Focus

 Jo venia de les vacances molt enfocada i ja m'estic desenfocant.

Avui no volia dir-li res però ho he fet. 

Es troba millor però segueix espantada (tranquils, ja se li passarà quan torni a la feina i no vulgui que li parli). 

M'ha dit una companya, la que deia que tenia una relació molt falsa amb la seva suuuuuper amiga llum de la seva vida..que divendres li va preguntar a G. com es trobava i que  li va enviar un àudio de 7 minuts.

I clar, la companya aquesta a qui LI SUDA G., em diu...que li pregunto com es troba, que no és el meu nòvio. 

Exacte, G., amor, pots enfocar-te, tu també, amb gent a qui li importis? N'hi ha, eh, creu-me. Hola!

Divendres vam parlar bastant també nosaltres, el que vaig dir, que li hauria dit el mateix a qualsevol que li hagués preguntat. Rectifico: si no soc jo, li diu encara més. 

Tot i que dubti que li faci el to aquest de pobre de mi i que li hagi dit que troba a faltar que la seva mare la cuidi.

Un aaaaaltre cop sento que fa amb l'altra gent el que voldria fer amb mi. 

Suposo que a menys implicació emocional, més fàcil. Dic jo. Per mi és al revés però bueno, ella no és jo.

Total, que torni ja d'una vegada perquè m'estic estovant massa i necessito odiar-la una mica més i veure com esta en modo PANTOMIMA.

Se m'acudeixen coses per dir-li en relació a la conversa que vam tenir per telèfon i crec que em sortiran, eh? 

Perquè quan hi hagi algo "íntim", enlloc de pensar-ho només, ho diré: escolta, m'ho pots explicar, tranquil·la que no em pensaré que som nòvies per això. Explicar o fer o jo què sé...mil coses. 

També m'agradaria dir-li que m'agradaria (toma ya frase...) veure la seva veritat. O sigui. Que m'agradaria saber que quan em diu algo és perquè vol, li agrada i li ve de gust. No perquè:

a) No em pensi que som nòvies o 

b) M'estigui volent recuperar perquè no suporta el mal rotllo. 

Però bueno...això no sé si li podré dir.

És que en realitat quan torni no tinc ganes de dir-li res, però allà estem fotudes cada dia i passen coses. I...bufffff...passen coses. 

És que no podré...jolin, amb lo ben preparada que venia havent anat a la psicòloga el dia anterior i tot...putos guionistes...

I a sobre avui li envio un gif com per dir "no ploris", jo que m'estava fent la dura en plan...sí sí, i ella m'ha enviat una careta com plorant...bueno, aquella que té una gota que no se sap ben bé si és de suor o de plorar però que fa cara de pena. 

I va i li envio un gif d'un osset eixugant-li les llàgrimes a un altre i no m'adono que a sota posa MISS YOU.

Diossss.

En fi...ara ja està fet. 

Demà la intenció és no preguntar-li res...però després...no tinc credibilitat ni amb mi mateixa.

No vull estar com l'última setmana però tampoc com la penúltima.

No vull veure ostentació de coses falses. No vull veure PANTOMIMES. I lo únic que puc fer és allunyar-me.

Segurament ara la seva super amiguíssima de l'anima deu estar deprimidíssima sense G. perquè la troba TAAAAAAAAN  a faltar que no pot viure sense ella. Perdoneu el rintintin, no ho puc evitar. 

Mira, ja em va bé perquè només de dir-ho ja la començo a odiar un altre cop.

Però clar, com que després la G. dels missatges (quan m'envia missatges) o de casa seva (amb la seva veu de casa...) és com una altra persona que la G. de la feina i per això precisament encara és molt pitjor perquè per culpa de la G. de la feina, no puc veure la G. de casa, que és la que jo vull i amb la que connecto. 

Quina puta merda. 

Això, això...cabreja't!!!