La primera

 La meva primera fantasia amb tu va ser també amb pluja.

Tornem de noseon, passem per davant de casa teva que està de camí a la meva i ens pilla la pluja.

Correm un trosset de carrer posant-nos la caputxa perquè plou molt fort. 

És simple, sí, però quan som al teu portal ens quedem allà un moment perquè jo no me n'hagi d'anar a casa remant.

Al teu portal hi ha un graó i jo pujo fins dalt, em giro intentant espolsar l'aigua del meu abric i em trobo amb tu davant, a l'esglaó de baix.

Amb què més puc fantasiejar si ets tan alt que no arribo? O jo tan baixeta, no sé. 

Miro com plou contra els fanals. Esclar, és de nit. M'encanta mirar com plou. Fa un tro que em distreu i torno al portal. 

Et miro i m'estàs mirant. Estàs molt a prop. Fas el teu mig somriure amb els ulls de diamants

Un altre cop els nostres centres s'atreuen però aquest cop ens surten per la boca i ens fem un petó.

Un altre cop t'acaricio el cabell que està una mica mullat.

Quasi sense poder respirar tanco els ulls i et dic que me n'he d'anar.

Ho dic perquè això seria una bogeria, perquè no pot ser. Però en canvi estàs sent. 

O potser no marxo i em dius que entri perquè plou molt

Potser entro

Potser fem l'amor...però això ja seria una altra fantasia...