T'enyoro TANT. Tant que m'he passat plorant el trajecte que aquests dies hem estat compartint, gràcies per fer-lo tan interessant, de cop.
M'agrada sentir aquest enyor profundament perquè em fa sentir igual de viva que el desig que sento per tu. Em reconforta, em fa saber que existeixes i que existeixo.
Només continuo lamentant que aquests sentiments no traspassin la meva pell fins a la teva, els meus pensaments i somnis cap als teus...em fa molta pena.
Avui estic tenint una fantasia de com podrien ser les properes setmanes en el pla intel·lectual. És com si tingués una bola de vidre espatllada que em permetés veure el futur fals. Aviam si després ho puc redactar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada