La famosa

 Qui no s'ha imaginat amb algú famós@?? Ja que s'acosta Sant Jordi...

Potser ens trobaríem al forn i em tornaries a mirar d'aquella manera, com quan em vas signar el llibre i faries aquell somriure com cap endintre perquè tu te'n recordes de mi.

I llegeixo el teu llibre i sembla que em parlis directament a mi i que jo pugui entrar dins teu perquè t'has compartit. Perquè el teu personatge evidentment no ets tu però tot el que li passa està dins teu. I és bonic.

I només ens miraríem així, un momentet més de lo permès. I a mi també em sortiria aquest somriure cap endintre i potser em posaria una mica vermella.

Potser no sabria què dir-te.

Potser et diria que estic llegint el llibre i que m'està encantant però això potser ja t'ho diu tothom.

Potser et diria que no el vull llegir perquè no vull que s'acabi.

I sí, em posaries una mica.

Però jo a tu també, en realitat.

I podria llegir el desig que llegeixo a les pàgines també als teus ulls.

I com que ara ja ens coneixem segurament ens veuríem més sovint i ens miraríem de lluny molta estona. Sense que ningú se n'adonés, només tu i jo. Empassaríem saliva i seria com fer l'amor a distància.

Sento la cremor a les galtes.

Llegeixo per allà que  no hem de posar cara a les fantasies però per mi això és impossible. L'únic que em motiva a fantasiejar és una cara precisament. Una persona en concret. En aquest cas tu. Oh, escriu-me als ulls!