Ja estic somiant

 Aquesta nit he somiat amb G.

Demà passat la torno a veure.

Estic molt nerviosa. 

Tinc molt clara l'actitud que haig de tenir, però tot seria més fàcil si hi hagués un guió que pogués escriure jo mateixa, si ella no fes res, si no hagués d'estar en segons quines situacions i sobretot, si no haguéssim de treballar JUNTES. 

El somni ja m'ha descentrat, imagineu-vos veure-la, sentir-li la veu...potser em fa una abraçada...

No vull parlar-hi, no vull que m'expliqui res ni explicar-li res jo. RES. És que ni la hora li vull dir. Perquè després tot em fa mal quan m'ho treu. Quan és ella qui no em diu ni la hora. 

Ja sé que he dit mil vegades que no ho volia però ho torno a dir. Distància i amor. Distància i amor. 

Al somni em donava ordres, instruccions, com li agrada fer i com, en realitat, m'agrada que faci però ja no ho vull més.

Eren ordres com contradictòries, capritxoses, sense sentit i em sentia estúpida fent el que ella em demanava perquè...per això, perquè no tenia sentit.

Però avui he vist una peli i a les escenes d'amor només podia visualitzar-la a ella. 

Ho va dir fins i tot un dia la meva psicòloga "però què té aquesta dona?". 

Doncs això dic jo.

M'estic llegint un llibre molt romàntic, em fa plorar perquè és aquest romanticisme exacerbat...hostia...com es diu? Ah, sí sí, es diu així, ho he escrit bé...carambes.

Doncs això i la protagonista (l'enamorat és ell) em recorda un munt a G., fins i tot en el llibre hi ha fotos i me la recorden. La seva actitud de deixar-se estimar però amb actituds ambigües i capritxoses...

En fi.

Es tracta només de dominar l'instint d'enamorada. 

De matar-lo i que no em faci fer res. Res de res.

Com diuen els figa flawas (claven la meva vida sentimental a les seves cançons) "he matat les papallones acostant-me per voler tocar-les". "I si no m'estima, a cagar a la via".

No sé què faré sense la meva confessora estimada, ella que sent aquestes cançons i me les envia...

Almenys tornarà la ex-directora que també ens estimem molt i estic molt contenta de que torni i ens farem suport mútuament. I ella és la única que no pensa que G. és una malparida que em tracta malament. També ha sapigut veure el seu costat tendre i també està trista quan veu que l'amaga i el dissimula. 

En fi.

Dilluns sant tornem-hi...

Almenys avui he tingut una bonica conversa amb A., que feia dies que no parlàvem perquè està de vacances ermitanyes amb el seu maridin i em cau malament (ella, eh).

Quan torni ja tornarà a  caure'm bé. 

De la crush per un dia no he tornat a saber res però bueno, potser quan la torni a veure res de res. Veig que no mira els storys d'instagram (almenys els meus) amb la qual cosa no té cap gràcia. 

Mooo point per als guionistes, molt malament, home, les storys donen molt de si (algun dia continuo esperant que G. les miri...i soc feliç per un microsegon). 

M'acabo d'adonar que faig servir la paraula "story" amb gènere fluid. Entesos.