Imaginació

 La primera mirada ha desfet el gel en un somriure. La conversa ha fluït després d'un breu moment d'estupefacció  i hem xerrat i rigut i compartit com sempre...però a la llum del dia i amb testimonis.

Ja que el meu cervell vol pensar amb independència del que jo digui (primer es va independitzar el cos i ara el cervell) doncs almenys l'acompanyaré a que pensi coses al nostre favor, boniques, romàntiques i sexys.

 Ah, amb l'ajuda de la imaginació que flueix molt més fàcilment quan és que no que quan sembla que és que sí, que es bloqueja. 

A la meva imaginació G. rabia de desig. Està a casa seva aparentment normal però per dins va fent fora els pensaments sobre mi, sobre sexe lèsbic,  sobre el moment de la nostra cita que trobarà a faltar fins que peti i em demani que torni. És guai d'imaginar. 

A la meva imaginació no ho sap, però pensa en mi amb les seves mans. Molt sovint. Perquè de vida conjugal (per dir-ho finament) no en té, m'encanta pensar en ella així tot i que sigui un pensament molt pervers. Entregada al seu propi plaer...buf. No us flipa pensar en un orgasme de la persona que desitgeu? Crec que és el que més em posa de l'univers.

A la meva imaginació vol però no gosa llegir el llibre que li vaig regalar perquè té por de desitjar-ho massa de veritat. Què fa una hetero com ella llegint un llibre de poesia sobre amor i sexe entre dones?

A la meva imaginació no entén res del que sent en alguns moments però tampoc ho vol entendre i prefereix continuar com si res (que potser és el que farà). 

Jo, com que em sento més segura en el no (d'acord, això algun dia canviarà però ara és així) sembla que ara la desitjo més que mai i m'imagino a cada estona els seus petons i em tornen a venir molts pensaments d'empotrar-la ben fort. 

Avui ens hem anat a dir una cosa i un altre cop ens acostàvem molt, crec que fins i tot ens hem rossat. Això ho fan els cossos sols sense el nostre consentiment. És així. Ho sé. 

Però en aquests moments mana el cap. Sobretot el seu. Així que ho he d'acceptar.

Continuo alternant la tristesa amb el desig i la imaginació. Per una part em sento bé com quan tot va començar i només la mirava de lluny i estava contentíssima. Per mi no tenia cap possibilitat. Igual que ara. I en canvi he aconseguit moltes coses que no em podia ni imaginar.

Realment sento que és una història que ha passat.

No sé si tinc raó o m'ho invento per consolar-me però ho escric igualment.