Reconeixement

 Ahir vaig quedar amb N.P. i, tot i que ara mateix no m'interessa gens perquè, al contrari del que sembla sí que sé acceptar un no per resposta i a més a més estic massa enamorada com una imbècil de jasabeuqui, vam tenir una conversa TAN bonica!!

Tenim tanta connexió!! Vam parlar d'amor, de sexe, de connexions, de poliamor, de sentiments, de preconceptes, de barreres, de si li agraden les dones o no (com sempre jajaja)...però el més bonic per mi va ser que vam parlar del que ens havia passat a nosaltres dues.

De com vam connectar així com "perquè sí", de que realment va ser un flash, de que no em vaig inventar res perquè tot va ser molt real, que ens vam passar la festa major fent-nos miradetes (tal qual, amb aquestes paraules ho vam dir) de com ella esperava trobar-me per abraçar-me, de que em trobava molt tendre, de que son connexions inexplicables que simplement succeeixen, persones que ens cridem.

Va ser tan bonic que ho reconegués (i no perquè jo li exigís explicacions de cap mena, va sorgir així la conversa, fins i tot crec que va treure ella el tema). A més em va com reconfortar a pensar que tota la història amb G. ha sigut exactament igual de certa.

Em va donar tot el reconeixement que justament ahir estava pensant que m'hauria agradat rebre de G.

I parlant d'ella, ha tornat a posar una frase super dramàtica al seu watsap que no sé a qui va dirigida (a mi no). Em fa pensar com si el seu amant l'hagués deixada cosa que si ha passat és el tio més gilipolles que hi ha sobre la capa de la terra.

Només se'm pot acudir que ho publiqui per ell. Però no sé, com que em va dir  especificament que no vol parlar d'aquest tema...doncs res.

La meva amiga de Mallorca em deia que li digués algo però no ho penso fer, per què? Perquè em digui que està bé i normal? O ni tan sols em contesti? Si no em vol explicar el que li passa. No sé per què, bueno sí, segurament perquè l'atabalo i l'atossigo o li dic coses massa de cop, massa intenses, que no vol sentir o jo què sé. 

Si em vol dir algo, ja sap on soc. Jo estic molt tranquil·la sense haver-la de veure cada dia ni haver d'estar dissimulant tot el rato. He arribat a la conclusió que això és el que més m'ha matat. Haver d'estar allà fent com si res. Esgotador.