És que tota tu ets una fantasia.
Haver-te descobert. Capbussar-me en tu, en la teva escriptura, la teva existència, el teu ésser, la teva història, la teva veu, la teva mirada...M'excita tant!
Sé que és totalment irreal però en alguns moments això fins i tot és millor perquè quasi és com si ets una part de mi i això em permet concentrar-me en mi, que és el que necessito.
Et sento dins meu com si només allà existeixes. De fet és així perquè en qui estic pensant no és en la E. real, sinó en la que m'estic inventant. És com si tu també fossis un personatge de la meva novel·la interior i en això també m'emmirallo en tu.
Què has despertat en mi!? Per favor...
Però gràcies de totes maneres perquè si no fos que vols compartir el teu món interior amb la resta de la humanitat, jo no hauria rebut mai això ni ara estaria així.
Continuo esperant el dia que et trobi. Segurament només et veuré passar i tot continuarà igual. Però així continuaré creient en la màgia del món i de l'amor, el desig i la connexió.
Fins aviat amor de mentida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada