Sorpresa

 Us ho cregueu o no ahir vaig veure G.

Veure literalment i encara una mica malament perquè estava fosc.

Lo nostre ja sembla un amor melodramàtic, separades pel destí (a la meva jo romàntica això li encanta). 

Vam estar parlant ella des de la seva finestra i jo des del carrer. 

Seria massa llarg i detallat explicar per què i com però imagineu-nos com uns Romeu i Julieta, bàsicament. 

Van passar altres coses rocambolesques i enrevessades però aquí el que ens interessa és que, per missatge, em va dir que unes amigues seves "eren molt boniques" i aquí va entrar la meva jo seductora, la meva energia alfa, i li va dir que "no tant com tu 😘". Em va retornar un adhesiu molt cuqui que vaig interpretar com de "alegria+vergonya". 

Si tingués tots els poders per saber què sent o fins a on és capaç de sentir...

Ahir pensava en una possible conversa en què aclaríssim els nostres sentiments i lo interessant de la fantasia de conversa és que jo en cap moment em sentia malament de sentir el que sento o de poder-li comunicar. 

Si em preguntés què sento jo li diria que què li fa pensar que sento algo. Si em digués que ella no sent res li diria que en quin moment s'ho ha preguntat i coses així. A la fantasia, esclar, després de vegades la realitat et dona d'hòsties a la cara. Però no m'imaginava una conversa freda o en què ella em digués que parés de tirar-li els trastos o algo així perquè ho noto tot tan fluid que vull continuar endavant!! Vull trencar la barrera de que em faci por que passi alguna cosa (passi o no passi, eh). Que jo sigui capaç de veure algun senyal de que sí i no posar-me histèrica ni perdre els papers. Aquest és el meu objectiu. 

Avui post entre la fantasia i la realitat. Un altre objectiu és que s'acostin.