Preciosa

 Avui la química entre G. i jo tenia un dia inspirat.

Quan la veig massa estona em desespero perquè "no passa res" però quan la veig de cinc minuts en cinc minuts m'encanta perquè en un moment està al mig i he de passar tocant-la, en un altre m'acosto fins a l'infinit com el cos em demana i no s'aparta, en un altre li toco l'espatlla per dir-li adéu, després ens mirem i riem...m'agrada tant el teu somriure sincer i còmplice...m'arrenca l'ànima (en el bon sentit, si és que això és possible).  Després li dic que li fan la competència amb una altra melena i tornem a riure...és tan bonic tot. 

Ah, i aquest matí, que ja ha començat de manera esplèndida quan me l'he trobat de sorpresa (per què has vingut? Ara cada dia t'esperaré...) ha continuat amb una altra d'aquelles coses que no sé com interpretar (com els amics de les arts..). Estàvem assegudes al costat, amb els peus sota la taula (esclar...com se sol fer) i he decidit tocar el seu peu amb el meu (o sigui, sabata amb sabata...); ella anava balancejant-lo una mica (és una mica nervis) i jo notava tot el balanceig del seu cos. D'acord que jo ho he fet expressament però...no opineu que ella havia de notar també que estava tocant el meu peu? O que estava tocant alguna cosa! No s'ha mogut un mil·límetre fins que hem marxat. Ni ha deixat de balancejar-se...imagineu fins on m'ha arribat el balanceig, no? Ehem, sí, fins a on us imagineu. Menys mal que feia fresqueta perquè si no, em sembla que m'hauria posat vermella i tot. 

I com que avui em sentia així de bé he gosat parlar-li del llibre, encara no l'ha llegit. Era d'esperar perquè si no, estaria 💘 com jo. Li he dit que jo també me l'havia comprat per mi i que era tan absolutament bonic que havia de parar de llegir-lo i m'ha dit, sí?? I se li ha il·luminat la cara. Pensarà en mi quan el llegeixi?...quan llegeixi les frases tipo "quan estem totes dues al llit" o "els teus cabells son els més bonics del món"?? 

Què es necessita perquè tingui un crush on me com jo en ella?? Ho dic en sèrio. Faria una poció, si convingués. 

Avui la mirava de lluny i ella anar fent posturitas. Que si ara estiro una cama, que si ara aixeco un braç, que si m'assec, que si m'aixeco....No em podia caure més la bava, és que ADORO contemplar el seu cos i la seva forma, la seva panxeta sortint una mica i la seva esquena que em sembla el més bonic dels paisatges...

Em preguntava...s'està exhibint davant meu com un paó? Ben bé ho semblava, com si alguna cosa del seu interior m'anés hipnotitzant: mira'm, mira'm, mira'm...vaja si la mirava. 

A vegades, com avui, em sento com si haguéssim fet l'amor. 

Estic fatal, no? Sí. 

G., si llegeixes aquest blog en secret...jajaja...només que sàpigues que ets preciosa i punt. 

Us aviso que la imaginació se m'està tornant a disparar...aparteu les criatures.