Una de les meves fantasies més recurrents amb dones (crec que mai ho he pensat amb un home...) és la de que ella és una princesa i jo la seva dama de companyia.
O al revés, a vegades també m'imagino que la princesa soc jo.
G. és una princesa de cap a peus: bonica, amb cabellera (sobretot, ehem) que jo pentinaria i pentinaria i pentinaria, una mica altiva, sensible, pausada, fina, blanca, presumida...mmmm.
Jo seria la teva dama de companyia, la teva pentinadora i (des)vestidora. Quan et traiés el vestit es revelaria tota la teva pell blanca i et faria massatges i petons...
Un dia t'estaria posant alguna cosa nuada al coll. Jo estaria davant teu concentrada en lligar-te el collaret i que et quedés ben posat i quan et mirés a la cara m'adonaria que m'estàs mirant amb els ulls verd-mel fixos, els cabells de costat i mig somriure per sota del nas. Et llegeixo el desig.
Jo et somriuria una mica també i ja hi seriem com altres vegades hauríem fet. Ens besaríem, ens despentinaríem, ens desvestiríem i ens tocaríem molt donant-nos molt de plaer en el teu llit amb dosser de color carmesí.
Seríem les més grans amants perquè no tindríem cap mena de compromís formal però en canvi ens passaríem el dia juntes i alhora separades havent de dissimular.
A vegades tu voldries més, a vegades jo voldria més...però sempre ens aniríem equilibrant.
Fins i tot de vegades faríem l'amor amb altres persones i ens seria igual o fins i tot ens agradaria. Potser un dia em faries participar i em voldries besar mentre fas l'amor amb algun home...tu a sobre, esclar. Però tu un dia em veuries coquetejar amb un cuiner i t'emprenyaries i aquella nit em faries dormir amb tu amb alguna excusa i em faries l'amor sense parar però sense dir-me res. Fins que tornessis a quedar embolicada amb un llençol blanc i ben despentinada...
Buah...amb aquesta fantasia m'hi puc passar hores i hores sobretot si ella princeseja com en aquest cas.
Després la veig i gairebé em poso vermella. Llegirà el desig en els meus ulls? Tan de bo que sí, tan de bo que no. Abans em feia molta por que em poguessin preguntar però ara ho agrairia i m'agradaria contestar que sí i que no passa res ni té res de mal. Que si he fet algo que li molesti em disculpi i que sé molt bé la situació com és però que no ho puc evitar. Que ja se'm passarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada