Realitat

No és ben bé que la realitat superi la ficció.

Però quan la realitat és tan bonica i camina sola...les fantasies queden una mica en segon terme. 

Cap a on camina ja...no ho puc dir. 

Però que en un sol dia estigueu mirant un ordinador juntes amb tot el cos en contacte (cal?); li puguis acariciar el cabell i l'esquena, l'abracis ben fort i molta estona perquè plora (pobreta...què tens, cuqui meva?) i a sobre us feu petons (a les galtes); us trieu mutuament en un joc i a sobre us perseguiu i us abraceu (és el joc..ehem)... et deixa un regust d'haver viscut una mica una fantasia no somiada. 

Que després sigui la dona de gel i no et vulgui dir per què plora tant o tu et quedis penjada pensant que estàs a la friends zone i et quedis encalladíssima en l'autoboicot...també forma part d'aquesta realitat. 

Que et sentis la persona més TORPE del món a l'hora de seduir, també és bastant remarcable. 

Que el cos se te'n vagi cap a ella i el vulguis deixar fer està guai. Que et vulguis deixar anar i gaudir del que et depara el dia mola. 

Desitjar que se t'acosti per algun dia complir la fantasia de dir-li que s'aparti...mmmm. 

Que tota l'estona que la veus la vulguis abraçar et deixa una mica tonta. Que no vulguis parar d'enviar-li missatges quan no esteu juntes...ieep, para el carro. No la vull atabalar i alhora em moro per expressar els sentiments i les ganes. Estic, en general a la vida, bastant saturadeta de dissimular. 

Reescoltar els àudios que t'ha enviat només per sentir la seva veu..valeeeeee. I enviar-li àudios intentant posar veu sexy...jajajaja em tronxo de mi mateixa. 

Que tinguis entre por i ganes que la gent se n'adoni i et digui que què passa per saber que no t'estàs montant la pel·lícula tu sola crea una mica d'ànsia...

I així fins demà, només un desig a l'aire: que sigui diferent, que jo trobi un resquíssiu (vale, o com es digui correctament parlant )  per sortir d'aquí, perquè no es repeteixi la mateixa història, perquè no sigui la profecia autocomplerta. 

Ni idea de com fer-ho, de veritat.

O desconnectar la neurona i gaudir, com m'ha dit la meva super amiga A. mentre en gaudeixi i no pateixi. Doncs serà aquesta l'estratègia a seguir i punt.