Tornar-la boja

 Me vas a volver loca!! 

Era la seva frase cap a mi amb noms i cognoms. 

Hahaha, de bon rotllo, eh? Com en catxondeo però MOLT exagerat.

Però ho he trobat molt exagerat perquè només es tractava de que jo buscava una cosa al seu lloc i no la trobava i he preguntat (en general) si algú la tenia. 

Però ella s'ha posat como loca i fins i tot m'ha enviat un vídeo per demostrar-me que les claus estaven al seu lloc i que no les tenia ella.

Cosa que jo no he dit en cap moment.

Està esverada...deu ser la primavera o l'amenaça de tenir-me al costat. Nyehehehe.

La veritat és que jo estic molt tranquil·la.

I confirmo la meva teoria següent: 

Quan estic bé amb ella puc anar-la deixant anar i poso el focus en "la meva vida". 

Amb bé em refereixo a parlar normal i fins i tot "discutir" com avui. 

Parlar en plan...ei tia...noséquè...sense coses rares. 

I el millor sabeu què és? Que en realitat, salvant les distàncies i que JA SÉ QUE NO ÉS, així és com m'imagino la meva relació de parella ideal.

Sentir que estic bé, que tinc el que tinc amb aquesta persona "a puestu" (en cas de parella seria una altra cosa; en cas d'enamorada platònica, amiga i alhora companya de feina és això) i llavors puc fer la meva vida i pensar en altres coses i abocar la meva passió en la meva vida. 

Ara, per exemple, estic com super entusiasmada en la feina.

Vaja, que ja ho estava eh, però compartir-ho amb ella, fer-ho al seu costat...jo què sé...però que no estic pensant en ella...però em dona com més il·lusió...

Ai mira, jo què sé.

Que estic bé així i punt.

I més quan ja portava no sé quantes vegades dient-me que la tornaré boja (sí...ojalà) i jo dient-li que no l'acusava de res, que segurament soc jo que estic cega i que aigua a mar no trobaria...l'he vist tan alterada que li he fet una carícia a la galta. Aix.