Energia alfa

 No sé si tinc un excés d'energia alfa o què passa...Bueno, no passa res però m'assalta aquest dubte.

A. i jo anem parlant, tinc moltes ganes de dir-li coses, avui estava cantant cançons folkis i, com que n'havíem parlat, li he enviat una i li he dit si la coneixia.

En absolut penso que la molesti ni sento que estigui sent pesada. Però per cada 4 o 5 coses que li dic jo,  ella me'n diu una.

I em contesta molt alegrement, diguéssim.

És d'amigues i no representa cap conflicte, esclar. 

Però em genera una certa frustració, com si jo tingués sempre més ganes que l'altra part d'interactuar, com si hagués d'anar estirant.

Per això sento el que he dit a la primera frase del post.

Però no ho puc evitar, no estaré esperant a que equitativament em digui coses si tinc ganes de dir-li coses jo, no?

Em costa tenir paciència i seguir les meves pròpies decisions (com per exemple, no dir-li res del viatge que vam dir que fariem -ella, ho va dir- ) fins al setembre. La conya venia d'una serie que jo mirava i que em va dir que miraria. Que la començaria a mirar tan bon punt arribés a casa. Però no m'ha dit res. Li he de preguntar? Ja has vist la serie? 

Que curiosa la seducció que ho és sense saber si ho és...

Soc addicta a sentir-me crushejada...