Segon somni

 Avui he somiat amb G.

Fuà.

Ha sigut un somni brutal. I l'he recordat quan m'he despertat, sento com si l'hagués tocat de debò.

Tot era molt enrevessat perquè la seva presència es barrejava amb altres coses però ella, esclar, era lo més interessant. En algun moment ella s'estava posant un vestit que tenia una cremallera lateral i, crec que sense que m'ho demanés, jo anava a ajudar-la a pujar-se-la i ja em quedava AMORRADA al seu cos. No recordo que "passés res" però sí aquesta proximitat que de vegades experimentem i no entenc. 

Igual que l'altre cop que vaig somiar amb ella fa 3 mesos (només?) teníem una conversa que no recordo bé però que entenc perquè per algo era el meu somni. Em deia que si mai anés amb una dona, seria amb mi i després em deia "perquè tu no vols res amb mi, no?" però aquí sí que no entenia jo què volia que li contestés. Semblava que volgués que li contestés que no, pel to (en plan: oi que no?) però alhora era com...sisplau, conradiu-me (o com es digui) i digue'm que sí. 

Jo la mirava als ulls (que al somni eren blaus, però a la realitat son verds) i pensava "ara és la meva, és la pregunta definitiva, ara és la meva oportunitat per dir-li". Primer li deia "tu què creus?" però estava ben decidida a donar-li una resposta definitiva...i llavors m'he despertat. 

En el somni, abans que aparegués G. en escena havia somiat que amb un amic meu, en P.E. ens fèiem un pico i després un petó amb llengua, però com molt suau. I jo pensava: ostres, doncs si ens trobem a cada dia aquí ni que siguin 5 minuts ens podem fer aquests petons una estoneta cada dia. No sé per què  he somiat això, la veritat, em sorprèn molt. Era d'aquells somnis que dèiem "amb tacte". Mira, tan de bo ell o qualsevol altre igual d'inesperat em fes un petó. 

Sí que estava inspirada, aquesta nit, tu...

Quan m'he llevat, no he pogut més que dir-li bon dia, així perquè sí. Si m'ho hagués preguntat li hagués dit que li deia perquè havia somiat amb ella, però sembla ser que no li ha estranyat. 

M'encanta fer coses com aquestes, dir-li bon dia perquè sí però cada cop, com amb el llibre, per exemple, sento com que he gastat un cartutx i que em quedaré sense. No ho havia pensat fins ara, això. Per què penso això?

D'altra banda, un antic amor que té el poder d'aparèixer en moments crucials de la meva vida, em va dir hola (pel facebook...) i, tot i que vam tenir una història fatal que a sobre vam repetir i va acabar com el rosari de l'aurora...m'han entrat ganes com de saber com li va i fins i tot de veure'ns...sisplau, no emboliquem la troca. Però em feia uns petons...deu meu...son els petons que més m'han fet vibrar a la vida! Em moria per fer-n'hi. No sé quina inicial posar-li per etiquetar el post.