dilluns, 13 de març del 2023

Reptes

 El meu nou posicionament que  m'ha costat tantes i tantes llàgrimes (bueno...tantes de tantes...no sé si m'explico) està a prova.

El nou posicionament vull dir el de "G., res del que facis farà canviar la meva actitud ni les meves expectatives". Per molt trista que estigui, per moltes ganes que en tingui, jo no faré res ni provocaré res ni diré res fora de l'estricta relació casta d'amistat. 

Total, que com ja us podíeu imaginar, entre l'una, l'altra i els guionistes la cosa s'està tornant a posar...vaja...com sempre. Ens relaxem i ja estem mirant el mòbil amb tot el cos en contacte, ensenyant-me mil coses, contestant-me les storys...jo què sé...que és lo normal, lo fluid, lo amistós i lo esperable. En realitat estic contenta perquè és aquí on vull quedar-me. 

Però el posicionament es posa a prova.

Guionistes, macos, no cal que en un dia passi de tot, que avui me la trobava fins a la sopa amb el seu jersei rosa que no li pot quedar millor perquè si no ja, petaria. No cal que dini amb mi i que (ella) posi els MEUS coberts a la cadira del seu costat enganxada (quan sempre n'hi ha una de buida al mig). Els he agafat i els he posat a la MEVA cadira (amb la cadira fantasma buida al mig). Doncs el que deia, que no cal que en un dia passi tot això perquè llavors se'm fa bola. 

I em torna la sensació de voler més. Però nooooooooOOOOH!! No no.

En realitat he d'aprofitar que tota aquesta purpurina em fa estar millor per mantenir les distàncies i poder ESTAR en aquest punt. 

Ara, guionistes estimats (la meva companya còmplice porta un catxondeo amb els guionistes...jeje), tampoc cal que us passeu a l'altre bàndol i feu que passin coses dramàtiques (avui G. ha rebutjat el canvi de feina per quarta vegada, vale ja). 

Bueno, o sí, clar, amb totes les coses que van passant suposo que tot es va posant a lloc...vinga va, doncs, guionistes, doneu-me canya. Ai ai. 

Me la imagino que està bé i contenta i expansiva perquè ha quedat amb el seu enamorat. Bah, doncs que ho disfruti. Avui pensava en dir-li que li vagi bé la cita. Soc la única que sap que la té, crec. 

De fet he tingut una bonica fantasia dialèctica de les meves que he dit en veu alta i tot mentre aparcava el cotxe. 

A la fantasia, G. em deia que al final no anava al viatge per els seus lios familiars (avui m'ha dit un altre cop que estava agobiada) i jo esclatava. Esclatava en còlera i li deia: 

"Mira, puc acceptar que te'n vagis amb un altre, fins i tot puc acceptar que per ell moguis el cul i per mi no però el que NO PUC TOLERAR és que no facis la teva vida i que no puguis fer les coses que vols i que et fan feliç i que t'aporten màgia a la vida. Simplement no ho suporto". I agafaria i marxaria d'una revolada emprenyadíssima.

I és que és tal qual. Em sento així. L'estimo així. No ho sé fer diferent. El que no entenc és per què tinc la fantasia de dir-li així. Suposo que vull que ENTENGUI com l'estimo, que ho vegi, que ho senti. Perquè vull estimar-la sempre. I perquè si li arriba, el meu amor té un sentit. 

En fi. 

Post una mica cursi, no? Ai no, que no us he dit lo més cursi del dia. Avui literalment he dinat la seva olor. Em venia TAN FORTA que no podia parar d'ensumar-la tota l'estona. No podré oblidar mai aquesta olor. Feia segles, us ho prometo que la olor d'una persona no em penetrava tan endins ni em feia volar tan alt. 

Va, i per cursi el que he escrit al meu xat "jo mateixa" del mòbil després de la bonica conversa que hem tingut a primera hora, després d'haver-la vist somriure, després d'haver-li dit que l'aniria a ajudar. Podeu vomitar, si voleu: 

"Me encantas taaaaaanto i adoro sentir-me aixíiiiiiii i només m'hi sento amb tuuuuuuuu.

I soc addicta a aquesta hormona o neurotransimssor que segrego quan et veeeeeeig.

Ninguna droga me provoca lo que VOS!!

I això és així i és innegable

I si t'abraço moro. Moro! En sèrio.

Dolçaaaaaaaaa. Emprenyadetaaaaaaa (estava mosquejada per una cosa de la feina però amb el seu enfado irònic que em fa riure i m'encanta). M'encantaaaaaaaaa.

I vull estar bé. I ser jo. I estar al teu costaaaaaaaat. Vuelooooooo"


Ja està, fins aquí l'atac de cursileria del dia. Au.


2 comentaris:

sa lluna ha dit...

A mi m'ha agradat la teva "cursileria" i m'has tret un somriure també.😊


Aferradetes, nina.

Somnis Neverending ha dit...

Ai, que bé, que mona jajaja. Gràcies