Que per un dia que parleu una estona més llarga el tema de conversa sigui quin és el nombre estandard d'orgasmes que es tenen...doncs...podria ser una fantasia però és la realitat.
I que a sobre es parli de si les relacions entre dones blablabla...
Uf, de vegades els guionistes de la meva vida em superen.
Gràcies per posar llenya al foc de la fantasia dels 2 minuts de cada dia, per les caigudes d'ulls i les paraules xiuxiuejades; per els mitjos somriures que últimament veig que em tenen boja.
I gràcies per deixar-me acariciar el cabell de G. Vull dir-li que és molt suau, després que ja li vaig dir un dia que no s'aprimi que així està perfecta. I no és una frase prefabricada, és que ho penso de debò.
M'encanten les fantasies que ni jo mateixa vull que es compleixin quan em deixen un espai d'imaginació per tansitar.
Com aquestes.
2 comentaris:
Difícil equilibri el de tenir fantasies o realitzar-les.... unes porten a la perdició a les altres ! :)
Salut !
Doncs intentarem fer d'equilibristes!
Publica un comentari a l'entrada