Perspectiva

 Avui un post doble. 

Per una banda,  m'imaginava com a l'altra banda.

M'he imaginat que a una persona com aquell qui diu qualsevol (era una en concret però podria haver estat una altra...) li agradés jo. I com si jo ho mig sabés o ho intuís però a mi em fos una mica indiferent la persona. O sigui, com fa temps etiquetava persones que m'agradaven "si insistissin". Em sentia com G. per allà fent posturitas, em sentia com observada i com si tot el que jo feia causés sensació. 

Potser G. es sent així, sap que agrada i ja li va bé. I punt.

També pensava...per què em conformo amb això? He pensat que potser em sento culpable de rebutjar i per això "busco" que em rebutgin o busco la indiferència? Com una mena d'autocàstig absurd? No sé. Potser puc explorar aquesta mena de culpabilitat...

D'altra banda, m'he sentit bastant inspirada per G. aquest matí, bueno, com sempre, però he estat escrivint sobre ella i us ho comparteixo, així, com una mena de prosa poètica o macarrònica: 

" Sé que busques aventura, sé que busques passió, amor i poesia. I creu-me que t'ho puc donar i moro per fer-ho però només si tu vols, esclar. I només si vols molt perquè si no, et deixo l'espai perquè ho trobis a un altre lloc. T'ho mereixes i potser t'he clissat perquè ho demanes a crits. No tens mig poble darrere teu? Clar, potser no saben, com jo sé, que estàs mega disponible. Disponibilíssima; "preneu-me!" Clames.

I com hi ha món que et prendria, del dret i del revés! Cada dia a totes hores. Esperaria el que fes falta per poder ajuntar els nostres cossos un moment amb consciència, per poder ajuntar els nostres llavis i sexes.  Dissimularia totes les hores del dia per un minut de passió. 

Seria preciós, ens intercanviaríem penyores i missatges secrets. Valora-ho. Buscaríem aquell instant del dia en què ningú ens veiés ni sospités, ens pujaria l'adrenalina fins a les celles, imagina't la recompensa. Imagina llavors el regust dolcíssim de triomf d'un petó dels meus llavis. Tan suau com el del somni que ni tan sols era amb tu. Imagina el tacte quan t'acaricii els cabells, les galtes i et toqui els llavis amb un dit per acostar el teu rostre al meu i ajuntar els nostres alès. Imagina les hores que passaríem somiant l'una amb l'altra. Imagina't els missatges, pocs però contundents. Secrets. Esborrats i tot, però directes al cor. 

Com aquest bon dia d'ahir, carregat de passió. Bon dia matinera (em vas dir). Mai aquesta paraula m'havia sonat tan bé. Volia continuar dient-te que havia somiat amb tu però només si m'ho preguntes. Va, pregunta'm-ho! Estira el fil, t'ho estic posant amb safata!"