Principi

 Com era? Ah sí

Càmera a casa teva on et passa qualsevol cosa o qualsevol desavinença, tens un mal dia o un mal moment, estàs cansada o tens un dia d'aquells que tot et cau a sobre i llavors és quan t'adones de lo molt que havíem connectat, de com enyores les meves abraçades, de com se t'està fent tot més feixuc sense els comentaris que et feien somriure o veure-ho tot una miqueta més bonic, tot et cau a sobre quan no pots compartir-ho amb mi. 

Aquí és on l'univers hauria de fer un clic al meu favor i és on hauria d'entrar relacionar tot això amb el contacte físic, amb aquestes abraçades màgiques meravelloses que fas.

Que ets la dona de gel i tothom es fon quan l'abraces i li fas petons...

És llavors quan el meu somriure et torna a salvar perquè el recordes i el tens a dins. És quan t'adones que estaves transformant-te en contacte amb mi i que volies aquest contacte més i més estret tot i que no t'adonaves que hi estaves caminant. 

És llavors quan et despertes pensant en mi, pensant que et rosso el braç o et trec el cabell de dins la samarreta. 

És quan t'adones que em vols comentar tot el que et passa perquè confies amb mi i perquè hem creat una intimitat.

Podríeu pensar que tot això és amistat. I sí, ho podria ser però no ho és, us ho asseguro. 

Jo veig la diferència. Hi ha diferència perquè aquesta connexió és una altra cosa tot i que només la percebi jo. Quan sembla que hi ha feeling és perquè n'hi ha. 

És llavors quan a la fantasia em demanes de parlar amb mi. O simplement em proposes de fer un cafè però t'omples de valor i quan estem cara a cara m'ho dius, després d'haver-me abraçat i haver corroborat el que pensaves en somnis. 

Si jo fos tu, què em diria a mi? Si jo fos la guionista, com ho faria?

Perquè tu que ets tan correcta i tan tranquil·la segur que ho trauries de cop, amb un arrebatu. No fa per tu això de dir "escolta, et vull dir una cosa". Em vull imaginar, ja com a guionista (que no soc) com seria la teva reacció natural davant d'això. 

Mai et declararies...segur que et faries la coqueta. Aix...com? Misteri indesxifrable?

Potser somriuries molt, seria un d'aquells dies que estàs esplèndida i fas bromes i tot. Tan rares que em fan gràcia afegida a sorpresa. Amb la teva pàtina de mala llet però que mai he notat cap a mi. 

Aviam si al final seràs tu la que realment m'estàs tractant com a una princesa? 😏

No me'n surto amb la conversa de la fantasia, tinc massa calor. A més avui tinc les neurones fregides i no em xuten. 

Aviam si el coixí m'inspira i demà hi torno.

Necessito viure la teva enyorança cap a mi almenys en el món de la fantasia. Jo t'enyoro molt, enyoro el nostre vincle i tenir-te tot el dia per mi. Fins aviat reina (avui t'elevo de categoria).