Avui no és una fantasia però vull compartir el plaer indescriptible d'anar pel món amb ganes de trobar-te. De mirar fixament a la gent que passa a veure si són tu.
Del gust de tenir davant tot el que podria ser, malgrat la seguretat absoluta de que no serà pas.
No deixa de ser una fantasia aplicada.
I parlar distretament de tu a tothom aviam què passa.
M'agrada ser així d'obsessiva, em produeix molt de plaer.
I..ai! Quan et vegi! Perquè estic convençuda que arribarà el dia.
Vull viure sempre així, en aquest moment inicial de màxima il·lusió.
Vull somiar amb la teva veu i el teu riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada