Realitat

No és ben bé que la realitat superi la ficció.

Però quan la realitat és tan bonica i camina sola...les fantasies queden una mica en segon terme. 

Cap a on camina ja...no ho puc dir. 

Però que en un sol dia estigueu mirant un ordinador juntes amb tot el cos en contacte (cal?); li puguis acariciar el cabell i l'esquena, l'abracis ben fort i molta estona perquè plora (pobreta...què tens, cuqui meva?) i a sobre us feu petons (a les galtes); us trieu mutuament en un joc i a sobre us perseguiu i us abraceu (és el joc..ehem)... et deixa un regust d'haver viscut una mica una fantasia no somiada. 

Que després sigui la dona de gel i no et vulgui dir per què plora tant o tu et quedis penjada pensant que estàs a la friends zone i et quedis encalladíssima en l'autoboicot...també forma part d'aquesta realitat. 

Que et sentis la persona més TORPE del món a l'hora de seduir, també és bastant remarcable. 

Que el cos se te'n vagi cap a ella i el vulguis deixar fer està guai. Que et vulguis deixar anar i gaudir del que et depara el dia mola. 

Desitjar que se t'acosti per algun dia complir la fantasia de dir-li que s'aparti...mmmm. 

Que tota l'estona que la veus la vulguis abraçar et deixa una mica tonta. Que no vulguis parar d'enviar-li missatges quan no esteu juntes...ieep, para el carro. No la vull atabalar i alhora em moro per expressar els sentiments i les ganes. Estic, en general a la vida, bastant saturadeta de dissimular. 

Reescoltar els àudios que t'ha enviat només per sentir la seva veu..valeeeeee. I enviar-li àudios intentant posar veu sexy...jajajaja em tronxo de mi mateixa. 

Que tinguis entre por i ganes que la gent se n'adoni i et digui que què passa per saber que no t'estàs montant la pel·lícula tu sola crea una mica d'ànsia...

I així fins demà, només un desig a l'aire: que sigui diferent, que jo trobi un resquíssiu (vale, o com es digui correctament parlant )  per sortir d'aquí, perquè no es repeteixi la mateixa història, perquè no sigui la profecia autocomplerta. 

Ni idea de com fer-ho, de veritat.

O desconnectar la neurona i gaudir, com m'ha dit la meva super amiga A. mentre en gaudeixi i no pateixi. Doncs serà aquesta l'estratègia a seguir i punt. 

Complicitat

 És tan preciós notar com va creixent la nostra complicitat.

M'agradaria que la meva vida fos una pel·lícula en què clarament veus que passarà alguna cosa. 

M'agradaria sentir-me mestressa del meu destí i FER que passés alguna cosa.

Agafar tots aquests elements que noto i sento i veig i creo i fer-ne el que jo vulgui.

Digueu-me manipuladora...M'hi sento.

M'agradaria saber com passar de la complicitat laboral i amistosa a la amorosa o sexual (tampoc no ens flipem ara amb por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo...). Quin és el clic? On és? Com s'hi va? Com es detecta? Com s'activa?

On tens el botonet, cuqui? Ui...que se m'escalfa la ment...

Al final ja no sé si ella també ha de notar algo quan a sobre avui no hem parat de parlar del fet que m'agradin les dones. Carinyu...no notes que tu ets una dona i tot el que estic papallonejant al teu voltant? No sembla que et molesti, eh? Ans al contrari...

M'agradaria visualitzar com passem d'aquesta situació a una altra on CLARAMENT estiguem coquetejant. 

M'agradaria que alguns ulls externs a nosaltres ho notessin (i m'ho diguessin, esclar). 

Avui..quina fantasia...li ha quedat el cabell per dins de la samarreta i amb els meus ràpids reflexes  de superheroina li he agafat tota la cabellera per treure-li.

Uf, quin moment. 

Vull fermament dir-li que m'encanta el seu cabell però no trobo el moment...a més sé que em contestarà alguna cosa com bah, si avui el porto brut o me l'he de tallar o jo què sé, algo així...m'agradaria imaginar la continuació de la conversa. Ja li vaig dir que feia bona olor...potser al final m'enviarà a pastar...

No tinc cap problema en trobar qualsevol excusa per acariciar-la o acostar-m'hi.

He aconseguit tenir una conversa en què RAJAVA del seu home. Minipunt per mi. Tot i que...qui no ho fa? Aquest tema em donarà per un altre post sencer...

I sense pretendre-ho he entrat en un espiral de converses sobre identitat de gènere i orientació sexual. Dona't per al·ludida! Sent curiositat per mi! (imperatiu)

Tampoc vull que ens fem nòvies, només una miqueta més de marro...que es noti, que sigui innegable! Fins aquí. In crescendo!!!

Per cert, i parlant d'això, aquest blog us desitja un feliç dia de l'orgull BISEXUAL! O polisexual o com collons es digui, perquè a mi la identitat de gènere de la persona desitjada no és que em tregui el son. Si la persona m'atrau, doncs vinga. Per què no fem totis el mateix i menys pamplines?

M'agrades

 Avui més que una fantasia és una fe de rates (com se sol dir...)

Avui la veia i volia molt fortament rectificar el post d'ahir i enlloc de dir em poses volia dir m'agrades.

Perquè m'agradaaaaa (imagineu-vos la meva cara de pava). I perquè està parlant i no escolto el que em diu, només escolto la seva veu i miro els seus ulls, el seu somriure, la seva pell i  els seus cabells. 

De totes maneres em sento com molt dissociada entre la vida interior i fantasiosa i la vida real quan estic allà palpable. 

O sigui, no sé com ajuntar-ho en una sola cosa perquè estàvem juntes i no sé, volia com notar la màgia i la notava (perquè hi és) i no (perquè no hi és).

No hi és perquè sé que conscientment ella no sent res ni nota res. 

Hi és perquè tot i així les nostres mirades s'acaronen i ens hem fet un petó i una abraçada GENS de compromís fet que ens veiem cada dia i fet que no han sigut dos petons de senyora Pepeta sinó un i ben sentit. 

Però alhora no soc conscient d'haver-li realment fet un petó (a la galta, alerta). Tot i que sento que he quedat amb ella només  per poder-li fer. 

A l'arribar m'ha agafat desprevinguda però al marxar, tot i que hem vacil·lat de si ens abraçàvem o no (i sí) ja he posta atenció en acariciar-li el cabell. Déu meu.

I ben fort que ens hem apretat perquè ens fem suport i ens estem acostant. Jo sé per què però ella pobreta, no sap per què. 

I em sap greu perquè aquí és quan em sento que m'estic aprofitant d'ella i que si sabés el que sento i el que somio s'apartaria. 

És molt complicat situar les coses. Almenys per mi ho és tot i que en altres àmbits de la vida sigui molt més fàcil, clar i transparent. És el meu taló d'Aquiles. 

Realisme

 Avui el meu cervell ha fet un acte madur i s'ha volgut acostar una mica més a la realitat (però sempre dintre de la fantasia, esclar). 

La realitat és que G. no vindrà i se'm tirarà a sobre. La realitat és que G. no se'm declararà entre sospirs. La realitat és que no "passarà" res perquè G. és una persona tradicional a qui ni tan sols li agraden les dones (que jo sàpiga). 

Aleshores he imaginat un escenari en què jo podia expressar el que sentia però sense fer-la sentir malament ni  posar-la en un compromís.

La realitat també és que jo no me li tiraré a sobre. 

Aleshores ve la fantasia. Estic tan trastornada que l'estava representant en veu alta per casa  meva. Socors.

Un dia qualsevol

Estem molt a prop, físicament, com sovint estem. En bona part gràcies a mi, esclar...però vaja, que ella tampoc sembla incòmoda ni que li molesti ni s'aparta i de tant en tant també s'acosta. És fisiològic. 

Doncs en aquestes condicions, un moment qualsevol es gira cap a mi em somriu pel que estem dient i en aquell moment alguna cosa peta dins meu i m'aixeco de cop esbufegant. M'allunyo d'ella tapant-me la boca amb les dues mans. 

- Perdona, G., perdona...- poso les mans en senyal de prec. 

Ric. 

Ric dels nervis. 

Em mires expectant, estranyada (què li agafa ara, a aquesta). Et tinc on vull. 

Espero just uns segons, miro a banda i banda perquè ningú més em senti però no m'acosto a tu un altre cop. 

- ..és que...em poses molt...-

Potser no em sents, o em dius què perquè t'has escandalitzat amb aquesta confessió. 

- ho sento, ho sento- 

No és que em sàpiga greu ni que em senti culpable de que em posis però sé que et pot incomodar i tinc por d'aprofitar-me de tu. (això no ho dic, això ho penso de veritat). 

- M'allunyo, d'acord- i somric amb aquesta cara: 😬

En la fantasia et veig estupefacta. Amb un mig somriure que se t'encomana de mi. Sempre ens afalaga agradar-li a algú, no? I en aquest cas queda clar que no et demano res a canvi ni intento res. 

Com que és la meva fantasia i tot va com em dona la gana, aquí el realisme ja se'n va una mica a prendre pel sac.

Les pròximes vegades que ens hem de veure jo et tracto normal, tampoc serà la primera vegada que parlo amb algú que sap que em posa i a qui jo no li poso, aviam, que ja tenim una edat. 

El meu cervell torna cap a la irrealitat que mai passarà. 

I llavors tu em dius en un altre moment acostant-te una miqueta MASSA a mi...

- Així que et poso, no?-

- Que cabrona... no m'ho recordis!- Dic rient.

- I què passa, que t'ho fas pensant en mi, o què?- Dius amb el teu to burleta

Doncs per vaciladora jo

- Què passa, que t'agradaria? O què?

- Noo no no no no!

- Doncs això no t'ho penso dir, vale?

I ens quedem amb el somriure idiota a la cara totes dues però continuem amb les nostres coses.

Ara seràs tu la que s'ho farà pensant en mi.

Seràs una mica dolenta amb mi però jo també ho seré amb tu.

Hostia, com m'agradaria. Ets maligna i em despertes els dimonis!!😈

Tot i així, a la vida real ha funcionat la meva estratègia per veure't demà. Que em treguin lo bailao en un lloc insuperable per a dir aquesta frase. Un espai on he ballat la vida sencera. 

Fins demà preciosa meva, dimoni meu. 

Platja

 Cada concepte em porta a un flash amb tu.

Avui he somiat (desperta) que anàvem a la platja juntes. 

Bé, no ben bé.

He somiat amb la teva imatge a la platja.

He imaginat que potser et queixaries del teu cos (com de vegades fas) que jo trobo perfectament meravellós i suggerent i he imaginat com el vent et faria voleiar els cabells com en aquella foto que tens d'esquena. I que segur que el teu biquini és molt sexy perquè tu ets així...

I m'imagino asseguda al teu costat i que recolzes el cap (el cabell...) a la meva espatlla.

Com que visc en aquest món tal com és, imagino que et fa vergonya mostrar afecte en aquest context i com ens rossem dissimuladament sabent els cops que ho hem fet.  Com m'acaricies amb el dit petit perquè ningú ho vegi i com ens mirem de reüll i somriem per sota el nas. Imaginant-nos la nit d'aquell dia, o la d'ahir o la de demà passat...

M'agradaria que no diguéssim res, que només  sentíssim el soroll de les onades i del vent i ens notéssim a prop.

M'agradaria poder estar tranquil·la i sentir-me ferma, amb l'esquena dreta i ben arrelada. Amb el pit ample i el coll allargat. I poder gaudir del teu contacte suau amb tot el cos ben alineat.  Per sentir com m'omples i m'aportes benestar i  gaudi. És a tot el que aspiro amb tu.

Sentir com ens gaudim mutuament sense més aspiracions ni projeccions. Només perquè ens ve de gust i ens surt així. 

Vull xuclar tots els moments de desitjar-te i tenir-te a prop i després vull pensar en tu amb els dits. 

Si donés resultat i aconseguís atreure't...bueno, no sé ja seria com haver guanyat la loteria però no hi aspiro. 

Ja em passarà i canviarem la inicial de l'etiqueta del post.

Espero anar aprenent a encertar-la. 

Cuixes

 Imagino que ens estem fent petons i que t'acaricio les cuixes i que pujo una mica més i que els meus dits es volen ajuntar al mig...però tu m'atures. No!

M'agraden les teves cuixes rodones i blanques i les vull continuar acariciant, segur que son molt suaus...

Enlloc del que anava a fer, et mossego el coll, amb el cabell cap a l'altra banda, esclar. Deixat anar, esclar. Hi fico els dits, al cabell, per darrere de la teva orella, fa bona olor, sigui  l'hora del dia que sigui. 

Això t'excita i em busques els llavis perquè ens besem. Fort. Amb aquella mena de mala llet. I jo concentro l'energia en aquest petó i en la mà que t'acaricia el cabell. 

Però l'altra mà et continua acariciant la cuixa; me l'agafes i te l'acostes al teu centre. Aquí tinc espai per poder-te tocar, uf, quines ganes...A poc a poc i alhora, camí directe cap al plaer que ens posseeix. 

Em desitges tant...tant...com jo a tu. 

Vull posar-te  moltíssim i tu a mi. Oh, si sabés com!

Si sabés CONQUISTAR-TE i no sentir-me una friki que et pot molestar...hosti, com es fa?

Bona nit Venus de la cabellera i la pell blanca i suau, somia una miqueta amb mi com jo amb tu. Bonica. 

Cabell (2)

 Que ningú em vegi mirant el teu cabell amb la boca oberta, espiant com te l'acaricies i te'l poses de cantó. 

Que ningú noti que tremolo quan em toques ni percebi com m'acosto a tu perquè ens toquem  sense voler (evitar-ho). 

Sort que ningú sap que et vull acariciar però que amb tu no tinc ganes d'entretenir-m'hi, tindria ganes com d'anar directa a l'orgasme. I imagino el moviment del teu cabell i com m'acaricia. I t'imagino després asseguda i mig tapada amb el llençol, fent competència de blanc amb ell,  pensant en les teves coses i amb el cabell deixat anar. I imagino com ens mirem i als cinc minuts tornem a començar. Em fa ganes així. 

No sé què em passa, no sé si m'havia sentit mai així per ningú.

És una pena que només sigui una fantasia però alhora gaudeixo de la sensació que tinc tot el matí d'estar al teu costat i em veig caminant contorsionant-me, sentint la meva pròpia sensualitat, ja que tu no la sents...almenys em serveix a mi. 

Quan després de dinar has aparegut amb la trena desfeta...déu meu, no m'hauries posat més si haguessis aparegut nua. 

Vull imbuir-me d'aquesta sensualitat i aplicar-me-la a mi. 

M'adono que quan imagino una situació amorosa o sexual amb algú imagino a l'altra persona fil per randa però no m'imagino a mi. O sigui, jo ho percebo perquè hi soc però no imagino com estic jo o què li pot agradar a l'altra de mi. Això ho vull canviar. 

A cada fantasia vull afegir algo referit a mi....ostres...vull però...sincerament no se m'acut res. Jo em veig tan prosaica al costat d'aquesta Venus...tan mediocre; tan vulgar; tan...prou!

Si m'has avisat (en la fantasia) perquè vingui a casa teva és perquè tu també et sents atreta per mi, esclar. Sé que t'agrada com em fixo en les coses i el meu sentit de l'humor (encara que de vegades facis com que no m'has sentit). Sé que confies en mi i que et faig sentir que pertanys i que sents que et faig suport. Sé que et sents bé al meu costat.

I imagino que t'agrada la meva olor, la meva veu (com a mi la teva, que no sé on em transporta...), que t'agrada el tacte de la meva pell suau quan ens toquem sense voler (evitar-ho), que t'agrada el meu somriure i que t'agrada com et miro. Imagino que notes la meva força, la meva empenta i la meva energia i que quan ens mirem i riem amb complicitat et poses una miqueta nerviosa i vols repetir. Imagino que t'agrada com ballo  i com vaig cantant una cançó qualsevol despreocupada. Imagino que et va agradar abraçar-me i que aviat repetirem. 

Imagino que quan s'obre la porta i soc jo et poses contenta i inexplicablement vermella. 

I que un dia voldràs que et faci un massatge, tot i que potser hauré de parar si no vull passar de fer-te massatge a acariciar-te o fer-te petons al coll...uf, prou, sisplau...

Cabell

 No puc parar de visualitzar el teu cabell i imaginar-me'l mentre follem...

I no puc parar de parlar-te'n i de parlar-te de la teva trena i de si et fa calor i de buscar excuses per tocar-te'l.

Et puc fer la trena, sisplau? O millor...te la puc desfer?

Com pot ser que de cop i volta em posis tant? Menys mal que no soc un tio perquè crec que hauria d'anar a prendre una dutxa d'aigua freda (i no per la calor ambiental).

Com pot ser que haguem estat tan juntes, tan a prop amb la pell rossant-se i hagi sonat aquesta cançó tan bonica?? Què és això, una peli?

La cançó era aquesta. Per sempre tindrà la pàtina d'aquell moment. El moment en sí era bastant prosaic però nosaltres ja li hem posat la poesia.

M'encanta aquesta cançó

A mi també

A mi m'encanta el que em fas sentir (això no ho he dit)

Vine

 És un flash de fantasia, sense un abans ni un després.

Només que m'envies un missatge i em dius "estic sola. Vine"

I jo vinc, esclar...

Potser més endavant es desplegarà

O no.

Però m'imagino que m'obres la porta mig de mala gana i mig morint de desig. 

I que no fa calor (això sí que és una fantasia) i que fem l'amor quasi amb mala llet.

I que tu encara no et pots creure que estiguis amb una dona.

Com en aquella peli "I hate the way you make me feel"

Odiaràs desitjar-me però a mi m'encanta l'energia d'aquest odi i li traurem suc. 

Perquè alhora no pots parar d'arrambar-te'm i de demanar-me que et toqui. 

Et farà entre ràbia i vergonya però també il·lusió i et sentiràs viva.

Oh, ho sento, jo no et podré oferir massa més que venir un dia a fer-te l'amor.

Però m'agradarà molt haver-ho fet.

Com deien en aquella sèrie, s'hauria de resoldre sempre la tensió sexual, totis seriem molt més felicis.

Perquè n'hi ha molta pel món i per l'estupidesa de la monogàmia de la parella estable ens perdem tot un món de FANTASIA. 

Somni

 Ja que el blog es diu fantasies i somnis...fins ara tot havien sigut fantasies i avui per fi m'ha visitat un somni. Gràcies (a mi mateixa)

Es tracta de G. que ja apuntava que algun dia apareixeria per aquí...

Uau

M'ha encantat el somni.

Estàvem com de costat i mig reclinades enrere assegudes a terra. I no sé com ni per què és com que havíem dormit així. 

Ella es despertava  i em passava una cama per sobre, de manera que quedava entre les meves...aquelles cames que em tenen una mica boja i que es pensa que ha d'aprimar. Sisplau, que no es redueixin! 

En el somni, mentre s'anava mig despertant i tenia el cabell tan suau mig enganxat a la cara, jo l'hi apartava amb dos dits. 

I aleshores em deia...bé, no recordo exactament la frase però sí el sentit perquè per algo era el meu somni...

Em deia que ella no sabia si podia sostenir el fet de correspondre'm els sentiments o de sentir-se igual que jo o una cosa així.

Lo curiós és que en el somni no havíem parlat de que jo sentís res i en canvi ella ho donava per fet. Tot somiant ho pensava... I quina sensació tan bonica no haver de suplicar, no haver de declarar-se ni confessar perquè ja se sap. Clar que se sap, sempre se sap, en el fons. Quan sembla que hi ha feeling...ÉS QUE N'HI HA i punt. Vull una història en què per començar, no haguem de parlar de res. Acció!

Bé, tornant al somni, es donava a entendre que ella també ho sentia però que no es veia amb cor d'afrontar-ho.

Però en aquella situació, acabades de despertar i una a sobre de l'altra...ella ho sentia tan intens que tenia por, era aquella sensació de "ai, socorro, on m'estic fotent". 

M'ha encantat, en sèrio i m'ha sorprès. 

M'ha semblat super interessant, suggerent el que m'he dit a mi mateixa en somnis aquesta nit.

Gràcies G. per tenir el cabell tan suau, per dedicar-me els somriures més sincers, per abraçar-me aquell dia i per ser tan voluptuosa sense pretendre-ho, per donar-li un puntet a cada dia...i per colar-te en els meus somnis aquesta nit.

Ufff

Lo millor del cas és que a la realitat no és que m'agradi tant però m'agrada la  fantasia.

M'agradaria que algun dia passés algo o tinguéssim alguna conversa...però sé que no vull res amb aquesta persona...que curiós voler coses que no vols.

O voler coses només fins a un punt.

Per què ha d'anar tot lligat a ser "parella"? Jo vull ser una hedonista, una tastaolletes

Matí

 Un mig somriure de sorpresa amb cara de son al matí també m'ha sorprès a mi.

Afegim personatges a la història rocambolesca que no va enlloc, vinga!

Però perquè un mig somriure t'alegri el matí no passa res, no? Per una cara amb ulls petits i piguetes...

Per què tothom fa mitjos somriures?  Em voleu mal?

Vull flotar en aquest món de somriures i caigudes d'ulls que no van enlloc. M'hi sento tan a gust.

En realitat, sisplau, que ningú em respongui a aquestes xorrades a la vida real, només a la imaginació. Ja està bé...

A vegades penso que menys mal que soc una persona que així per norma, no agrado perquè si no, l'estaria liant parda. Que fàcil és de vegades no ser atractiva. Els guapos són els raros, no? Deu ser això. 

Melodrama

  Melodrama: Obra teatral, cinematogràfica o literària que tracta de commoure per l’exageració de les situacions i dels sentiments

Així em sento.

Absolutament melodramàtica.

És un refugi on els sentiments que no tenen sentit en tenen. 

És una fantasia en què el nostre és una amor impossible. 

És un món en què quan ens abracem realment sentim el mateix, que el món es para i que és el nostre lloc preferit i que no ens deixaríem anar fins que ens fes mal l'esquena de la posició. 

Com aquell dia. 

Però com que si el nostre amor es materialitzés tot seria massa complicat i faríem mal a gent que estimem ens el guardem. Només existeix als nostres ulls, a les nostres abraçades i a la nostra imaginació. 

Ara he entès que passa això. Ara m'he imaginat que passa això perquè així tot té sentit.

I la propera vegada et miraré als ulls des del melodrama, amb la satisfacció de l'amor platònic i impossible. 

La propera vegada et tornaré a abraçar des del melodrama, des de l'amor impossible.

I la propera vegada que estiguem sols i ens abracem...fliparàs tu sol però si t'interessa, ja vindràs a dir-m'ho perquè jo ja he dit tot el que havia de dir.

Abraçada

 No sé què passa quan m'abraces que em quedaria enganxada allà tot el que queda de dia i em fa la sensació que tu també. Fins em fa la sensació que la gent ens mirarà. 

Diria que em fa ràbia, però no me'n fa, només em fa curiositat com és que no ho vivim igual, per què no te n'adones? O per què ho interpretes diferent? Suposo que és la vida i l'egocentrisme que m'ho fa pensar. 

Només m'agradaria que un altre dia tornessis a treure tu el tema de conversa. 

I per què quan t'abraço et vull fer petons. 

I per què si et fes petons et voldria fer altres coses.

Per què el desig és unidireccional? No és just. No és romàntic. No és literari. No s'hi val. No jugo.

No sé què n'he de fer. Bé, sí que ho sé: no res, passar, ignorar i oblidar però oh, rei...cada cop que m'abraces...i et vull abraçar més. 

Tota la teoria de a qui no has de desitjar és molt maca però no em soluciona res. 

Tot comença amb: us agradeu i llavors...

Però per què em quedo sempre un graó més avall i només m'agrada algú a qui no li agrado? Això no veig que enlloc tingui solució. Simplement és com una mena d'error, com algo infantil...

Ja fa molt que vaig esperar a rebre senyals per poder fantasiejar però resulta que com que no en rebo, de senyals, doncs me les invento.

Oh, això sí que és romàntic. Com que estic trencada em penjo en el món de la fantasia on passen les coses com jo vull. 

On el primer cop que em vaig enamorar no em van ignorar com a una patata. 

On el primer cop que em vaig enamorar d'algú perquè podríem haver encaixat moltíssim bé no em va rebutjar per nosequè, per falta d'atracció i prou. Perquè no soc guapa o no sé per què. Mai li vaig preguntar. Encara penso que podria haver estat feliç amb ell i no entenc per què no va ser bidireccional. Si li escrivia cartes d'amor! És preciós. 

Potser algun dia ho entendré. 

Mentrestant gaudiré de les molles. Esclar que vull el pa sencer però amb voler-lo no aconsegueixo res, no sé avançar per aquest camí. 

Gràcies per tornar a abraçar-me.

Sisplau, hi podem tornar una miqueta més?

Tema de conversa

 Que per un dia que parleu una estona més llarga el tema de conversa sigui quin és el nombre estandard d'orgasmes que es tenen...doncs...podria ser una fantasia però és la realitat. 

I que a sobre es parli de si les relacions entre dones blablabla...

Uf, de vegades els guionistes de la meva vida em superen. 

Gràcies per posar llenya al foc de la fantasia dels 2 minuts de cada dia, per les caigudes d'ulls i les paraules xiuxiuejades; per els mitjos somriures que últimament veig que em tenen boja. 

I gràcies per deixar-me acariciar el cabell de G. Vull dir-li que és molt suau, després que ja li vaig dir un dia que no s'aprimi que així està perfecta. I no és una frase prefabricada, és que ho penso de debò.  

M'encanten les fantasies que ni jo mateixa vull que es compleixin quan em deixen un espai d'imaginació per tansitar.

Com aquestes.