dissabte, 6 d’agost del 2022

Glaçó

 Us podeu imaginar quin joc m'ha inspirat un glaçó? Doncs sí, el joc adolescent de passar-se'l sense tocar-lo...

La gràcia de la fantasia és la situació inesperada, digna del show de Truman, com em va passar aquella vegada amb en P. que ni en la meva millor fantasia hauria ideat un escenari més propici perquè ens enrollessim amb un joc XORRA adolescent (però ja no erem adolescents, ni molt menys) i tots els de la festa ens vam anar caldejant però ell i jo teníem una connexió especial que tothom va notar (i festejar, s'ha de dir). Quina sensació cada cop que ens triàvem. Mare meva quins petons amb una persona per qui no hauria donat un duro...Fa més de deu anys i de vegades encara hi penso...potser ho he idealitzat però en el moment ja va ser tan IDEAL que és difícil haver-ho idealitzat més. M'agradaria tenir una pel·lícula d'aquella nit. 

Però tornem amb G. en un escenari absolutament impensable però en què hem començat a jugar al joc de passar-nos un glaçó de boca en boca. 

Els nostres cossos saben què hem de fer per encaixar, tot és molt fluid, ja ho hem experimentat i no ens costa gens trobar la posició per passar el glaçó castament la primera vegada tot i que sospitosament la resta del cos ha seguit la dinàmica d'abraçar-se i acostar-se molt a l'altre cos. 

Ens entra el riure tonto i quan el glaçó fa la volta (tot molt covid friendly) és més petit i aquest cop no és tot tan cast perquè tot i que tenim els llavis freds i una miqueta insensibles, la fredor contrasta amb l'escalfor de dins la boca i mentre em passes el glaçó aprofites per llepar-me i deixar els llavis uns  segons en contacte amb els meus. 

Em separo amb el glaçó a la boca però els ulls en tu, penetrants i mentre em giro cap a la propera concursant, tu no treus la mà de la meva cintura i jo t'acaricio el braç. 

Quan em torno a girar cap a tu, tampoc has deixat de mirar-me i de cop ens importa un rave si ens miren i ens fem un petó ja del tot calent. No ens importa que xiulin i riguin. I fins i tot aplaudeixin. 

Sabem que ens atraiem G., ho sabem a la fantasia i potser un dia ho sabrem a la realitat. 

Vull posar l'energia en crear oportunitats tot i que ara estigui tot parat....

Feliç càlid i alhora gelat dia, princesa. 

8 comentaris:

artur ha dit...

Amb aquesta calor que tenim, aquest joc potser l'animaria .... a qui no li agrada refrescar-se !! :)
Salut !

sa lluna ha dit...

Una mica de fresca no va malament a ningú... però crec que amb un parell de glaçons això no s'apaga.😉

Aferradetes, nina.

TORO SALVAJE ha dit...

Del glaçó al cel en un no res!!!

Somnis Neverending ha dit...

M'és igual anar al cel com a l'infern si és amb ella. ;)

Somnis Neverending ha dit...

clar! Si és que no sé per què no ens posem a gaudir més de la vida...és que de veritat...

Somnis Neverending ha dit...

Uf...al revés. Com un gel pot encendre encara més! Deu ser física quàntica, això.

artur ha dit...

https://youtu.be/9w5nJFg5VfA

Somnis Neverending ha dit...

Uau! Prometo que no he escrit jo la lletra! Amb el post que he escrit avui (sorpresa), compta com a somni fet realitat. No ens hem trobat al portal però pot colar com a que sí.