar-te i al matí, veure't.

Va, fem que tot sigui bonic i especial, hauríem de ser amants! Si és que ja no diuen totes les cançons per nosaltres, seria tan divertit dissimular! Ho sé fer molt bé, ho veus? Sisplau, et podríes deixar portar? Relaxem-nos i els imants s'atrauran sols. El que tens tu i el que tinc jo. No sé si som ying i yang però vull pensar que l'atracció sempre és mútua.

Estàs tan sexy amb aquests pantalons! Tot i que trobi a faltar veure la pell de les teves cames. 

Necessito estar enamorada de tu. Ho vull estar, necessito sentir això, no entenc massa bé per què.

Em crides! Preneu-me! Clames. I com hi ha món que et prendria.

Almenys que serveixi per crear poesia. Almenys que la teva bellesa circuli pel món, no te la quedis tota per tu. Almenys que les lectores s'enamorin de tu tant com jo. 

Vull ser una finestra a un altre món que no sigui el teu de preocupació i sacrifici, només nosaltres, sense el món exterior, només una panxa del bou on fer-nos abraçades i petons, una llar de foc reflectida als teus ulls verd daurat; al teu somriure i a la teva pell també daurada i pàl·lida; i als teus cabells centellejants. "

Perspectiva

 Avui un post doble. 

Per una banda,  m'imaginava com a l'altra banda.

M'he imaginat que a una persona com aquell qui diu qualsevol (era una en concret però podria haver estat una altra...) li agradés jo. I com si jo ho mig sabés o ho intuís però a mi em fos una mica indiferent la persona. O sigui, com fa temps etiquetava persones que m'agradaven "si insistissin". Em sentia com G. per allà fent posturitas, em sentia com observada i com si tot el que jo feia causés sensació. 

Potser G. es sent així, sap que agrada i ja li va bé. I punt.

També pensava...per què em conformo amb això? He pensat que potser em sento culpable de rebutjar i per això "busco" que em rebutgin o busco la indiferència? Com una mena d'autocàstig absurd? No sé. Potser puc explorar aquesta mena de culpabilitat...

D'altra banda, m'he sentit bastant inspirada per G. aquest matí, bueno, com sempre, però he estat escrivint sobre ella i us ho comparteixo, així, com una mena de prosa poètica o macarrònica: 

" Sé que busques aventura, sé que busques passió, amor i poesia. I creu-me que t'ho puc donar i moro per fer-ho però només si tu vols, esclar. I només si vols molt perquè si no, et deixo l'espai perquè ho trobis a un altre lloc. T'ho mereixes i potser t'he clissat perquè ho demanes a crits. No tens mig poble darrere teu? Clar, potser no saben, com jo sé, que estàs mega disponible. Disponibilíssima; "preneu-me!" Clames.

I com hi ha món que et prendria, del dret i del revés! Cada dia a totes hores. Esperaria el que fes falta per poder ajuntar els nostres cossos un moment amb consciència, per poder ajuntar els nostres llavis i sexes.  Dissimularia totes les hores del dia per un minut de passió. 

Seria preciós, ens intercanviaríem penyores i missatges secrets. Valora-ho. Buscaríem aquell instant del dia en què ningú ens veiés ni sospités, ens pujaria l'adrenalina fins a les celles, imagina't la recompensa. Imagina llavors el regust dolcíssim de triomf d'un petó dels meus llavis. Tan suau com el del somni que ni tan sols era amb tu. Imagina el tacte quan t'acaricii els cabells, les galtes i et toqui els llavis amb un dit per acostar el teu rostre al meu i ajuntar els nostres alès. Imagina les hores que passaríem somiant l'una amb l'altra. Imagina't els missatges, pocs però contundents. Secrets. Esborrats i tot, però directes al cor. 

Com aquest bon dia d'ahir, carregat de passió. Bon dia matinera (em vas dir). Mai aquesta paraula m'havia sonat tan bé. Volia continuar dient-te que havia somiat amb tu però només si m'ho preguntes. Va, pregunta'm-ho! Estira el fil, t'ho estic posant amb safata!"

Segon somni

 Avui he somiat amb G.

Fuà.

Ha sigut un somni brutal. I l'he recordat quan m'he despertat, sento com si l'hagués tocat de debò.

Tot era molt enrevessat perquè la seva presència es barrejava amb altres coses però ella, esclar, era lo més interessant. En algun moment ella s'estava posant un vestit que tenia una cremallera lateral i, crec que sense que m'ho demanés, jo anava a ajudar-la a pujar-se-la i ja em quedava AMORRADA al seu cos. No recordo que "passés res" però sí aquesta proximitat que de vegades experimentem i no entenc. 

Igual que l'altre cop que vaig somiar amb ella fa 3 mesos (només?) teníem una conversa que no recordo bé però que entenc perquè per algo era el meu somni. Em deia que si mai anés amb una dona, seria amb mi i després em deia "perquè tu no vols res amb mi, no?" però aquí sí que no entenia jo què volia que li contestés. Semblava que volgués que li contestés que no, pel to (en plan: oi que no?) però alhora era com...sisplau, conradiu-me (o com es digui) i digue'm que sí. 

Jo la mirava als ulls (que al somni eren blaus, però a la realitat son verds) i pensava "ara és la meva, és la pregunta definitiva, ara és la meva oportunitat per dir-li". Primer li deia "tu què creus?" però estava ben decidida a donar-li una resposta definitiva...i llavors m'he despertat. 

En el somni, abans que aparegués G. en escena havia somiat que amb un amic meu, en P.E. ens fèiem un pico i després un petó amb llengua, però com molt suau. I jo pensava: ostres, doncs si ens trobem a cada dia aquí ni que siguin 5 minuts ens podem fer aquests petons una estoneta cada dia. No sé per què  he somiat això, la veritat, em sorprèn molt. Era d'aquells somnis que dèiem "amb tacte". Mira, tan de bo ell o qualsevol altre igual d'inesperat em fes un petó. 

Sí que estava inspirada, aquesta nit, tu...

Quan m'he llevat, no he pogut més que dir-li bon dia, així perquè sí. Si m'ho hagués preguntat li hagués dit que li deia perquè havia somiat amb ella, però sembla ser que no li ha estranyat. 

M'encanta fer coses com aquestes, dir-li bon dia perquè sí però cada cop, com amb el llibre, per exemple, sento com que he gastat un cartutx i que em quedaré sense. No ho havia pensat fins ara, això. Per què penso això?

D'altra banda, un antic amor que té el poder d'aparèixer en moments crucials de la meva vida, em va dir hola (pel facebook...) i, tot i que vam tenir una història fatal que a sobre vam repetir i va acabar com el rosari de l'aurora...m'han entrat ganes com de saber com li va i fins i tot de veure'ns...sisplau, no emboliquem la troca. Però em feia uns petons...deu meu...son els petons que més m'han fet vibrar a la vida! Em moria per fer-n'hi. No sé quina inicial posar-li per etiquetar el post. 

Preciosa

 Avui la química entre G. i jo tenia un dia inspirat.

Quan la veig massa estona em desespero perquè "no passa res" però quan la veig de cinc minuts en cinc minuts m'encanta perquè en un moment està al mig i he de passar tocant-la, en un altre m'acosto fins a l'infinit com el cos em demana i no s'aparta, en un altre li toco l'espatlla per dir-li adéu, després ens mirem i riem...m'agrada tant el teu somriure sincer i còmplice...m'arrenca l'ànima (en el bon sentit, si és que això és possible).  Després li dic que li fan la competència amb una altra melena i tornem a riure...és tan bonic tot. 

Ah, i aquest matí, que ja ha començat de manera esplèndida quan me l'he trobat de sorpresa (per què has vingut? Ara cada dia t'esperaré...) ha continuat amb una altra d'aquelles coses que no sé com interpretar (com els amics de les arts..). Estàvem assegudes al costat, amb els peus sota la taula (esclar...com se sol fer) i he decidit tocar el seu peu amb el meu (o sigui, sabata amb sabata...); ella anava balancejant-lo una mica (és una mica nervis) i jo notava tot el balanceig del seu cos. D'acord que jo ho he fet expressament però...no opineu que ella havia de notar també que estava tocant el meu peu? O que estava tocant alguna cosa! No s'ha mogut un mil·límetre fins que hem marxat. Ni ha deixat de balancejar-se...imagineu fins on m'ha arribat el balanceig, no? Ehem, sí, fins a on us imagineu. Menys mal que feia fresqueta perquè si no, em sembla que m'hauria posat vermella i tot. 

I com que avui em sentia així de bé he gosat parlar-li del llibre, encara no l'ha llegit. Era d'esperar perquè si no, estaria 💘 com jo. Li he dit que jo també me l'havia comprat per mi i que era tan absolutament bonic que havia de parar de llegir-lo i m'ha dit, sí?? I se li ha il·luminat la cara. Pensarà en mi quan el llegeixi?...quan llegeixi les frases tipo "quan estem totes dues al llit" o "els teus cabells son els més bonics del món"?? 

Què es necessita perquè tingui un crush on me com jo en ella?? Ho dic en sèrio. Faria una poció, si convingués. 

Avui la mirava de lluny i ella anar fent posturitas. Que si ara estiro una cama, que si ara aixeco un braç, que si m'assec, que si m'aixeco....No em podia caure més la bava, és que ADORO contemplar el seu cos i la seva forma, la seva panxeta sortint una mica i la seva esquena que em sembla el més bonic dels paisatges...

Em preguntava...s'està exhibint davant meu com un paó? Ben bé ho semblava, com si alguna cosa del seu interior m'anés hipnotitzant: mira'm, mira'm, mira'm...vaja si la mirava. 

A vegades, com avui, em sento com si haguéssim fet l'amor. 

Estic fatal, no? Sí. 

G., si llegeixes aquest blog en secret...jajaja...només que sàpigues que ets preciosa i punt. 

Us aviso que la imaginació se m'està tornant a disparar...aparteu les criatures.

Respir

 Atenció, repasseu aquest post perquè NC. ha reaparegut.

De moment tot en ordre però espero que em serveixi almenys per donar-me una mica de respir i d'aire fresc, per no obsessionar-me. Mireu, una s'agafa al que pot, tu. 

L'altre dia li vaig robar a G. una goma del cabell. Sí, robar.

Aviam...que ella la tenia a la mà, al canell, als cabells, entre els dits, cap aquí cap allà, la deixava sobre la taula i jo pensava...la vull, la vull, la vull (la goma). Però no vaig fer res.

Després, al final del matí, se la devia haver deixat per allà sobre i una altra persona que la va recollir me la va donar A MI. I ves...me la vaig quedar i ara la porto tota l'estona jo al canell. Que és una goma molt comú, que podria ser qualsevol però la porto i hi jugo i me la passo entre les mans. Em desestressa. 

Doncs avui m'ha vingut a dir una cosa i ha posat la seva mà sobre la goma. Com sempre, per una banda penso que és casualitat i per l'altra que ho sap tot perquè és més llesta que la gana i que ho ha fet aposta per dir-m'ho (que ho sap). És bonic de pensar. 

Somio que em pregunta si és la seva i que simplement li dic que sí amb un somriure. No m'interessa la continuació de la conversa. 

Encara esperaré uns dies a parlar-li a G. del llibre de poesia que li he regalat que és TAN bonic que em fa mal i tot. És com si alguna mena de musa divina l'hagués escrit per ella en el meu nom. Això no sé si li arribaré a dir però és la veritat. 

G, avui, estaves tan riallera i bonica (bé, això sempre). 

Les lletres de les cançons més cutres li canten...que no quiero nada que no sea contigo...lalalala...que el  aire no quepa entre tu cuerpo y el mio...i així. 

Calfreds

 Perdoneu que avui sigui tan barroera però...

G., per favor...és que em poses tan calenta! Que en alguns moments ho noto físicament, tinc calfreds cames avall!

De cop em comencen a bombardejar imatges sexuals del teu cos, et vull abraçar per darrere mentre la meva mà s'esmuny pel teu davant, et vull tenir nua i amb els cabells deixats anar. Els teus cabells són els més bonics del món. I els més sexys. 

De cop et visualitzo amb cara d'èxtasi, de cop vull estar amb tu en versió dos rombos cridant i sospirant-nos a la orella. 

De cop et vull llepar per tot arreu i mossegar i m'imagino un dit a dins la teva boca i a dins d'altres parts del teu cos. 

De cop no entenc com et poden quedar tan sexys uns pantalons mig cagats que et van una miqueta balders i com pots tenir aquest cul tan absolutament preciós que vull arrambar ara mateix. 

Em vull restregar per tota la teva pell (o com coi es digui correctament aquesta paraula), vull que m'acariciis i que em facis petons a tots els racons de la meva pell mentre jo passo els dits entre els teus cabells. 

Vull absorbir la teva llengua i sentir aquesta unió en el moment i que el món desparegui com ja desapareix cada cop que et veig passar. 

Ja no vull estar al teu costat si no et puc dir el que sento perquè em fa mal. 

Bé, al principi era divertit però sabíem que al final podia fer mal. Doncs en fa. 

Però no passa res...com vaig veure en un vídeo ahir...It'll pass. 

Una altra opció és dir-li, últimament m'està venint molt al cap, com a opció real.  Tampoc sabria com fer-ho però potser és una nova cosa en què pensar. 

Només que hauré de trobar una nova font d'inspiració.

G.

 Senzillament aquesta dona no deixa de sorprendre'm. 

Pretenc sorprendre-la jo i és al revés. 

Hem parlat de poesia. 

Em fas la vida molt bonica, tinc ganes de plorar quan ho penso.

De cop penso que ho saps tot.

De cop penso que no en tens ni idea.

I mentrestant tiro milles i trobo camp per córrer. 

I mentrestant l'escalfor de la teva abraçada em dura tres dies. 

M'assalta la por de que de cop em paris els peus perquè no vull parar. 

M'assalten les ganes de continuar compartint amb tu la poesia de la vida, les ganes d'abraçar-te tota l'estona que et veig i, un altre cop, de trobar un racó per nosaltres...en alguns moments sento que tu també l'estàs buscant perquè trobem moments per estar soles, per estar a prop, per veure'ns, per trobar-nos i mirar-nos. Només això, i  també em fa por que s'acabin, que ens faltin oportunitats. 

Bona nit poesia meva del meu amor. Vaig a llegir-te una miqueta més. 

Innocència

 M'agrada pensar en ella com si acabés de descobrir l'amor. Com si ningú m'hagués dit què fan dues persones quan s'atrauen. Només sentint aquesta atracció en el moment tal com s'esdevé. 

No tinc ganes de pensar si li vull fer un petó o què vull fer en concret...només el que és.

Només que entrellacem els braços perquè ella pugui fer zoom al mòbil mentre jo el sostinc. 

Només que ens abracem i ens posem vermelles i jo noti que no ens volem deixar anar.

Només que, de vegades, només de vegades...els ulls ens espurnegin quan ens hi mirem. 

I així, a poquet a poquet poguéssim arribar fins al que sé que desitjo, i potser ella no ho sap i ho descobrirà. Si no, almenys haurem gaudit d'aquest camí, d'aquesta connexió i d'aquests petits momentets que m'alegren la vida. 

Entre dues

 A G. li parlo de N.P. i viceversa...i així vaig traient temes de conversa.

G. em trastorna amb la seva pell i la seva veu i la seva cabellera i la seva proximitat i els seus ulls...

N.P. m'està trastornant moltíssim amb la seva conversa. Després de repetir-me 2.000 vegades que es hetero...diu que al final la faré dubtar de que no ho sigui tant com diu...beeen vist. Aquesta és la idea. S'ha complert la fantasia i m'ha portat a un lloc bonic i hem parlat de poesia. El tema tocar-nos...de moment no...no fos cas. Penso que d'alguna manera jo també tinc alguna barrera però la vull travessar i que em travessi tot, com avui les onades. N., bitxo, vull somiar molt amb tu i encara vull que somiïs amb mi...seguim.

Trobo a faltar les meves fantasies de princeses i de racons on fer-se petons...les vull reactivar però estic paralitzada per la realitat. Quin contrasentit, no?

Un joc

 Avui a mi sola m'ha entrat un aire fresc de fantasia.

No sé si és somni, no sé si és desig però sí fantasia.

Imagino que li confesso els meus sentiments a G.

O més aviat que em pilla, com que ara parlo sense filtre...no soc conscient del tot de si se m'escapen coses que pot interpretar com el que és, com que sento algo per ella.

Imagino que em pregunta si m'agrada ella i que jo, després de fer cara d'estupefacció li contesto que és possible.

La fantasia continua pel camí de...com ho diria? Seguir com ara però que totes sapiguem de què va. 

És a dir, que ella em segueix el joc. Quan m'apropo exactament com faig ara, sap per què és i potser em somriu. I potser s'allunya i potser jo esbufego i somric. Totes dues sabem què ha passat.

Quan dic que alguna cosa m'agrada sabrà que ho dic per ella, com quan li vaig dir que m'agradava la seva bossa i al cap de les hores em va dir "així que t'ha agradat la meva bossa, eh?". Doncs igual però amb coses d'ella i del seu cos. Ella sabria que em refereixo a ella. Uffff, m'encantaria. 

Sisplau, pilla totes les meves indirectes! Pilla-les! Com quan he dit: a la sèrie la protagonista és molt guapa i TAMBÉ té melenaza (quan li he dit mil cops que la seva m'encanta). També, G., també...no veus que ho dic per tu??? Ara mateix vaig a passar-li l'enllaç de la sèrie com m'ha demanat, aviam si li entra la indirecta al cervell. De fet la protagonista em recorda a ella (tot i que no s'hi assembla gens).

Crec que aniré pel camí de les indirectes, m'agrada. Si jo et digués el que necessito....

Ui, ja veuràs si t'enredo...

No puc més.

Paranoia

 Avui una amiga em deia que mentre no hi hagi hagut sexe, és com més fàcil no pillar-se o no fer-s'hi mal...

Socialment tenim una idea de què és sexe i què no, sobretot perquè les dues parts puguin saber si estan fent sexe o no n'estan fent.

M'explico.

Per mi, quan em poso al seu costat i ella s'apropa fins a tocar-me, o quan m'ensenya una foto del mòbil i per fer-ho ajuntem TOT el cos o quan m'ha de donar la mà perquè l'ajudi a passar per sobre d'una tanca i abans de fer-ho fa una petita pausa dramàtica... la diferència entre si és sexe o no ho és només és si n'hem parlat o no i si les dues parts li donem el mateix significat o no. I vaja, com que no ho sé, doncs convindrem que no ho ha estat.

Però per mi son tot de coses corporals que HAN PASSAT avui. Tot i que entre nosaltres no HA PASSAT res.

Es converteix realment en sexe quan culturalment tothom li dona aquest sentit: quan ha aparegut un element que tothom entén. Per això em moro per fer-te un petó O alguna cosa que doni el mateix significat per a totes dues a la resta de coses.

Coses que realment penso que si li fes a una altra persona o algú altre me les fes a mi ens podriem dir que "què fots?". I en canvi entre tu i jo estan normalitzades i instal·lades en el dia a dia...

Perdó per la paranoia . És el trastorn. I demà anem a dinar juntes. Visca. Aviam quin no-sexe podem fer.

Ah. Un atac de riure meu per mi avui també ha estat un moment culminant. 

Simplement l'adoro. 

Bona nit princesa, m'ha encantat donar-te la mà per passar quan potser no calia i pensava que el contacte de les nostres mans no m'agradaria tant com sí que m'ha agradat. M'ha encantat mirar-te de reüll la minifaldilla.

Vull tornar a somiar amb tu, adormida o desperta. Perquè tanco els ulls i et veig però és que els obro i també.

No patiu per mi, que hi poso salsa perquè sigui més poètic. 

Com més ho puc treure, més tranquil·la estic, així que llegint me m'ajudeu molt.

Preocupació

 Ai...que la preocupo diu sa lluna en el comentari del post anterior...que mona...

Mira no, no et preocupis. Jo també em preocuparia si no fos perquè sento que això és viure la vida, que tot això em fa sentir el màxim de viva, que aquesta bogeria m'empeny endavant i que vull atravessar-ho i que m'atravessi per poder arribar a altres coses que estan destinades a mi, a la meva vida, a que jo les visqui.

Vull viure la preocupació de G. per mi, avui que he sigut jo la que he plorat. Tot i que no m'ha vist m'ho ha vingut a dir i quan ens hem acomiadat m'ha abraçat i m'ha dit que "no me llores".

Perquè se que soc important per ella (i ella per mi) perquè ens estem apropant molt espiritualment, perquè vull obrir-me i deixar-me atravessar, que es el que demano i no puc actuar en funció de "vigilar" de no fer -me mal.

Necessito aquest perill, aquesta amenaça.

L'atracció física ajuda a que tot ho noti molt més al cos, a la pell, la necessito per transitar aquestes emocions.

Que no sigui corresposta em fot. Em fa molta ràbia, em desespera i em fa mal. Sí. Però forma part del pack. És l'altra cara de la moneda.

Seguim

Proximitat

 Em torno boja, boja, boja, boja, boja amb la proximitat física de G.

M'apropo tant com puc. Ella no es mou. M'està explicant nosequè i jo només puc pensar en totes les parts del cos en contacte i en les que posaria en contacte. 

Aparentment estic normal i en realitat estic pensant en empotrar-la contra el moble on està recolzada.

Ufff, no recordava que estava així amb ella!

Socorro!!!

Crònica

 Agradar-li agradar-li...per ara no perquè està molt reafirmada en la seva heterosexualitat, fins i tot una mica a la defensiva.

Però hem estat molt a gust, tal com intuíem i el més important...hem tornat a quedar.

No vull imaginar res perquè vull viure el que és.

Bé, sí, en realitat vull somiar amb connectar també amb alguna altra persona que almenys li agradin les dones...o algo més palpable i tangible...

Però vull viure el que estic visquent.

M'ha dit que soc dolça i irònica. I ella és un bitxu. 

He estat tan a gust, tan desconnectada, em sentia tan JO. Hem estat una hora i mitja i m'ha semblat que hem estat tota la tarda...

M'he perdut en la seva història, les seves vivències, els seus pensaments...la seva vida, els seus somnis i els seus grans secrets... alhora que sentia que podia explicar els meus. Somni fet realitat: un punt.

Ha sigut tant d'aire fresc!!! Gràcies somnis per haver-me permès arribar fins aquí i continuar!

Bona nit bitxet a partir d'ara ja meu...Fins aviat.

Agradar-te

 Vull agradar-te, agradar-te a tu. Jo a tu, vull sentir aquesta sensació, vull sentir que t'agrado, que t'interesso, que ens interessem...vull retrobar aquelles miradetes que ens van unir durant 4 dies, les trobo a faltar. Vull saber per què i com és aquest interès, vull que ens mirem als ulls, vull estar tranquil·la, vull sentir-me segura i en pau, vull no voler res més que el que hi hagi.

No només vull sentir-te explicar la teva vida, els teus somnis i els teus grans secrets sinó que també vull explicar-te els meus.

Vull veure i viure com flueix tot i per què i cap a on. Moro d'impaciència per demà.

Tot trontolla

 Tot és molt fàcil d'imaginar.

Una se sent molt poderosa dins del seu cervell i sola a la seva habitació però...

Quan t'enfrontes a la mirada somiada, quan tens a tocar els cabells que et treuen la son o quan la conversa que vols tenir esdevindrà una realitat...

Aiai...tot trontolla, et sents perduda, insegura, de cop perds el control tot i que en realitat estàs contenta perquè ja és això el que vols...

Sí, he tornat a veure G. i he sortit tan remoguda que he anat corrent a demanar-li la cita a N.P. per almenys tenir l'emoció repartida.

Hem quedat, sí, diumenge. He pensat en ella i de cop he sentit pessigolles a la panxa, el que els escrits més prosaics diuen que és una descàrrega d'oxitocina...imagino que se m'emporta a l'hort i jo que em deixo. Imagino que se sent incomprensiblement atreta per mi. Sé que ens atraiem almenys intel·lectualment. N'estic tan segura perquè si no aquesta trobada no tindria cap sentit. Només vull baixar una miqueta l'atracció del cervell als llavis. Hasta aquí puedo leer. Vull que m'expliqui coses, que em continui sorprenent, que m'expliqui coses diferents, que m'expliqui qui és i com és el seu món. Si això no és atracció...no té nom.

Mentre la resta de dies ensumo el cabell de G. i la miro als ulls com una condemnada.

Segons una amiga meva, quan G. i jo vam parlar a l'estiu me li vaig declarar. Hahaa. Podria ser perquè no sé que cony li vaig dir.

Anirem veient. Avui estic massa impactada. No assimilo la realitat o la imaginació o el somni o el que collons sigui. Vivo sin vivir en mi...però de bon rotllo...

Fins ara.