El lado oscuro

 No li he preguntat però a arrel d'aquest pensament he pres la decisió d'anar a dir-li bon dia cada dia. Com feia abans.

I de moment m'està funcionant bé.

Em dona com un ancoratge (d'àncora...a veure..jo vull dir anclatge...però...) que em serveix durant tot el dia i la resta de coses no em pesen tant.

Bon dia, mirar-nos a la cara i una conversa de 10 segons sobre el trànsit, la lluna o el clima. És tot el que necessito per transitar tota la resta de coses que no m'agraden, m'agobien i em semblen malament i una puta merda.

Suposo que alguna part dins meu intenta estovar-la, estovar-li el cor però una altra part té molt clar que no ho faig per ella, ho faig per mi, perquè així jo estic millor i em puc mantenir a distància i no esperar res ni demanar res ni intentar res. 

Ara està malalta...puc preguntar-li com està, sí, però no hi fa res. Ho faig per mi, per saber com està. Malament, diu, amb febre i molt mal de coll, igual que va estar fa dos anys. 

Dijous va tenir un disgust a la feina, vaig anar a preguntar-li si estava bé...sí (clar, què ha de dir, no farà com que li afecta) però sé que està emprenyada. I sé que està emprenyada per haver-se posat malalta per l'aniversari del seu fill i per no poder gaudir de la vida.

O potser soc jo qui ho està, no sé.

Ella sabrà, és la seva vida. Jo soc aquí fent la meva. 

Però em preocupo per ella, sí, l'estimo. La ex-directora es posa negra amb G. i jo també però li dic que jo la segueixo estimant i diu que no sap com puc tenir tant d'amor, que ella no en té tant. Clar...Però jo sí i no me n'avergonyeixo.

Tenia tanto amooooor...sí. I encara en tinc. 

Distància i amor.

He arribat a la conclusió que també m'encaixa moltes coses que G. està al lado oscuro.

Potser és presumptuós pensar que jo estic al cantó de la Fuerza però així és com ho sento. 

I si la cosa anés només amb mi doncs mira, assimilo que no vol res de mi i ximpum però és que la veig tan enfonsada, tan trista, tan negativa...potser simplement no vol estar a la feina i després a casa seva està genial, jo què  sé, jo dic com la veig i la veig allà. 

Se'm parteix el cor de veure-la així però com fas quan una persona que estimes està al lado oscuro? Només ella pot sortir si vol. 

L'amiga xupiguai no ajuda però ja m'és iguals, simplement no m'agrada i m'ha fet molt de mal perquè jo vaig confiar en ella i m'ha traït però el problema no soc jo, és ella, així que m'és igual.

Però G. no m'és igual. 

I a sobre només penso, com sempre, amb que no se'n vagi i no se'n vagi i no se'n vagi...sisplau...