Innocència

 M'agrada pensar en ella com si acabés de descobrir l'amor. Com si ningú m'hagués dit què fan dues persones quan s'atrauen. Només sentint aquesta atracció en el moment tal com s'esdevé. 

No tinc ganes de pensar si li vull fer un petó o què vull fer en concret...només el que és.

Només que entrellacem els braços perquè ella pugui fer zoom al mòbil mentre jo el sostinc. 

Només que ens abracem i ens posem vermelles i jo noti que no ens volem deixar anar.

Només que, de vegades, només de vegades...els ulls ens espurnegin quan ens hi mirem. 

I així, a poquet a poquet poguéssim arribar fins al que sé que desitjo, i potser ella no ho sap i ho descobrirà. Si no, almenys haurem gaudit d'aquest camí, d'aquesta connexió i d'aquests petits momentets que m'alegren la vida.