La fantasia de dir que no
De dir-te que no, de dir-nos que no quan t'acostes amb els ulls espurnejants i el somriure sorneguer que mai no sé què vol dir.
La fantasia de trobar-nos en un racó de sobte massa a prop.
De mirar-nos fixament amb el somriure tonto dels nervis
De sentir el desig recorrent les nostres venes
Només per besar aquest somriure un moment, com un somni que passa i se'n va per sempre més i aturar-ho perquè realment no és el que volem però això no vol dir que no existeixi i que un petó no vulgui dir res, realment. Només un petó. I sempre que vulguem ens puguem mirar als ulls i tenir aquest secret que no és res més que un moment perdut en el temps.
Tenir fantasies amb mirades i somriures...que t'acceleren el cor per uns moments i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada