dimecres, 25 de maig del 2022

Un racó

 Avui tota l'estona ens trobem un al costat de l'altra i entremig de converses tontes es barregen els somriures, les bromes i les mirades penetrants.  

- Ui, lladregot, vigila no comparteixis la tècnica amb massa gent!

I vinga a riure. 

Mirades que duren un pèl massa, què vols dir-me? Potser només és que tu mires així i aquesta és la teva màgia. 

Però en el dia fictici en què tota l'estona anem coincidint passo per davant d'un racó i altra cop coincideixo amb tu, gairebé topem però enlloc de continuar caminant noto que m'estires d'un braç cap al racó. 

No cal que em diguis res, fa estona que sé què vols i tu saps què vull. Et miro amb fingida cara d'interrogació. 

Rius. M'encanta el teu somriure i les teves dents. 

Esclar que sé què vols, vols morrejar-me i això és el que fas, el que fem. Jo també ho vull però el que tens parella ets tu, així que ataca. 

T'acaricio els cabells i tu m'apretes contra el teu cos....Només així. 

Per què ha de ser una cosa tan exclusiva i tan difícil si ho volem estar fent amb tothom? És un acte ben bonic per compartir i ben excitant. En el moment que els nostres ulls connecten i després es desconnecten de tot per concentrar tots els sentits en els llavis i la llengua. Mmmm

Ens morregem una bona estona, ves, per què no? Perquè ens ve de gust, perquè ens agrada i perquè ens diverteix. Vull trencar una llança a favor de poder morrejar a qui vulguis sempre. Que fos tan fàcil com quan proposes a algú d'anar a fer un cafè o d'anar a un concert. Ens morregem? Vale!

D'acord, és un verb molt barroer i molt adolescent però és que dir fer petons o besar no és el mateix. 

Em prenc aquesta llicència antipoètica. 

La fantasia acaba de cop com comença perquè sentim un soroll i hem de dissimular i marxar i tornem a riure i tot és així de simple i de divertit. Potser un altre dia hi tornarem. No direm res, només ens continuarem mirant durant uns segons més del que diu la correcció. I farem una caiguda d'ulls que ens recordarà aquell racó i que potser algun dia es donarà la ocasió com per poder-hi tornar.

Gràcies per la frescor, petita P.