Reina

 Avui em faig la reina.

Aparquem la història amb G. una estona tot i q la tinc al cor tot el temps...

I retrobem en D., potser no heu llegit res d'ell però podeu consultar el principi del blog...

En aquesta fantasia és festa major (ja va sent hora, eh?) i estem per allà tots escampats i barrejats, cap aquí i cap allà amb una birra a la mà. 

Com que en els últims temps pràcticament no ens hem vist, sí que és cert que hem perdut la connexió però jo ara estic molt diferent després d'haver transitat moltes altres coses i ell...doncs no ho sé, la veritat, ni m'importa. 

Però aquest dia de festa major fictici coincidim, tornem a xerrar, tornem a riure, tornem a mirar-nos i tornem a connectar (que allà estava) però jo no tinc gens d'ànsia i sí, conscientment em faig la interessant, em faig la Reina. I gaudeixo de la sensació de tenir-te al darrere, noto com aquesta nit t'he atrapat, com vols rossar-me, com vols estar al meu costat i em vas reclamant tota l'estona com tu saps fer. Em deixo fer. 

Tu et pensaves (que com ho sé? Doncs perquè és la meva fantasia i ho sé tot) que jo et deixaria de seguida perquè saps el que va passar, saps el que hi va haver sense haver-hi res i t'has quedat fotut de que ara jo em faci tant la interessant i estigui rient amb altres persones i et miri de reüll fins i tot defugint-te una mica. 

Però llavors ballem. Oh, ballem, quasi sense haver-ho previst i llavors sí que m'has guanyat, ja em fonc del tot i em deeeeixo, t'arrambo fort (sí, com aquell dia, l'únic dia que hem ballat i tan bé, ja saps...).

A la imaginació és fàcil...ens n'anem a un racó i em vols fer petons. Jo també vull, esclar, com no...però avui ho deixarem aquí perquè jo estic en un altre punt totalment diferent. Tenen una mica de gust de cervesa, els que més m'agraden...

Visca la festa major!

Res

 Al final no ens hem vist per culpa dels motius que la feien plorar...i he trobat tan a faltar estar allà per abraçar-la! No sé si ens veurem aviat. Anem veient. 

De totes maneres, i sense tenir res a veure amb haver-nos vist o no...sento que se m'estan assecant les fantasies. O passa algo més tangible o això va de baixa. Guioooniiiisteeees. Help.

Continuo pensant en aquell comentari que em deia: digues-li i no ho allarguis. Però puc no allargar-ho sense dir-li res. 

L'altre dia m'explicava una amiga que ara està consumant (per dir-ho finament) un amor que va començar fa 14 anys. La connexió existeix però després la vida ens deixa fer-ne algunes coses i altres no. La connexió sempre existeix. 

Sí que m'agradaria parlar-ne amb G. I dir-li que he notat molta connexió i que quan m'abraça se'm remou tot. M'agradaria poder imaginar què contestaria. No el que m'agradaria, sinó realment poder anticipar-ho. Bé, ja sé que no tinc una bola de vidre per saber-ho però...no sé si m'explico. 

Parlar-ne profundament, seriosament, dels nostres sentiments. Els que podem sentir i els que no. Però que quedés ja tot al seu lloc. Ho veig impossible, no ho puc ni imaginar.

O imagino una d'aquestes fantasies que ja coneixeu tan bé en què les coses s'esdevenen o no sé què he de fer. 

Estic pensant en desbloquejar coses que penso que tinc pendents des de l'adolescència. Molt bé no sé com però m'hi dirigeixo. 

Viatjar

 Ahir somiava (desperta) que érem amants i que planejàvem un viatge de cap de setmana juntes. Com que la nostra relació era secreta doncs allà ens podíem mostrar  públicament amb el toc de melodrama de no poder compartir, per exemple, les fotos que ens fem. 

Però ja ens anava bé perquè així som només tu i jo, tot al màxim d'íntim. 

Així anem per una ciutat random agafades per la cintura i ens fem petons al costat del riu, ens abracem assegudes a l'autobús i fem l'amor a l'hotel. 

Després no ens podem acomiadar a l'aeroport, tot i que anar juntes al lavabo sempre és una opció i el petó de comiat sempre ens deixa en un estat que deu n'hi do...

Quan ens veiem l'endemà ens mirem de reüll però ja estem acostumades a dissimular. Amb mig somriure ja ens entenem. Ensenyarem les fotos censurades...

Sobredimensionar

 Ahir estava una miqueta baixa d'ànim. 

Pensava d'acord, ens veurem però bah. Al setembre ens tornarem a veure cada dia...

Necessitava algun gest per part seva i no n'estava rebent.

Fins aquest matí.

Un missatge.

Hauria de ser massa específica per dir què deia  però la meva sensació és que era un missatge que no calia "per quedar bé", sento que me l'ha enviat perquè ha pensat en mi. I a més era positiu i alegre. M'ha recordat un altre cop la sensació que estava perdent de quan ens vèiem. El feeling. Res en concret, només les sensacions. M'ha agradat i alegrat molt.

Segurament l'estic sobredimensionant, sí.

M'he quedat molta estona sense saber ni què contestar. Pensava fins i tot en no contestar res i aquesta sensació també m'ha agradat perquè és algo com que no va amb mi, algo que no solc fer (això de no contestar).  I m'agradava la sensació de "no contesto perquè és que no sé ni què dir" perquè me l'imaginava a ella tenint aquesta mateixa sensació i m'agradava molt. 

Val, estic escrivint fatal i super repetitiu, ho accepto.

Li he contestat al cap de molt quan m'ha vingut una mica què li volia dir (que tampoc era res de l'altre món).

Esperarem a dimarts aviam com és la retrobada. 

Mentrestant, princesa, et somio a prop però lluny, mirant el mòbil i pensant en mi. Esperant-me, mirant els detalls com jo faig. Una mica calculadora mig inconscientment...tenint-me present.

Vull que em tinguis present com jo t'hi tinc. Ara només és això.

Tinc massa calor com per ni tan sols somiar en tocar-te. Prefereixo enviar-te missatges, tot i que tan de bo et pogués dir el que realment penso i sento. Encara que fos amb indirectes. 

Notícies

 Atenció.

Potser dimarts ens veiem.

Canvi i tallo.

El primer petó

 Sembla que tornem enrere en el temps però em venia de gust imaginar un escenari de com podria ser el nostre primer petó.

Seria així.

M'estàs ensenyant alguna cosa del mòbil o alguna cosa petita que requereix que totes dues hi estiguem molt a prop i, com sempre, jo m'acosto molt, quasi  galta amb galta i, com sempre, tu no t'apartes, els teus cabells em freguen  suaument. 

Et pregunto alguna cosa i em giro cap a tu i tu cap a mi alhora, estem a tocar. Ens quedem un instant parades. Ningú s'aparta, sobretot ningú s'aparta. El desig em crema i se m'escapa.

És evidentíssim, ho diu el guió i ens fem un petó, els nostres llavis s'ajunten i es pressionen, i encaixen a la perfecció, els nostres ulls s'acluquen. Un...dos...tres...potser quatre segons...

Desfem el petó i ens abracem, esclar, com ja hem fet, ja sé què se sent en aquest punt, quina escalforeta em recorre tot el cos. M'estrenys fort  i esbufegues. 

- No sé què em passa- em dius mig espantada.

Em venen ganes d'entre riure i plorar i t'estrenyo més fort. Jo sé perfectament el que et passa, bonica meva, i estic tan emocionada que vull quedar-me aquí petrificada per sempre més.  

Però hem de baixar, és l'hora. Em deixes anar molt a poc a poc, amb molta delicadesa, com tu fas les coses...Ens acariciem els braços fins a les mans i abans de deixar-te anar t'estrenyo la mà. 

- Ves baixant, ara vinc- et dic. Necessito recompondre'm si no vull arribar amb tothom vermella com un perdigot. 

T'allunyes i et gires per somriure'm. 

En tornarem a parlar, d'aquest moment. 

Comparacions

 Les comparacions son odioses...diuen.

Doncs mireu, segons com poden ser molt interessants, sobretot si es tracta de fantasies sexuals...

Està a punt de reaparèixer a la meva vida allò que vulgarment es diu "un polvo pendent" anomenada C.

Hem quedat per veure'ns la setmana que ve i sembla que ja està tot lligat però bueno...quan la vegi m'ho creuré.

Efectivament, sí, em comenceu a conèixer i la meva imaginació s'ha començat a activar amb aquesta líbido disparada que tinc com a companya de vida. 

Van volant pel meu cervell tot de coses que podrien arribar a passar quan ens trobem, coses que en el seu dia fa anys no van passar i potser ara el moment vital ens acompanya més a totes dues...home doncs estaria bé donar una alegria al cos. Per la meva part m'ho prendré una mica com un repte però sense esperar res. Qui sap.

Però clar, inevitablement comparo els pensaments que tinc amb els que em provoca la meva princesa G.

I és absolutament tan diferent.

Pot ser tant diferent fer l'amor amb algú segons la situació emocional o els sentiments que tinguis cap a l'altra...

Amb G. vaig començar com molt a saco dient que volia anar directa a l'orgasme...però he acabat com una pàmfila només somiant amb que m'abraci. 

Amb C. m'imagino com un etern magreig purament hormonal que com aquell qui diu podria ser amb qualsevol. 

Amb G. m'imagino el contacte de tot el nostre cos a cada centímetre de la pell, les cames entortolligades i la pressió del meu cos contra el seu i sobretot del seu contra el meu. M'imagino petons al coll, sobretot sempre amb cabells pel mig o acabats d'apartar amb una carícia ja de per si orgàsmica. 

Amb C. m'imagino petons amb llengua, m'imagino mans colant-se per dintre la roba, m'imagino riures i mirades pícares (quines mirades i quins somriures que té, la tia...capaços de seduir a qualsevol). M'imagino tècniques sexuals avançades, quasi que mecàniques. Fantàstic per alliberar aquesta fera de líbido que tinc. La veritat és que m'aniria de perles però en aquest moment no m'imagino que em portés enlloc. M'imagino tot un vespre d'indirectes i acostaments tontos mig en broma mig ja sent rotllo. Em vull mostrar d'una altra manera. Com en aquell post que era tria la teva aventura. Beibi, no soc la mateixa que vas conèixer així que prepara't perquè fliparàs. 

Amb G. m'imagino el so de la seva respiració, m'imagino acariciant-li els braços, m'imagino que em fa petons al coll (ja ho he dit, m'ho imagino bastant, veig) m'imagino perdre'ns, no saber ni on som, només fusionar-nos ja d'una vegada que les ganes se'ns mengen. M'imagino sota zero planificació, gaudir només de la falta d'espai vital i de la nostra proximitat enyorada. M'imagino el plaer fins i tot de quasi tocar-nos, el desig creixent com una flamarada. M'imagino un temps infinit indefinit i voler repetir al moment, al següent dia i a l'altre i a l'altre...enyoro el dia a dia amb el seu cos...M'imagino un ritme lent i tot molt pausat i cerimoniós. M'imagino un moviment subtil de balanceig de cama que ens està provocant un plaer indescriptible quasi sense adonar-nos-en, que va creixent i creixent fins que s'hi barregen les mans que volen tocar l'anima i que per instint ens porten a la petita mort...

Àudio

 Avui m'ha contestat amb un àudio ben llarg que ràpidament he contestat (bueno, al cap de 2 hores...sense fer-ho a posta, quan he pogut). 

No puc ser més toia escoltant la seva veueta celestial i la seva respiració...buffff...espero no haver fet massa veu de pava en el meu àudio. 

Ella m'ha explicat lo seu blablabla (per lo que li preguntava, en realitat) i jo li he explicat lo meu blablabla.

Però ai mare si hagués dit el que realment vull dir. 

O ho dic aquí o m'explota a dins. 

Blablabla, t'enyoro, blablabla, adoro escoltar la teva veu, blablabla, ets una bonica i m'encanta perquè ets un amor de persona, blablabla, et vull veure i tinc ganes de plorar de sentir la teva veu, blablabla, quan quedem? blablabla necessito abraçar-te....i així...

T'enyoro molt, et trobo a faltar, et vull veure, t'estimo, estimo la teva veu i estic massa emocionada d'haver-te sentit i vull que em parlis més i m'expliquis més coses i com et preocupes per la gent perquè ets un amor i punt i vull ser un altre cop el teu escut i tinc molta por de fer el ridícul i de cansar-te però alhora penso tant en tu que vull expressar-t'ho i vull que ho sàpigues perquè ho mereixes saber. 

M'agradaria viure això amb tu i explorar-ho amb tu. No jo sola dins del meu cervell. 

El que sigui, on ens porti però viure-ho, no només imaginar-ho. 

Mentrestant em distrec pensant fil per randa com seria fer l'amor amb tu...però això ja és un altre post...

Amiga

 Avui he explicat a una amiga tota la història de la G.

I així explicat tot seguit sembla que hagi passat algo i tot, no entenc com ella (G.) pot haver-ho viscut com si res...

I aquesta amiga no va i em proposa d'anar a un lloc al poble de G.?? Hola Univers!

I tant que hi aniré, i tant que l'avisaré que hi vaig.

Tant me fa si ve o no ve, aquí l'important és que  continui el joc. Hemos venido a jugar!

Avui deixo poc espai a la fantasia, tot i que estaria bé que em contestés el missatge que li he enviat amb un àudio ben llarg per estar una estoneta "amb ella".

Que hores i hores després d'haver-li enviat el missatge no em respongui quina informació em pot donar? Doncs de moment està per veure però pitjor hauria sigut un missatge tipus "tot ok".

Que no respongui res em fa creure que el meu missatge té alguna mena d'impacte. No sé quin. Algun.

Com un dia que li preguntava una cosa i no em responia res i el primer que em va dir quan em va veure va ser "ai, no et vaig contestar". Tu en el teu món i jo en el meu amb tu. Ai mare. 

Seria super divertit que passéssim a l'acció, ves tu què en podria sortir d'aquí, sorpresa total. 

Et vull descobrir perquè estàs aquí tancadeta com un tresor. 

Et penso cofre meu. I et perseguiré com una pirata (sempre que no et molesti, esclar).

Alternativa

 ..o bé van passant els dies i notes unes pessigolles a dins teu quan penses en mi. Em recordes tota l'estona i et poses contenta sense connexió aparent entre les dues coses. 

Fins que t'adones de tot el que ha estat passant aquest últim mes. Fins que t'adones que t'he estat tirant els trastos descaradament i que t'ha agradat. 

I que el que trobes a faltar és això. Vols més, vols que continui (com jo vull) i llavors és quan comences a maquinar (com jo) una estratègia per veure'm....que passaves casualment pel meu poble? Que per què no fem un cafetó (així perquè sí)? Amb l'excusa d'ensenyar-me alguna cosa? Què t'inventaries? 

Jo et diria que sí, of course, però primer no m'adonaria de res, continuaria en el meu lloc pensant que és amistat i prou, o amistat amb un plus i una barrera ben grossa i maca. 

Però quan estiguéssim cara a cara...ai la cara, veuria la teva cara de trapella i d'una miqueta endimoniada. Estaries super contenta i ja em començaries a seguir el joc. Trauries tu el tema amorós, el tema de les opcions alternatives a la (puta) parella monògama heteronormativa...per fi t'interessaria el tema i et pronunciaries al respecte...hem parlat de tots els temes menys de la parella i la sexualitat (i no serà que no he tret el tema vegades, nena). De la maternitat, dels pares, de la família en general, dels germans, de la feina, del nostre lloc al món, de la visió que tenim de tantes i tantes coses i a la que toco el tema de la parella et converteixes en una tomba que no em diu ni sí ni no ni blanc ni negre.

Gairebé tothom reacciona i m'explica com està amb la seva parella (o no parella) quan jo li parlo de la meva situació. Menys tu.

No t'he pogut treure ni una paraula sobre això. Només el dia que em vas dir que tu et feies càrrec de totes les responsabilitats (ja li val, a sobre que té una deessa per ell...). Però tampoc em vas dir com repercutia això a la vostra vida de parella....

Et voldria preguntar directament...tens vida sexual? Sí? No? La vols compartir amb mi? Mare meva...Sisplau!! Dona'm senyals!! Bueno, ja me'n dones, en aquest cas, no news...bad news. Tu allà amb les teves coses i segur que ni penses amb mi, àngel d'amor...

Ai, que bé senta ser romàntica i melodramàtica a parts iguals. *sospir*

Continuació

 Em podries dir que em trobes a faltar.

Que penses en mi

Que estàs trista no saps per què, que estàs malament i que tens ganes de parlar amb mi...que tens un desassossec, que se't cau tot a sobre. No és que et desitgi mal però sé que és des d'aquí des d'on t'obres a mi. Mai t'he fet plorar, sempre ja t'he trobat plorant.

Bé, excepte quan ja ploraves i et vaig preguntar si estaves bé i em vas dir tornant a esclatar a plorar que no, que estaves fatal. No se'm podia partir més l'ànima però alhora em vaig sentir tan bé de ser allà, de dir-te vine aquí i d'abraçar-te tan fort i tanta estona que no m'ho puc ni creure. I fer-te petons per assecar-te les llàgrimes...

Sé que no soc cap solució a res de la teva vida (mare meva, esclar que no) però quan ho comparteixes amb mi em sento tan a prop teu i em sento tan útil de posar-te una mica de llum. Com quan et vaig dir, cosa que no solc fer mai, que tot anirà bé perquè ho crec de debò perquè a més jo seré allà per fer-te d'escut i per posar llum a la teva vida, la llum que tu mateixa m'encens, així que en realitat és un favor mutu. 

Podria ser una conversa en què m'expliques un altre cop que et costa trobar el teu espai i jo només et faria de mirall perquè tu mateixa vegis el que necessites reivindicar.

Podríem passejar pel bosc, com aquell dia i en parar-nos un moment per descansar ens podríem abraçar ben soles, cap necessitat de deixar anar l'abraçada.

Mai parlaries dels teus sentiments, simplement un altre cop (com ja ha passat en la fantasia, recordes? Ai no, clar) desfaries mig l'abraçada i aquest cop em besaries tu perquè ja s'hauria trencat aquesta barrera que t'atura i que suposa un repte per al meu cervell. Admetries per fi que la nostra connexió va més enllà de l'amistat i de l'amistat amb un plus. Ja, com jo, no podries imaginar-me sense desitjar-me. Amb aquesta abraçada s'hauria fos l'últim tros de permagel que quedava. 

Després de besar-nos sí que ja series un devessall de sentiments. Ploraries, sí, per què no? Perquè aquí no és on tu volies estar, realment però ha passat així. I també d'emoció.

Tornes a mirar que no ens vegi ningú, ara ja no podem fer marxa enrere. 

Ara sí que m'ho dius: t'he trobat molt a faltar.

I ens tornem a abraçar i ens fem petons follament. 

Haurem de buscar un lloc on poder estar i aprendre a fer-nos l'amor, oi?

Només em falta que em vagin dient que la seva negativa (a la realitat) no ha de venir necessàriament de la falta d'atracció cap a mi. No m'aboneu!!

Si penso que REALMENT aquesta atracció pot ser recíproca...m'emociono tant! No tinc por. No em sento malament, vull acollir-la, com en aquell somni. Però esclar, no n'hi ha prou amb pensar-ho, necessitaria senyals clars. 

Fa tres dies que no et veig i rabio d'enyor i el meu cap no para de donar voltes amb excuses per enviar-te missatges. Però no ho faré perquè tampoc serveix de res si tu no m'envies senyals. He decidit que t'ho enviaré dilluns. I res, segurament serà fred i distant. Ja se'm passarà...Rellegeixo el post per anar a dormir contenta. Almenys a la imaginació es compleix el que demano a l'univers.

Continuem per aquí!!

Principi

 Com era? Ah sí

Càmera a casa teva on et passa qualsevol cosa o qualsevol desavinença, tens un mal dia o un mal moment, estàs cansada o tens un dia d'aquells que tot et cau a sobre i llavors és quan t'adones de lo molt que havíem connectat, de com enyores les meves abraçades, de com se t'està fent tot més feixuc sense els comentaris que et feien somriure o veure-ho tot una miqueta més bonic, tot et cau a sobre quan no pots compartir-ho amb mi. 

Aquí és on l'univers hauria de fer un clic al meu favor i és on hauria d'entrar relacionar tot això amb el contacte físic, amb aquestes abraçades màgiques meravelloses que fas.

Que ets la dona de gel i tothom es fon quan l'abraces i li fas petons...

És llavors quan el meu somriure et torna a salvar perquè el recordes i el tens a dins. És quan t'adones que estaves transformant-te en contacte amb mi i que volies aquest contacte més i més estret tot i que no t'adonaves que hi estaves caminant. 

És llavors quan et despertes pensant en mi, pensant que et rosso el braç o et trec el cabell de dins la samarreta. 

És quan t'adones que em vols comentar tot el que et passa perquè confies amb mi i perquè hem creat una intimitat.

Podríeu pensar que tot això és amistat. I sí, ho podria ser però no ho és, us ho asseguro. 

Jo veig la diferència. Hi ha diferència perquè aquesta connexió és una altra cosa tot i que només la percebi jo. Quan sembla que hi ha feeling és perquè n'hi ha. 

És llavors quan a la fantasia em demanes de parlar amb mi. O simplement em proposes de fer un cafè però t'omples de valor i quan estem cara a cara m'ho dius, després d'haver-me abraçat i haver corroborat el que pensaves en somnis. 

Si jo fos tu, què em diria a mi? Si jo fos la guionista, com ho faria?

Perquè tu que ets tan correcta i tan tranquil·la segur que ho trauries de cop, amb un arrebatu. No fa per tu això de dir "escolta, et vull dir una cosa". Em vull imaginar, ja com a guionista (que no soc) com seria la teva reacció natural davant d'això. 

Mai et declararies...segur que et faries la coqueta. Aix...com? Misteri indesxifrable?

Potser somriuries molt, seria un d'aquells dies que estàs esplèndida i fas bromes i tot. Tan rares que em fan gràcia afegida a sorpresa. Amb la teva pàtina de mala llet però que mai he notat cap a mi. 

Aviam si al final seràs tu la que realment m'estàs tractant com a una princesa? 😏

No me'n surto amb la conversa de la fantasia, tinc massa calor. A més avui tinc les neurones fregides i no em xuten. 

Aviam si el coixí m'inspira i demà hi torno.

Necessito viure la teva enyorança cap a mi almenys en el món de la fantasia. Jo t'enyoro molt, enyoro el nostre vincle i tenir-te tot el dia per mi. Fins aviat reina (avui t'elevo de categoria). 

L'enyor

 T'enyoro TANT. Tant que m'he passat plorant el trajecte que aquests dies hem estat compartint, gràcies per fer-lo tan interessant, de cop. 

M'agrada sentir aquest enyor profundament perquè em fa  sentir igual de viva que el desig que sento per tu. Em reconforta, em fa saber que existeixes i que existeixo. 

Només continuo lamentant que aquests sentiments no traspassin la meva pell fins a la teva, els meus pensaments i somnis cap als teus...em fa molta pena.

Avui estic tenint una fantasia de com podrien ser les properes setmanes en el pla intel·lectual. És com si tingués una bola de vidre espatllada que em permetés veure el futur fals. Aviam si després ho puc redactar.

"Defectes"

 Estic aprenent quines coses en diem defectes (físics) i només son una característica. 

Ja us vaig parlar de les estries.

Els cabells deliciosos de la meva princesa al sol es veien d'un preciós color coure i no vaig poder més que dir-li que que rossa es veia (a la vida real).

Resposta: que havia d'anar a la pelu perquè se li veien les arrels. 

PERDONAAAA??? Jo morint per dins amb una bellesa que em sobrepassa i que no em deixa ni respirar ni pensar i tu ressaltant els anomenats "defectes". M'importen una merda les arrels, les estries i les merdes en vinagre. No és que no m'importin, és que m'agraden!

I això em rebota i em fa veure amb uns altres ulls els meus anomenats "defectes" que no son més que característiques de mi injustament tractades com a dolentes. 

Sí, d'acord, és un post germà del de l'altre dia però és que ho sento més amplificat i ho vull dir. 

Per cert, sense tenir res a veure, avui he tornat a tenir notícies de la famosa E. i l'altre dia la vaig veure pel carrer i gairebé em desmaio perquè la vaig veure TAN preciosa! Que no descarto somiar amb ella algun altre dia ara que tràgicament i romànticament he estat altra volta abandonada per la Bellesa al meu dia a dia.

Adorades Muses (i musos) us necessito al meu voltant perquè em sostingueu. Gràcies, benvingudes. 

L'altre adeu

En el món de la fantasia la nostra fantàstica abraçada dins del teu cotxe (gràcies, gràcies de nou) continuava amb petons a les galtes (com va ser) i continuava encara amb un petó als llavis mentre t'agafava la cara amb les dues mans tot amb cabells pel mig. 

Et faig un pico que tu mig respons per instint però et quedes molt estranyada i t'apartes, esclar (tot i que és molt curt i l'única diferència amb els petons a les galtes que t'acabo de fer és el lloc).

I aquí, tria la teva aventura, dues versions de la fantasia, digueu-me quina us agrada més. 

1) Jo em sorprenc de mi mateixa i de que hagi sigut tan fàcil i tan natural però també m'aparto perquè ni m'ho esperava, em tapo la boca i et demano perdó perdó perdó perquè això no tocava i potser t'he molestat. De totes maneres se m'escapa el riure i a tu també. 

Em giro, obro la porta del cotxe i surto...mentre travesso el carrer atabalada sento una veu que em crida.

Ets tu, esclar, em giro amb vergonya pensant que potser m'he deixat algo o jo què sé però després de  mirar-me un segon em dius: 

- M'ha agradat- i somrius de manera totalment indesxifrable.

No sé si ho dius perquè no em preocupi d'haver-ho fet o perquè t'ha agradat de debò...potser algun dia ens en farem més, de petons, oh, princesa, com t'enyoro. 

Engegues el cotxe i te'n vas. 

2) Em separo de tu i et miro somrient perquè aquest petó ha significat l'expressió de tot el que és aquest moment, de tot el feeling que hem tingut, de tot el que ens hem fet costat aquests últims temps i de tot el que hem compartit. 

Et miro fixament als ulls i no diem res. 

Em giro, obro la porta del cotxe i surto tornant-te a somriure.

Mentre travesso el carrer sento una veu que em crida. Ets tu esclar. Em mires seriosa i em dius: 

- M'ha agradat-  En aquesta versió de la fantasia la frase té un to de sorpresa, fins i tot suplicant. Potser faràs algun pas cap a mi perquè et torni a besar...qui sap. 

Em giro somrient i me'n vaig. 

Aquesta segona versió em fa sentir molt més poderosa. Vull ser la de la segona versió. Vull fer-li un petó i no demanar-li perdó. Que sigui ella qui em demani que n'hi faci més. 

Oh, princesa meva, et penso, et somio encara i t'enyoro.  Els passadissos em semblen encara més buits sense tu i sense els teus cabells, ja n'enyoro el tacte tot i que encara el tinc tan fresc des d'ahir. 

Quanta consciència en un moment, com em vaig agradar.

Avui he acomiadat altra gent fins al setembre i eren abraçades totalment insulses perquè només vull abraçar-te a tu tota l'estona, perquè el meu cos encaixa amb el teu millor que amb el de ningú. Ets una ossita. 

Si et pogués llançar un conjur...

L'adeu

 Avui ha reaparegut el meu jo melodramàtic que tant m'ajuda a relativitzar i alhora a viure intensament. Gràcies, t'honoro.

Avui jo i G. ens hem acomiadat fins les vacances (tampoc n'hi havia per tant) però gràcies a la meva nova jo he viscut el moment molt intensament, he gaudit la seva abraçada que sabia que ens faríem. Perdona, princesa, em parlaves i no sabia què em deies, només t'absorbia i t'absorbia, els cabells, els petons (a la galta, esclar), la teva olor, el so de la teva veu.

I avui la princesa era jo, no tenia ganes d'oferir-te res, ni de desitjar-te bones vacances, ni de dir-te que et trobaria a faltar, ni tan sols de dir-te princesa, només d'absorbir-te jo a tu, de rebre i rebre i rebre.  Avui necessitava jo la teva abraçada. I a sobre tenia la regla, així que més baixa ja no em podia sentir. És quan l'univers acompanya el teu estat d'ànim. És quan estàs en comunió amb l'univers, almenys amb el teu propi. Oh, un altre cop gràcies. 

He sortit del teu cotxe no sé amb quina cara i he creuat el pas de vianants plorant. Ja no m'has vist.

Ben bé no era de tristesa tot i que una mica per tant de desig malaguanyat. Era d'emoció, de realitat i alhora de decepció de que la realitat no sigui real. Que no sigui la mateixa realitat per mi que per tu. 

M'he sentit molt diferent. Ha aflorat una jo capaç de gaudir intensament del moment, tant per bé com per mal. Una jo que no passava de puntetes per la vida, sinó que es deixava travessar per ella. Per tu, en aquest cas. 

Ja et trobo molt a faltar, tot i que sé que no anirà in crescendo sinó que s'esvairà en pro de qualsevol altra passió.

No fa ni un mes que vaig somiar amb tu i em sembla que porto mitja vida desitjant-te. 

No entenc que algo tan intens no travessi la pell, no s'encomani. No et transformi! Oh, somia amb mi bonica meva, vull abraçar-te i vull fer-te més petons i més endins. Gràcies per la teva suavitat. Gràcies per fer-me vibrar tot  i que no ho facis expressament i no te n'adonis. 

Potser avui somiaré que la princesa soc jo, tot i que ja no et sé veure d'una altra manera. Vull que se m'encomani, vull que em travessis i travessar-te jo a tu. Literalment, simbòlicament, filosòficament i totes les ments i cossos possibles. 

S'ha acabat aquest amor d'estiu i potser mai més tornarà. Em poso a les mans del que sigui que pugui venir. Igual d'intens. 

Oh, G., princesa meva. Et veia abraçant a tothom per dir-los adeu i em sentia tan afortunada de pensar que l'última abraçada seria la meva...al teu cotxe...que bé. Que bonic. M'ho quedo ja per sempre. 

Estries

 A vegades espiar és tan senzill com desviar la mirada, una llambregada ràpida per posar llenya al foc de la imaginació.

I així en un moment ràpid t'espio la panxa, blanca, una mica rodoneta i flonja i amb unes PRECIOSES estries pels costats, per sota el melic. Sens dubte restes de la teva també preciosa maternitat. 

Estries que he somiat en acariciar, resseguir, besar, mossegar i llepar. 

Qui diu que són un "defecte"? Sisplau, no he vist cosa més preciosa inigualable per cap tatuatge artificial ni decoració posada expressament. 

Tan poderosa ha sigut aquesta imatge que avui una persona s'ha adonat de les estries que tinc al braç, a la part de darrere cap a l'aixella i per primer cop a la meva vida he pensat en elles amb absolut AMOR i he adorat tenir-les. Ara les trobo precioses igual que les teves, princesa. Em dones poder i em dono poder a través teu, per això adoro sentir aquest desig i viure'l interiorment i per això somio com seria viure'l també exteriorment. Em persegueixen el tacte i la suavitat del teu cabell, el so de la teva veu i la teva olor poderosa. Em persegueixen com un núvol de poder que alhora em protegeix i m'arrossega endavant. Vull viure això encara que sigui mig inventat i encara que en teoria no puguis fantasiejar si no hi ha possibilitats reals. Possibilitats de què? Això ja és una cosa, ja és una vivència. Per què tot ha de ser voler ser parella estable per sempre més? No n'hi ha prou amb desitjar-se? No n'hi hauria prou amb tocar-se i fer l'amor simplement perquè sí sense cap més pretensió que viure-ho i gaudir-ho com aquell qui...jo què sé...es menja un gelat?

Doncs aquí em quedo recordant les precioses onadetes recorrent-te el baix ventre com jo voldria fer cerimoniosament, una per una...només perquè sí, per hedonisme i prou. Pel pur plaer de desitjar-te i poder-te tocar...

Dir-t'ho

 Avui he començat a dir per tot arreu que ets la meva princesa. Sí, tu també ho has sentit, esclar. 

Necessito expressar-ho i que cadascú (inclosa tu) s'ho prengui com vulgui, segur que ningú interpretarà les fantasies eròtiques que em provoques...

Avui els nostres braços s'han fregat. Com passa sovint perquè jo m'acosto perillosament i veig que tu no t'apartes...doncs aprofito. Potser ni te n'adones

Però és que avui, primer han entrat en contacte i no recordo exactament la situació però sé que he trobat un moviment del cos natural per moure el braç i així acariciar-te. Perquè no només els nostres braços es toquessin sinó que s'acariciessin mutuament. 

Jo pensava que t'apartaries també de forma natural (sense fer com "quita d'aquí") però no. Has d'haver notat aquesta carícia! Sisplau! S'ha acabat al cap d'uns segonets també de forma fisiològica i natural. 

Crec que és pel meu moment del cicle (premenstrual) però avui sentia la teva olor màximament. Totes les brises me la portaven i jo tancava els ulls per absorbir-la. Feia MOLT que no m'impactava tant la olor d'alguna persona. 

I et mirava i pensava en el post que vaig escriure ahir i em sentia entre poderosa i una mica guarrilla. Però gaudia de tenir el meu secret. I volia recrear la fantasia mirant el teu cos i sobretot el teu cabell (que avui ha tornat a quedar per dins de la roba. Ho fas a posta o què?). Aquestes situacions, al contrari del que podria semblar m'omplen de poder i com de seguretat en mi mateixa perquè tinc el poder de desitjar i d'imaginar. Avui fins i tot el poderio m'ha durat fins que després he estat fent bromes sexuals amb en D., en qui últimament no penso gens però s'ha creat una situació nova que m'ha agradat molt també perquè jo estava molt suelta  i li anava dient (en conya) que parés que m'estava posant vermella i ell anar rient i seguint-me la broma. Això mai havia passat i m'he sentit molt molt alliberada. Gràcies a tu, princesa.

I mentrestant continues sent la dona de gel que no reaccionarà a res ni farà res. 

Un dia ens queda, princesa, un dia. 

I a l'estiu canviarem l'etiqueta del post.

I al setembre ja veurem

Perquè suposo que continuaràs fent tan bona olor com ara.

I passi el que passi (bueno, res) continuaràs sent la meva princesa. Per sempre, jo crec. 

Si ve el cap de setmana i et trobo a faltar...què faré la setmana que ve? Doncs això, trobar-te a faltar. 

Bona nit, princesa

Un altre

 Avui a la fantasia tornaves a ser una princesa (crec que ja ho seràs per sempre més) i ha agafat protagonisme la part en què tu feies l'amor amb un altre, un home, concretament. Que pobre, en aquesta fantasia no importa. 

Jo, com a bona serventa estic al marge però en un moment donat t'acaricies el cabell i el coll, em mires i em somrius com per dins, com un somriure de cantaire. 

- Vine- em dius entre sospirs i fent un gest amb la mà. 

Soc serventa però tinc dignitat així que també somric i vinc a poc a poc fent créixer el desig que sempre sentim. 

M'apropo molt a tu, encesa per l'escena. És una cosa que generalment no em crida massa però tinc ganes d'acariciar-te els pits. 

El teu follador t'agafa els malucs però a mi m'és igual, tinc tota la teva atenció. 

Tires el cap endarrere i com que estic dreta em quedes a l'alçada perfecta per començar a fer-te petons agafant-te el cap per darrere. Estàs tan encesa que m'agafes la mà i te l'acostes al clítoris, en un entramat de parts del cos de tres persones humit i plaent. 

Quan l'home random en té prou ens tirem juntes a rodolar pel teu llit de seda amb dosser de color carmesí ajuntant els nostres cossos que no n'han tingut prou, besant-nos encara més i llepant-nos sospirant fort....

El final com sempre és una estesa de cabells sobre llençols blancs...no em trec del cap aquesta imatge.

Qualsevol que llegeixi els posts tots seguits...em denuncia per assetjament...és broma.

No em digueu que la imaginació de la majoria de persones no  funciona igual...

Avui anava amb ella pel carrer (a la realitat) i ens hem creuat amb un noi del barri que és neurodivergent i que sempre saluda. Quan l'ha vist, ha posat un somriure d'orella a orella i li ha cridat guapa o algo així que fins i tot li ha caigut la bava...ella li ha contestat gràcies...mare meva, quina situació però és que no m'estranya perquè és que, per mi, és escultural. En el sentit literal de la paraula (segons el diccionari: escultural: digne d´ésser esculpit per la seva bellesa, majestuositat, etc.).

En fi, que durant l'estiu no ens veurem així que aprofiteu les fantasies de la Venus escultural que els hi queda poc....bona nit princeses i princesos.

Princesa

 Una de les meves fantasies més recurrents amb dones (crec que mai ho he pensat amb un home...) és la de que ella és una princesa i jo la seva dama de companyia. 

O al revés, a vegades també m'imagino que la princesa soc jo. 

G. és una princesa de cap a peus: bonica, amb cabellera (sobretot, ehem) que jo pentinaria i pentinaria i pentinaria, una mica altiva, sensible, pausada, fina, blanca, presumida...mmmm. 

Jo seria la teva dama de companyia, la teva pentinadora i (des)vestidora. Quan et traiés el vestit es revelaria tota la teva pell blanca i et faria massatges i petons...

Un dia t'estaria posant alguna cosa nuada al coll. Jo estaria davant teu concentrada en lligar-te el collaret i que et quedés ben posat i quan et mirés a la cara m'adonaria que m'estàs mirant amb els ulls verd-mel fixos, els cabells de costat i mig somriure per sota del nas. Et llegeixo el desig. 

Jo et somriuria una mica també i ja hi seriem com altres vegades hauríem fet. Ens besaríem, ens despentinaríem, ens desvestiríem i ens tocaríem molt donant-nos molt de plaer en el teu llit amb dosser de color carmesí.

Seríem les més grans amants perquè no tindríem cap mena de compromís formal però en canvi ens passaríem el dia juntes i alhora separades havent de dissimular.

A vegades tu voldries més, a vegades jo voldria més...però sempre ens aniríem equilibrant. 

Fins i tot de vegades faríem l'amor amb altres persones i ens seria igual o fins i tot ens agradaria. Potser un dia em faries participar i em voldries besar mentre fas l'amor amb algun home...tu a sobre, esclar.  Però tu un dia em veuries coquetejar amb un cuiner i t'emprenyaries i aquella nit em faries dormir amb tu amb alguna excusa i em faries l'amor sense parar però sense dir-me res. Fins que tornessis a quedar embolicada amb un llençol blanc i ben despentinada...

Buah...amb aquesta fantasia m'hi puc passar hores i hores sobretot si ella princeseja com en aquest cas. 

Després la veig i gairebé em poso vermella. Llegirà el desig en els meus ulls? Tan de bo que sí, tan de bo que no. Abans em feia molta por que em poguessin preguntar però ara ho agrairia i m'agradaria contestar que sí i que no passa res ni té res de mal. Que si he fet algo que li molesti em disculpi i que sé molt bé la situació com és però que no ho puc evitar. Que ja se'm passarà...

Desig

 Vull caminar cap a vincular el desig amb la realitat. 

O sigui, parar de desitjar coses impossibles.

Acceptem que G. mai em correspondrà ni res (vaja, seria un miracle).

Com puc fer per avantposar (o com se digui) les possibilitats reals al desig??

De tants anys i anys de transitar pel desig impossible...és que ja hi estic bé? No, perquè ara em sembla sosso, vull realitat, fets, tacte, petons, mirades, ruboritzacions...REALS. 

Vull continuar transitant les fantasies però com aquell qui fantasieja amb el Brad Pitt, no sé com dir-ho.

Aquest vespre si puc, comparteixo una fantasia que seeeeeempre he tingut aplicada a diferents persones...aquest vespre l'aplicarem a la Cabellera del regne (que no cavallera...). 

Cabellera

 El títol és per ja no tornar a posar Cabell (3) que és massa repetitiu però es que em té boja boja aquest cabell, em passa per sobre de tota la resta de coses del món, és com que només m'interessa aquesta cabellera, lo suau que és i la olor que fa. I només actuo per poder-la tocar. 

T'imagines tu a sobre meu, jo sentint tot el teu pes i el cabell deixat anar? Sentiria més plaer a dalt que a baix. Recordo una companya d'universitat que deia que el cabell llarg anava fatal per follar però...mare meva, jo no em puc imaginar una altra cosa...

No, ja sé que no t'ho imagines perquè tampoc et sé transmetre què vull ni què sento perquè em corresponguis entre queixes com en aquell somni o perquè em rebutgis i s'acabi el bròquil.

Molaria que una carambola ens demostri que ens en sortim...

Si tampoc demano tant...només una mica de xispilla, una mirada més intensa...algun senyal per part teva que em tregui d'aquí, que em sorprengui i que em faci voler avançar.  O algun senyal per part meva, d'alguna manera "petar" però tampoc ho acabo de fer perquè "em conformo".

Perquè quan et dic que ets el meu pelazo va i incloc a una altra persona també (dos pelazos) perquè "no es noti". Collons! Que vull que es noti! Però suposo que quan has de buscar tant el camí per expressar-ho és perquè simplement no és recíproc perquè si no, hi ha un camí obert d'estira i arronsa que es retroalimenta.

Potser fins aquí hem arribat.

Potser m'he de quedar a la friends zone i només ser una que t'abraça molt fort quan plores.

Està tan bonica quan plora...per què? Mira que la resta del temps se me'n van els ulls a la cabellera i passo una mica de la seva cara però és que quan plora... Suposo que m'atrau aquesta sensació de descontrol...Però a la que deixes de plorar i desfem la forta forta forta abraçada...tot torna a ser perfectament previsible. Bah, m'avorreixo. Haurem de mirar aviat cap a una altra cabellera...

Ens queden  dues setmanes i aquesta passarà a ser una altra bonica història inexistent. Espero poder continuar treballant i sortir d'aquí i que la propera inicial que posi a les etiquetes evolucioni d'una altra manera...

De moment em quedaré amb la imatge d'uns cabells caient-te i caient-me per la cara i les espatlles....imagino el tacte del teu cabell en cadascun dels moviments de l'amor...i sentint aquella olor...tot en descontrol màxim. 

Vaig estar (a la realitat)  mitja hora observant i bevent-me amb els ulls la teva espatlla tan i tan suau que jo tenia por que se me n'anessin els dits a tocar-la, amb els cabells movent-se al ritme de la teva escriptura...déu meu, és que és tan bonic que no ho vull malbaratar!! Em fa pena. Amb el cabell acabat de rentar que vull imaginar (i sé que no) que et vas rentar per mi...

Tan de bo avui facis l'amor almenys amb algú que pugui gaudir d'aquests cabells tot i que segur que no ho apreciarà.

Em torno a cagar en la parella estable de merda que desperdicia tota la bellesa humana escampada pel món i tots els cabells mega sexys fets per ser acariciats i trenats amb devoció. 

O almenys pensa un segonet en mi mentre te'ls acaricies tu mateixa. Els cabells...

Desperta't a mitja nit sense raó aparent i escolta el meu àudio parlant d'una cosa de la feina que et podria dir perfectament dilluns però vull que sentis la meva veu abans...estic trastornada? Podria ser que sí.

M'agrada? Mmmm...també. Fins i tot vull estar-ho més.

Bona nit a mi mateixa, a la meva imaginació i als meus sentits que em permeten absorbir-te d'alguna manera...