Mode terapèutic.
M'he diagnosticat senzillament com a posseïda per l'esperit de la gelosia.
Punt.
No ho suporto.
No puc veure a l'amiguíssima. NO la puc veure.
Avui G. no ha vingut i clar, no he vist cap episodi d'amor entre elles, esclar però a l'altra no la puc veure.
Em passen coses greus com començar a avorrir el meu nom. No oblidem que ens diem igual. Veure'l escrit i pensar ai no, quita...però...SI SOC JO!!! Molt heavy.
Coses greus.
La teoria me la sé tota.
Ja sé que tinc gelos perquè veig tot el que jo no puc tenir i que la odio més a ella per no odiar tant a G.
Molt maco.
Però això no fa que sigui millor ni menys intens.
Demanar a tothom que ho sap que no em parlin d'elles; que em tractin com una MALALTA.
Perquè ho estic.
Totes les vegades que vaig dir de G. que em posava malalta...
Doncs m'hi ha posat de veritat.
Malalta trastornada.
Doncs així em comportaré.
I quan tingui ganes de plorar ploraré, quan algo em faci mal.
I si no les he de mirar a la cara no ho faré.
NO puc més.
No li vaig dir perquè sí a G.
És que no puc més de veritat.
Dissabte van publicar una story amb una broma xorra interna que només entenen elles.
Em vaig confiar i la vaig obrir, no pensava que aniria d'això.
Però ja va ser el summum. Que vinguin a exhibir-se a casa meva, al meu mòbil...no. Prou.
Bloquejades totes dues, no en vull saber res, d'elles. RES.
Aviam si demà ve i sant tornem-hi.
I amb el mal que em fa tot, torno a dir, no suporto a tothom allà com si res sent amable amb elles i normal i somrient i dient "hola maca". És superior a mi.
Em sento com si Clarice saludés amablement amb un "bon dia" a Hannibal Lecter abans d'entrevistar-lo.
Holaaa, bon dia, com anem ? Has dormit bé? Vols un cafè? Sembla que avui brillarà el sol, oi? Hahahaha. Vinga, què, som-hi amb l'entrevista? Apali.
Així és com ho visc.
