Per la vostra tranquil·litat us diré que avui ja m'he tornat a centrar.
He aclarit lo de quedar, li he dit que volia quedar perquè sempre estem parlant pels racons com si estiguéssim traficant amb droga. Ha somrigut. I efectivament hem hagut de deixar la conversa a mitges: ho veus?
Quan ens hem vist aquest matí ens hem fos. Ens passa.
Em diu que no, ho he d'acceptar però tot sembla molt dramàtic i penso que totes dues ho sobredimensionem. I quan ens mirem als ulls se'ns fon el gel, la cara ens canvia i tornem a ser només nosaltres amb aquesta història que potser no és com jo voldria però que és.
El meu objectiu ara és gaudir quan estic amb ella i del que SÍ que hi ha. Avui efectivament ha dinat al meu costat enganxada i a mig dinar he pensat: gaudeix, estàs al seu costat, és el que vols, relaxa't i gaudeix. I ho he aconseguit. Estar al seu costat és el millor que em pot passar i era el que estava sent...doncs per què he d'estar patint?
El meu objectiu és que quan no estem juntes pugui desconnectar d'ella i pensar en una altra cosa. Sé que llavors no és meva.
Quan l'acaricio i la seva mà ve cap a mi per acariciar-me també, sé que és meva. Doncs gaudir-ho.
Quan ens separem i fins demà o fins dilluns o el que sigui sé que ella desconnecta i no és meva. Doncs jo igual.
Ja sé que canvio d'objectiu, d'idea i d'estat cada dia però AVUI em sento així i vull fer això i sé que és el que em pot servir a llarg termini.
Que ho pugui sostenir o no ja...no ho sé. Però amb el cap "fred" ho intento.
A més, penso que necessita sentir que es respecta el que diu. Per altres coses de la seva vida. I jo l'estimo i la respecto. Ara, també m'he d'estimar i respectar a mi.
Aquí sembla que estic molt obsessionada (bueno, que sí) però a la meva vida també hi ha altres coses que m'ocupen, em preocupen i que necessiten la meva atenció i concentració.
8 comentaris:
Com idea, sembla la millor.
Tu tens altres coses que t'ocupen i les has de fer. I gaudir dels moments que esteu juntes, sense que et faci mal.
T'he deixat un comentari a l'anterior post, potser ha quedat al spam?
Aferradetes, nina.
Serà un bon objectiu !. Gaudeix-lo ;)
nena! Que això és tortura pura!!!
Ja està arreglat!
Ho faig tan bé com puc. A més, la part bona, també, és que em sento tan viva! Fins i tot en el dolor. Haver d'anar pel món amb la meva tristesa perquè no li puc fer petons em fa sentir important i viva. Ara estic així...
Gràcies!
ja ho sé... conec perfectament la sensació. Ja arribarà el moment en que et puguis alliberar d'aquest dolor. Força!
😉👌
Publica un comentari a l'entrada