Cabellera

 El títol és per ja no tornar a posar Cabell (3) que és massa repetitiu però es que em té boja boja aquest cabell, em passa per sobre de tota la resta de coses del món, és com que només m'interessa aquesta cabellera, lo suau que és i la olor que fa. I només actuo per poder-la tocar. 

T'imagines tu a sobre meu, jo sentint tot el teu pes i el cabell deixat anar? Sentiria més plaer a dalt que a baix. Recordo una companya d'universitat que deia que el cabell llarg anava fatal per follar però...mare meva, jo no em puc imaginar una altra cosa...

No, ja sé que no t'ho imagines perquè tampoc et sé transmetre què vull ni què sento perquè em corresponguis entre queixes com en aquell somni o perquè em rebutgis i s'acabi el bròquil.

Molaria que una carambola ens demostri que ens en sortim...

Si tampoc demano tant...només una mica de xispilla, una mirada més intensa...algun senyal per part teva que em tregui d'aquí, que em sorprengui i que em faci voler avançar.  O algun senyal per part meva, d'alguna manera "petar" però tampoc ho acabo de fer perquè "em conformo".

Perquè quan et dic que ets el meu pelazo va i incloc a una altra persona també (dos pelazos) perquè "no es noti". Collons! Que vull que es noti! Però suposo que quan has de buscar tant el camí per expressar-ho és perquè simplement no és recíproc perquè si no, hi ha un camí obert d'estira i arronsa que es retroalimenta.

Potser fins aquí hem arribat.

Potser m'he de quedar a la friends zone i només ser una que t'abraça molt fort quan plores.

Està tan bonica quan plora...per què? Mira que la resta del temps se me'n van els ulls a la cabellera i passo una mica de la seva cara però és que quan plora... Suposo que m'atrau aquesta sensació de descontrol...Però a la que deixes de plorar i desfem la forta forta forta abraçada...tot torna a ser perfectament previsible. Bah, m'avorreixo. Haurem de mirar aviat cap a una altra cabellera...

Ens queden  dues setmanes i aquesta passarà a ser una altra bonica història inexistent. Espero poder continuar treballant i sortir d'aquí i que la propera inicial que posi a les etiquetes evolucioni d'una altra manera...

De moment em quedaré amb la imatge d'uns cabells caient-te i caient-me per la cara i les espatlles....imagino el tacte del teu cabell en cadascun dels moviments de l'amor...i sentint aquella olor...tot en descontrol màxim. 

Vaig estar (a la realitat)  mitja hora observant i bevent-me amb els ulls la teva espatlla tan i tan suau que jo tenia por que se me n'anessin els dits a tocar-la, amb els cabells movent-se al ritme de la teva escriptura...déu meu, és que és tan bonic que no ho vull malbaratar!! Em fa pena. Amb el cabell acabat de rentar que vull imaginar (i sé que no) que et vas rentar per mi...

Tan de bo avui facis l'amor almenys amb algú que pugui gaudir d'aquests cabells tot i que segur que no ho apreciarà.

Em torno a cagar en la parella estable de merda que desperdicia tota la bellesa humana escampada pel món i tots els cabells mega sexys fets per ser acariciats i trenats amb devoció. 

O almenys pensa un segonet en mi mentre te'ls acaricies tu mateixa. Els cabells...

Desperta't a mitja nit sense raó aparent i escolta el meu àudio parlant d'una cosa de la feina que et podria dir perfectament dilluns però vull que sentis la meva veu abans...estic trastornada? Podria ser que sí.

M'agrada? Mmmm...també. Fins i tot vull estar-ho més.

Bona nit a mi mateixa, a la meva imaginació i als meus sentits que em permeten absorbir-te d'alguna manera...