Avui la fantasia és fer-se un petó quan no ho tenies previst.
No, no és gens original, és amb la famosa.
Quan ja ens hem mirat uns quants cops intensament coincidim en algun lloc amb menys gent, xerrem de coses banals però la intensitat als ulls no minva. És com quan estàs parlant amb algú normal però de cop mires directament als ulls, al fons i s'obre com un corrent d'energia que us connecta...Doncs així.
En un moment sembla que ens quedem soles...mires la porta i te m'acostes una passa. Reculo però els meus ulls et conviden a acostar-te més. Premo els llavis com a preludi de quan tu premeràs els teus contra els meus. És un petó així, premut, com el que vaig veure fa uns dies en aquella escena. El petó s'entrellaça amb la respiració i de seguida s'acaba, és clar, per si entra algú... que entra, distret...
Ens obliga a només mirar-nos un altre cop i un altre cop el mig somriure cap endins.
Et pregunten coses i jo et somric ja obertament des de darrere de l'entrevistadora improvisada.
Faig que se t'escapi el riure i això m'agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada